Resultats de la cerca
Es mostren 3188 resultats
silvicultura
Silvicultura
Ciència que estudia el conreu dels boscs i llur aprofitament racional.
La silvicultura, molt relacionada amb la botànica, l’ecologia, l’entomologia, l’economia, la fitopatologia, etc, s’ocupa també de prevenir els incendis forestals o de limitar-ne els efectes, regula activitats tals com la pastura i, alhora que defensa al màxim els boscs naturals, n’impedeix les explotacions abusives
àcid tíglic
Química
Àcid monocarboxílic insaturat que ocorre en forma d’èster en l’oli de cròton.
És un sòlid cristallí d’olor picant i elevada toxicitat, soluble en alcohol i èter i poc soluble en aigua, que es fon a 65°C i bull a 199°C Hom l’obté de les seves fonts naturals i a partir del seu isòmer geomètric, l’àcid angèlic És emprat en medicina
Wilhelm August Lay
Educació
Pedagog alemany.
Fundador de la pedagogia experimental i adscrit dins l’àmbit de l’escola activa, renovà els mètodes didàctics, especialment per a l’ensenyament de les ciències naturals, aritmètica i ortografia Escriví Methodik des naturwissenschaftlichen Unterrichts ‘Metodologia de l’ensenyament cientificonatural’, 1892, Experimentelle Didaktic ‘Didàctica experimental’, 1920 i Volkserziehung ‘Educació popular’, 1921
cardinal
Matemàtiques
Referit a un conjunt, classe dels conjunts equipotents al conjunt, és a dir, classe dels conjunts amb els quals el conjunt en qüestió pot establir una aplicació bijectiva.
El cardinal d’un conjunt finit és el nombre dels seus elements els cardinals dels conjunts finits formen el conjunt dels nombres naturals, ℕ La collecció de tots els cardinals no és un conjunt antinòmia de Cantor El cardinal d’un conjunt C és notat per card C o per # C
Miquel Foxà
Agronomia
Història del dret
Advocat i agrònom.
Fou catedràtic de dret a la Universitat d’Alcalà hi renuncià més tard i es dedicà a l’agricultura Presidí l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1866-68 i fou membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona Publicà uns Consejos a los hacendados i agricultores 1850
Enric Gros i Miquel
Botànica
Recol·lector botànic.
Bé que no disposà de formació científica, fou un bon observador i coneixedor de les plantes del camp Collaborà amb Odón de Buen, i amb Pius Font i Quer com a recollector del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, els herbaris del qual enriquí considerablement entre el 1917 i el 1934
efecte estrogènic
Ecologia
Efecte que tenen determinats contaminants sobre la diferenciació i el dimorfisme sexual dels animals.
Hom ha demostrat 2002 que l’atrazina, un herbicida, provoca endarreriments en el desenvolupament sexual i hermafroditisme en poblacions naturals d’amfibis Concretament, aquest efecte ha estat observat en Rana pipiens i Xenopus laevis L’atrazina indueix l’activació d’un enzim, l’aromatasa, que catalitza la transformació dels andrògens en estrògens
vector
Biologia
En enginyeria genètica, agent en el qual s’insereix un segment d’ADN forà.
Els vectors que s’empren estan dissenyats per a realitzar determinades tasques, com permetre que es repliqui, s’expressi o s’insereixi l’ADN forà en una determinada cèllula hoste Els vectors es construeixen mitjançant la unió d’elements genètics naturals, com fragments de plasmidis bacterians, de fags i de cromosomes de llevat
Publi Nigidi Fígul
Història
Erudit llatí.
Amic de Ciceró, hom creu que fou un dels iniciadors del neopitagorisme a Roma Escriví obres sobre gramàtica Commentarii gramatici , sobre religió De dis i sobre diverses branques de les ciències naturals Pretor el 58 aC i defensor de la causa pompeiana, fou bandejat per Cèsar 46 aC i morí a l’exili
urticàcies
Botànica
Família d’urticals constituïda per herbes o arbusts de fulles simples, oposades o alternes, típicament amb estípules, de flors tetràmeres o pentàmeres, hipògines i generalment unisexuals, i de fruits en aqueni.
Consta aproximadament d’unes 750 espècies, la majoria naturals de zones càlides Urticàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Boehmeria nivea rami Parietaria sp parietària Parietaria diffusa morella roquera , blet de paret, granadella Urtica sp ortiga Urtica dioica ortiga gran Urtica pilulifera ortiga balera, ortiga de pilotes Urtica urens ortiga petita, ortigola
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina