Resultats de la cerca
Es mostren 1157 resultats
Consorci del Patrimoni de Sitges
Museologia
Ens públic creat el desembre del 1994 per acord de l’Ajuntament de Sitges i de la Diputació de Barcelona.
S’encarrega de la gestió, la conservació i la divulgació del Cau Ferrat, el Museu Maricel, el Palau Maricel i el Museu Romàntic Can Llopis, com també de les seves colleccions Els museus de Sitges, el Cau Ferrat la casa estudi del pintor i escriptor Santiago Rusiñol el Maricel de Mar que acull colleccions d’art des del romànic fins al segle XIX, la pinacoteca i la collecció marinera d’Emerencià Roig, i el Museu Romàntic-Can Llopis casa del segle XIX que inclou la collecció de nines antigues de Lola Anglada constitueixen el conjunt patrimonial més important i significatiu de la vila de Sitges L…
Joan Padern i Faig
Pintura
Pintor.
En 1949-1950 feu les primeres exposicions a Barcelona —on fou societari del Saló de Maig—, i residí entre 1950 i 1960 a l'Argentina Posteriorment exposà també a Madrid, Girona, Panamà, São Paulo i Caracas Obtingué, entre altres, el primer premi de Tossa del 1962 Residí a l’Argentina entre el 1950 i el 1960 Establert a Blanes, que el 1998 li conferí el títol de fill adoptiu, la seva pintura evolucionà cap a un realisme minuciosament elaborat, bé que feu incursions en la pintura abstracta, als anys seixanta i, novament, des dels anys noranta del segle XX, sèrie Geometries, 2012 El 1991 inaugurà…
Amadeu Gabino
Escultura
Escultor, fill de l’escultor Alfons Gabino.
Es formà a l’escola de Sant Carles de València 1939-44, i fou becat després a Roma 1949 —on tractà Marini, Manzù i Carrà—, París 1952, Alemanya 1957 i els EUA 1961 Des que es presentà a València, el 1951, exposà sol a Madrid on fixà la seva residència, i també a París 1953, a Nova York, a Berlín, a Mannheim, a Lausana, a Barcelona, etc El 1960 féu la seva primera escultura abstracta de ferro La seva obra madura parteix del constructivisme per a crear un llenguatge personal i reiterat amb planxes metàlliques foradades que deixen entreveure similars construccions també de planxa metàllica…
Johann Barthold Jongkind
Pintura
Pintor holandès.
Es formà a la Haia, i fou deixeble d’Eugène Isabey a París 1846 El 1860 el jove Monet ja l’admirava —tot i que la seva vida desordenada el deixava sovint al marge del món de l’art—, i dos anys més tard ambdós artistes es conegueren i s’intensificà la seva influència damunt Monet Seguidor al principi de la tradició paisatgística holandesa, aviat trobà un camí propi en la representació aparent de la realitat, cosa que el feu un clar precedent de l’impressionisme, malgrat que feia les seves obres definitives al taller basant-se en els apunts presos a l’aire lliure El 1864 pintà ja…
Bibliografia sobre la pintura del segle XIX
Bibliografia general Ainaud de Lasarte, J «Arte el Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico», dins Catalunya Tierras de España, II , Barcelona, Madrid, 1978 Alcolea Gil, S «La Renaixença i els seus reflexos en l’art català», dins La Renaixença , Barcelona, 1986 Alcolea, S Garriga i Riera, J Coll i Mirabent, I Pintures de la Universitat de Barcelona Catàleg, Barcelona, 1980 Argan, G C El arte moderno , València, 1975 Arias de Cossio, A M «Del Neoclasicismo al Modernismo Pintura», dins Historia del Arte Hispánico , vol5, Madrid, 1979 Benezit, E Dictionnaire des peintres, sculpteurs,…
El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, avui
Façana del mNACTEC, a Terrassa mNACTEC Foto TLl El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya és una vella aspiració catalana L’Associació d’Enginyers, que n’impulsà la creació a partir del 1976, ja ho havia intentat al final del segle XIX La Generalitat republicana publicà el 1937 una ordre per a crear-lo, però els esdeveniments posteriors impediren que es pogués formar L’any 1982 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya assumí el projecte i el 1983 comprà la fàbrica Aymerich, Amat i Jover, a Terrassa La Llei de Museus de 2 de novembre de 1990 el declarà museu nacional…
Tirana
Ciutat
Capital d’Albània i del rrethi homònim.
Situada al peus del Dajt, a 151 m d’altitud i al començament d’una planúria suaument descendent fins a la mar, és unida per ferrocarril amb Durrës, port a l’Adriàtica, i té aeroport internacional És un centre cultural universitat, institut d’investigacions agropecuàries, escoles de pedagogia, museus d’arqueologia i art, biblioteca nacional, teatres i econòmic controla el 20% de la indústria del país fàbriques de ciment, de maquinària, de vidre i porcellana, de paper, tèxtils i alimentàries Esmentada per primer cop al s XV i convertida en ciutat el 1614, no esdevingué un centre important fins…
Vladivostok
Ciutat
Capital del kraj de Primorje (o del Litoral), Rússia.
Port important a la mar del Japó, al Pacífic, i terminal del ferrocarril transsiberià, té drassanes, construccions mecàniques i construcció de maquinària per al tractament del peix i per a la indústria de la balena Centre d’ensenyament superior Centre de l’Acadèmia de Ciències de Rússia a l’Extrem Orient, té quatre museus i tres teatres Hi ha banys de fang Fundada el 1860, es convertí 1872 en port militar, atesa la seva importància marítima i estratègica per això fou anomenada “dominadora d’Orient” El 1880 fou declarada ciutat militar especial, i fou reconeguda com a municipi La…
Erfurt
La catedral d'Erfurt
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat del land de Turíngia, Alemanya, situada a la vora del Gera.
És un important centre d’indústria mecànica, electrònica, tèxtil, de paper i vidre Fundada el 741 per sant Bonifaci, fou un important centre comercial relacionat amb la Lliga Hanseàtica Del 1392 al 1816 fou un centre universitari molt notable El 1483 fou annexada a Saxònia fins el 1664, que fou conquerida per l’arquebisbat de Magúncia Dle 1802 al 1945 formà part de Prússia tret dels anys 1806-14, que fou conquerida per Napoleó Pel congrés de Viena 1815, retornà a Prússia Els anys de vigència de la RDA 1949-90 fou capital del bezirk homònim i, després de la…
Josep Mainar i Pons
Folklore
Art
Disseny i arts gràfiques
Ebenista, dissenyador de mobles, historiador de l’art i folklorista.
El 1928 s’inicià en la decoració d’interiors Des del 1930 collaborà a Mirador , D’Ací i d’Allà , Arts i Bells Oficis i Butlletí dels Museus Collaborador de Santiago Marco des del 1933, dirigí l’agençament dels departaments de cultura i finances de la Generalitat Secretari general i tècnic del FAD 1933-57 i director del Saló de la Llar Moderna 1951-57 Fou professor al FAD 1935-47 i a l’Escola Massana 1966-71 Collaborà als volums collectius L’art català i L’art català contemporani i és autor del volum Llibre del moble català 1976 i del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina