Situació
Antiga parròquia del poble de Timor, ara en ruïnes com tot el llogaret.
ECSA-X. Solé
L’antiga església parroquial de Sant Jaume forma part del conjunt aïllat i en ruïnes de Timor, situat dalt d’un turó visible des de la N-II, anant de Cervera cap a Barcelona.
Mapa: 34-15 (390). Situació: 31TCG610116.
Des de la carretera N-II, a uns 6 km de Cervera en direcció a Barcelona, s’agafa una pista a mà esquerra que hi mena. (XSB)
Història
Aquesta església, antiga parròquia del lloc de Timor, és esmentada per primera vegada en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII. L’indret va pertànyer a la diòcesi de Vic fins el 1957.
La referència directa més antiga de l’església de Sant Jaume és de l’any 1133, any en què el senyor del castell de Timor, Guillem Dalmau de Cervera, deixà deu morabatins per a l’obra de Sant Jaume de Timor. Manà a més que donessin a l’església la quarta part d’unes vinyes, i que els seus marmessors compressin alous amb el que restés per repartir dels seus béns mobles, per tal de fundar-hi un benefici amb un prevere que cantés misses per la salvació de la seva ànima i la de la seva muller. L’any 1147 fou jurat el testament sacramental de Ramon de Timor sobre l’altar de Sant Joan “quod est situm in ecclesia Sancti Iacobi kastri Timor”. El primer capellà o rector conegut és Joan, capellà de Timor, que el 1167 signà el testament de Pere de Llindars, el qual feu un llegat de deu mitgeres d’ordi a Sant Jaume de Timor, la meitat per a l’obra i l’altra meitat perquè el clergue digués misses. També va rebre un llegat de cent sous per a l’obra de Guillem de Cervera el 1173 i un de dos sous de Berenguer de Bellestar el 1182.
En el repartiment de les dècimes per a les croades dels anys 1279 i 1280 es reconeix que tenia una categoria impositiva superior a la de la parròquia propera de Sant Antolí. El 1279, per exemple, Timor satisféu 21 sous, mentre que Sant Antolí n’aportà 15. No obstant això, al segle XIV Sant Jaume de Timor es convertí en sufragània de Sant Antolí.
L’edifici de Sant Jaume de Timor es troba actualment en ruïnes i en un lamentable estat de conservació. (ABR-CPO)
Església
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, ara esfondrada, que arrenca d’una cornisa. L’absis semicircular, desaparegut, ha estat substituït per un santuari de planta quadrada obert a la nau mitjançant un arc presbiteral de mig punt, avui també desaparegut. A la banda de ponent, un espai d’amplada i alçada més reduït és cobert amb una volta de canó apuntada que suporta el cor. A la façana sud, hi ha la porta d’accés a l’església; es tracta d’una obertura d’arc de mig punt adovellat damunt la qual hi ha una finestra amb llinda paredada. A la façana est, el santuari, més baix que la nau i cobert amb un sol pendent, és il·luminat per una petita finestra amb llinda situada al sud. A la façana oest, el recinte del cementiri abraça el temple fins a arribar a la porta. Al carener de la coberta de dues aigües de la nau, a ponent, hi ha un campanar de cadireta d’un sol ull ara molt malmès. L’aparell utilitzat és de carreus i carreuó gairebé sense escairar i irregulars, disposats en filades desordenades. Les característiques d’aquest edifici posen en evidència una obra rústega i descurada que hom pot datar al segle XII. (XSB)
Bibliografia
- Miret, 1910, pàg. 329; Rius, 1946, vol. I, pàgs. 227 i 238; Udina, 1947, doc. 41, pàgs. 48-49; Pladevall, 1971-72, fasc. 113-120, pàgs. 283-304; 1976, pàgs. 14-15; Altisent, 1993, vol. I, doc. 82, pàgs. 84-86, doc. 315, pàgs. 243-244 i doc. 457, pàgs. 341-342.