Resultats de la cerca
Es mostren 709 resultats
tioèter
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics de fórmula general R 1
-S-R 2
.
D’acord amb les regles de la IUPAC, són anomenats anteposant el mot sulfur als noms dels radicals R 1 i R 2 Alternativament, hom els pot anomenar mitjançant prefixos alquiltio- o ariltio- o emprant la nomenclatura de reemplaçament fent servir el prefix tia - Hom els obté per una varietat de mètodes, entre els quals cal esmentar l’escalfament d’halogenurs d’alquil amb sulfur potàssic, la síntesi de Williamson emprant sals de tiols, la reducció de sulfòxids i sulfones i l’addició de tiols o olefines en presència de peròxids Els tioèters simètrics poden també ésser preparats per condensació…
resina
Química
Denominació genèrica de diferents substàncies orgàniques, principalment d’origen vegetal, de consistència sòlida o semisòlida molt viscosa, grogues o brunes, transparents o translúcides, solubles en l’èter, l’alcohol, el benzè i el disulfur de carboni, i insolubles en l’aigua.
Cremen amb una flama fumosa i troben aplicació en la preparació de laques i vernissos Originàriament, el terme “resina” fou aplicat a qualsevol de les substàncies terpèniques secretades per les plantes com un producte del metabolisme normal resines fisiològiques o anormal resines patològiques , les quals en contacte amb l’aigua esdevenen un sòlid amorf i vitri o un fluid més o menys viscós en són exemples característics l'ambre resina fòssil , el copal, la resina de pi galipot, quitrà i també diversos bàlsams bàlsam, els quals són coneguts com a resines naturals Posteriorment, hom ha…
àcid fluorhídric
Química
Nom no sistemàtic amb què és conegut el fluorur d’hidrogen, de fórmula HF.
És el derivat més important del fluor i el compost fonamental per a obtenir nombrosos derivats fluorats, minerals o orgànics Es presenta en forma d’un líquid d’olor irritant, que desprèn fum corrosiu Les molècules es polimeritzen i formen el seu hexàmer, HF 6 , car s’associen per formació de ponts d’hidrogen En solució amb aigua, es comporta com un àcid mitjanament fort, i forma sals amb els metalls que són per dessota de l’hidrogen en l’escala dels potencials electroquímics, i també amb els òxids metàllics i els carbonats Amb el silici i els silicats reacciona segons un procés autocatalític…
marea negra
Geologia
Capa erràtica d’olis pesants que cobreix la superfície de la mar o d’aigües continentals a causa d’abocaments de petroli brut o de gasoli, generalment per accident d’un vaixell transportador o bé per l’erupció de pous petrolífers mar endins.
Ultra el perill d’incendi i dels perjudicis als habitants de les zones costaneres afectades, hi ha el fet de l’alteració de tot l’ecosistema marí afectat, amb conseqüències a curt i a mitjà termini La capa d’olis impedeix l’oxigenació de les capes superficials de l’aigua, la qual cosa comporta la desaparició de gran quantitat de plàncton, que, al seu torn, deixa d’alimentar els organismes planctòfags i, de retruc, els ocells marins Els sistemes emprats per a eliminar les marees negres són de diversa natura físics , com l’aspiració per matrius plàstiques, amb la possibilitat de recuperar tant…
mesomeria
Química
Propietat que tenen unes certes substàncies de no poder ésser representades per una única fórmula d’estructura de tipus convencional que sigui capaç de definir-ne les propietats d’una forma característica.
És anomenada també ressonància Hom defineix un compost que presenta mesomeria com un híbrid de ressonància o estat mesomèric d’una mateixa substància, la fórmula de la qual aleshores és representada mitjançant la de les diverses formes possibles separades amb el signe ↔ així per exemple, hom té Les formes mesòmeres, dites també formes límit o en ressonància , d’una mateixa substància difereixen per la distribució dels electrons d’enllaç, alguns dels quals es desplacen d’àtom efecte mesomèric, bé que els àtoms ocupen les mateixes posicions en totes dues formes Cal dir que l’estat real de la…
precipitació
Química
Separació d’una solució en forma de precipitat.
La precipitació d’un compost a partir d’una solució pot ésser aconseguida per diversos mètodes, tant físics com químics Entre els primers, cal esmentar tant la concentració per evaporació de dissolvent com el refredament, els quals poden conduir a una sobresaturació solubilitat Entre els mètodes químics, el més emprat és l’addició d’un reactiu dit precipitant , el qual pot actuar formant un compost insoluble amb els ions o molècules existents en el medi considerat, o bé variant la polaritat d’aquest medi, de tal manera que afavoreixi unes determinades condicions de precipitació Un altre…
ultraviolat
Física
Regió de l’espectre electromagnètic que comprèn l’interval que va des de la llum visible fins a la regió dels raigs X.
Si hom pren com a límit de la radiació visible la que té una longitud d’ona λ, per sota de la qual l’ull només percep l’1,1% de l’energia incident, la radiació ultraviolada comença a 4 300 Å, però com que l’ull pot detectar longituds d’ona inferiors si la radiació que les té és prou intensa, hom ha convingut a situar la regió de l’ultraviolat entre les longituds d’ona de 3 850 a 100 Å La transparència d’una substància a l’ultraviolat disminueix a mesura que aquesta substància és irradiada per aquest raig El vidre corrent és menys transparent que el quars cristallí així, un gruix de 0,1 mm del…
col·loide
Física
Química
Substància dispersa en un medi, que es difon molt lentament i que no pot travessar les membranes dialítiques com les solucions veritables.
Les propietats fonamentals dels colloides no són degudes a llur constitució química, sinó a l’estat físic de dispersió Les partícules dels colloides reben el nom de micelles colloidals i poden ésser distingides a l’ultramicroscopi, puix que tenen unes dimensions considerades com a partícules esfèriques de 0,1 a 0,001 μm de diàmetre, o sia que, dit més correctament, tenen de 10 3 a 10 9 àtoms per partícula Els colloides no poden ésser observats al microscopi, raó per la qual també hom els coneix com a submicrons Segons quina sigui llur constitució, hom pot considerar-ne tres tipus fonamentals…
Thomas A. Steitz

Thomas A. Steitz
© Yale Dept. of Chemistry
Química
Químic nord-americà.
Graduat el 1962 al Lawrence College d’Appleton Wisconsin, es doctorà el 1966 en biologia molecular i bioquímica a Harvard sota la direcció de William Nunn Lipscomb Posteriorment dugué a terme recerca postdoctoral sobre la quimotripsina al Medical Research Council de Cambridge Gran Bretanya El 1970 s’incorporà com a professor adjunt de biofísica i boquímica molecular de la Universitat de Yale, de la qual fou nomenat catedràtic i investigador al Howard Hughes Medical Institute L’any 2000 fou cofundador de Rib-X Pharmaceuticals, Inc empresa dedicada al disseny i desenvolupament de molècules per…
Gerald Maurice Edelman

Gerald Maurice Edelman
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Graduat per la Universitat de Pennsilvània 1954, posteriorment treballà al Massachusetts General Hospital de Boston, i del 1955 al 1957, als serveis mèdics de l'exèrcit nord-americà a París A partir d'aquest darrer any, desenvolupà la seva carrera acadèmica i científica des de la Rockefeller University, on es doctorà el 1960 Centrat en la immunologia , estudià les molècules dels anticossos mitjançant espectroscòpia de fluorescència de macromolècules Entre d'altres, desxifrà amb aquest mètode l'estructura de la immunoglobulina Aquests descobriments comportaren importants avenços en els camps…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina