Resultats de la cerca

Format per roques calcàries, té un relleu modelat en part per les glaceres Presenta àrees boscoses, cobertes de faigs i de pins Uns altres cims són Pizzo d’Intermesole 2 646 m, Corno Piccolo 2 532 m i Pizzo Cefalone 2 532 m Hi ha ramaderia bovina

Per contraposició, hom parla d’ edificis d’alçària baixa o mitjana si disposen d’un màxim de 8 pisos, i d’ edificis d’alçària si tenen entre 25 i 50 pisos El desenvolupament de la construcció en acer i formigó armat feu possible l’aixecament d’edificis de gran alçària al llarg del segle XX, principalment als EUA, a les ciutats de Nova York i Chicago Altres desenvolupaments tècnics essencials han estat els ascensors i les bombes d’aigua Els principals edificis de gran alçària, en temps recents, s’han construït als països del Sud-est asiàtic, especialment a la Xina Entre els edificis més alts…

Des de temps antic és la via de comunicació més freqüentada entre Andorra i Occitània, i hi passa la carretera general que, des de la Seu d’Urgell, travessa Andorra Al vessant andorrà hi ha, a 2 120 m, el refugi d’Envalira, dalt el port, el refugi de Framiquel o del Port , i al vessant occità, però dins Andorra, el nucli fronterer i turístic del Pas de la Casa 2 081 m alt De traçat molt sinuós, té una llargada de 7 km i un pendent mitjà del 9,2% El 2002 s’obrí al trànsit de turismes el túnel de 2 960 m que uneix el Pas de la Casa Alta Cerdanya i Grau…

Alineació muntanyosa dels termes de Vallfogona Ripollès i de Ridaura Garrotxa, de direcció oest-est, que s’estén entre Ripoll i el coll de Caubet, de la qual es destaquen els turons de les Balmes 1006 m i de Fosses 1087 m i els puigs de Sant Miquel i Estela Aquesta serra separa les depressions formades per la vall de Sant Joan, la collada de Sentigosa i la vall de Bianya, al nord, i la vall de Vallfogona, el coll de Canes i la vall de Ridaura, al sud, i té la seva continuació, cap a l’est, fins a Olot, en la serra de Sant Miquel del Mont

Les llomes calcàries i d’albarís són fendides per barrancs profunds, com el del Sofre i el de l’Encantada —encaixat a quasi 200 m—, on hi ha restes d’installacions morisques de regadiu, afluents del riu d’Alcoi, que entra al terme pel NW i és embassat pel barratge de Beniarrés fins a la cota 303 m Gran part del territori és inculte 2 221 ha, amb una forta porció d’ermassos i pastures i quelcom de pineda Al secà 1 576 ha cadastrades destaquen oliveres, garrofers, vinya 584 ha, algunes per a pansa i ametllers només hi ha 57 ha de regadiu de peu La vila 625 h 2006,…

És situat en una elevació, al NW del terme, a la capçalera del barranc de Viacamp , afluent per l’esquerra del barranc de Queixigar dins el terme de Tolba L’església parroquial és dedicada a sant Esteve i les restes del castell una torre circular de 10 m d’altura i murs de 2 m de gruix, obra del segle XI són situada al capdemunt del turó que domina el poble 

El conjunt de totes les possibles variacions de m elements presos de n en n , V n m , té cardinal El quocient de V n m per les possibles permutacions dels n elements P n = n = n n -1 21, dona el nombre de combinacions C n m dels m elements presos de n en n combinació Hom pot repetir cada element un nombre de vegades qualsevol, i això dona lloc a les variacions amb repetició VR n m El nombre d’aquestes és donat per l’expressió VR n m = m n

Juntament amb la Tosa d’Alp i el tossal de Rus forma part de la carena que enllaça el Moixeró amb el Puigmal Les calcàries devonianes i els conglomerats i les llicorelles del Carbonífer dominen les calcàries mesozoiques que miren al Llobregat, per una costa estructural entre la coma de Llançada SW i la collada de les Tortes SE Al N, la falla de Cerdanya enfonsa cap al Segre el vessant de la pala del Puigllançada , remuntada per telesquís, de 2 029 a 2 254 m alt

Història Pel març d’aquell any, Joan Cortada, Josep Lluís Pons i Gallarza, Víctor Balaguer, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors, Miquel Victorià Amer i Antoni de Bofarull sollicitaren a l’Ajuntament de Barcelona la restauració dels jocs florals o de la Gaia Ciència instituïts per Joan I el 1393, uns certàmens que tenien el seu origen en els celebrats a Tolosa entre el 1324 i el 1484, impulsats per la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa, fundada el 1323 Aprovada la petició per l’Ajuntament, aquest destinà un pressupost per a la compra dels tres joiells corresponents als…

Juntament amb Francesc de Paula Vallet, Antoni Maria de Barcelona, Miquel d’Esplugues, Joan B Solervicens i altres, aconseguiren un moviment de solidaritat econòmica que permeté la creació d’impremta pròpia Posteriorment en foren també directors Jaume Ruiz i Manent i Fèlix Millet i Maristany, amb el suport de Josep M Ruiz i Hebrard Molt influït pel partit Unió Democràtica de Catalunya i per la Federació de Joves Cristians, en foren redactors i collaboradors destacats Joaquim Civera, Maurici Serrahima, Magí Valls, Lluís Jordà, Josep M Ràfols, Josep M…