Resultats de la cerca

Vida i obra Llicenciat 1961 en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, tingué el mestratge de Jaume Vicens i Vives, Jordi Nadal i Oller i Fabià Estapé i Rodríguez les seves influències intellectuals foren tant clàssiques François Quesnay, John Stuart Mill, Karl Marx, Joseph Alois Schumpeter com contemporànies Manuel Sacristán, Pierre Vilar, Albert O Hirschman, Paolo Sylos Labini Amplià els seus estudis a l’École Pratique d’Hautes Études, a París, on treballà sobre el pensament econòmic del grup Chez Guillaumin-Journal des Economistes i la seva influència a Espanya Els anys…

Ha estat un dels principals impulsors de la renovació d’aquesta disciplina a Catalunya durant la segona meitat del s xx La seva tasca docent i investigadora fou essencial per a la recuperació de la tradició geogràfica catalana anterior a la Guerra Civil Espanyola i per a entroncar-la amb les noves tendències internacionals de la geografia teoricoquantitativa i social La seva concepció oberta en l’àmbit de les ciències socials i les seves actituds cíviques han influït decisivament a convertir la geografia en una pràctica professional aplicada, al servei de l’Administració pública, les…

Llicenciat en Dret, Història i Criminologia per la Universidad Complutense de Madrid 1973, es doctorà el 2017 a la Universidad Autónoma de Madrid El 1975 ingressà a la carrera judicial i, el 1978, a la fiscal Després d’exercir d’advocat a RENFE 1978-84, fou jutge en diverses destinacions, entre d’altres, València, jutge degà dels jutjats de districte de Madrid 1987-89 i president de la Secció Primera de l’Audiència Provincial de Madrid 1988-2002 Portaveu els anys noranta de la conservadora Unión Judicial Independiente, el 2002 fou nomenat magistrat del Tribunal Suprem i, a proposta del Govern…

S’inicià al Centre Gimnàstic Barcelonès i competí en la modalitat de lluita grecoromana Fou campió estatal júnior 1993, 1994 i promesa 1995 Després del tancament del seu club s’entrenà al Club de Lluita Baró de Viver Representant aquesta entitat aconseguí dues medalles de bronze als Campionats d’Espanya absoluts en categoria de 84 kg 2009, 2010 A més, obtingué la tercera posició al Campionat de Catalunya en la categoria de 90 kg 2008

Format a l’escola de Madrid, es titulà el 1904 Es caracteritzà per un estil que, malgrat que coneixia i emprava el Modernisme —llenguatge aleshores molt en ús a València—, sempre anà acompanyat d’un cert classicisme que s’inspirava en l’estil Napoleó III La seva arquitectura no és doncs innovadora, sinó eclèctica Arribà a ésser un arquitecte de renom així, fou una de les peces fonamentals en l’Exposició Regional —després Nacional— de València del 1909, arquitecte provincial, acadèmic de Sant Carles, arquitecte d’Hisenda i membre de la comissió provincial de monuments Com a tal féu la…

Començà a publicar a L’Escolanet 1906 i després a Els Follets , Pulgarcito , En Belluget 1915, fundat per ell i TBO , on des del 1917 fins a la seva mort collaborà constantment amb caricatures i historietes purament humorístiques, d’estil molt personal

Deixeble de Carmelo Fernández, amplià estudis a França i, amb Madrazo, a l’Estat espanyol Fou director de l’Academia de Caracas D’una sòlida formació clàssica, fou el gran retratista de la seva època i l’exponent màxim del tema patriòtic veneçolà Firma de l’acta de la independència, Batalla de Carabobo , etc

Construí l’església del seminari de Terol Cap al 1760 arribà a Conca, on construí o renovà les esglésies de San Felipe Neri, de San Pedro, de San Antón 1764 i algunes capelles a la catedral i a d’altres temples, que demostren la seva habilitat i la fantasia estructurals Passà després a Màlaga, on la seva activitat fou molt important i orientada cap al neoclassicisme, particularment en obres utilitàries com les conduccions d’aigua per a Màlaga aqüeductes d’Humayna i Quintana i el famós pont de Ronda 1784-88

Escriví un Memorial de la política necesaria y útil restauración de la República de España 1600, on es manifestà antibullionista i basà l’essència de la riquesa en la producció Analitzà les causes de la decadència econòmica centrada en la inflació produïda pels metalls preciosos americans, les inversions especulatives censos i juros , l’abandonament de l’agricultura i de la indústria i la despoblació

Fill illegítim de Diego Fernández de Córdoba y Hurtado de Mendoza, tercer comte de Cabra Assistí al concili de Trento 1562-63, on fou cap del grup curialista hispànic enfront de l’arquebisbe de Granada Pedro Guerrero Sufragà les obres d’una de les capelles de la catedral de Tortosa