Resultats de la cerca

Després d’estudiar al Conservatori de Nàpols, es traslladà a Gènova 1807, on es dedicà a l’ensenyament i començà la seva carrera com a operista L’èxit que aconseguí durant els tres anys següents el portà a deixar aquesta ciutat per tal de supervisar les estrenes de les seves òperes en diverses ciutats italianes El 1824 fou nomenat director dels teatres reials de Nàpols i un any més tard començà a ensenyar al conservatori napolità El 1833 es traslladà a Palerm, on dirigí el Teatro Carolino, i al final del 1852 fou nomenat mestre de capella de San Pietro a Roma, càrrec que pogué ocupar…

Fill de l’organista del seu poble, a onze anys entrà a la Chapel Royal Fou més tard deixeble de Thomas Attwood Durant un curt espai de temps feu de tenor al Covent Garden Després d’ocupar el càrrec d’organista en diverses esglésies, el 1838 fou el successor de T Attwood a la catedral londinenca de Saint Paul L’any 1856, arran de la mort de W Knyvett, fou nomenat compositor de la Chapel Royal i el 1872 rebé la dignitat de sir La seva obra consta bàsicament de glees , un tipus específicament anglosaxó de música coral, i també d’un voluminós conjunt de peces de música sacra La seva…

La primera notícia de la seva vida musical apareix el 1685, arran del seu nomenament com a mestre de capella de la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, succeint al seu mestre, Miquel Rosquelles Poc després, al juliol del mateix any, passà a ocupar el mateix càrrec a la Seu de Manresa, on residí fins el 22 d’octubre de 1695, data en què fou nomenat mestre de capella de la catedral de Vic Els responsables de Manresa demanaren el seu retorn el 1699 i el 1713, sense resultats Hi ha un Jaume Subies que el 1738, essent mestre de Vic, guanyà la plaça d’organista de Sant Joan de…

Es formà musicalment a Berlín i el 1896 es traslladà a Londres per ocupar la plaça de director de l’orquestra del Haymarket Theatre, càrrec que abandonà per conflictes amb la direcció del teatre També en aquesta ciutat, impartí classes privades i a la Royal Academy of Music El 1908 anà a Viena amb motiu de l’estrena d’unes obres seves i del 1910 al 1913 dirigí el Mozarteum de Salzburg Posteriorment treballà a Berlín, Dresden, Leipzig i Munic com a docent i compositor, fins que el 1920 fou nomenat professor del Conservatori de Música de Leipzig En 1930-33 dirigí el Sternsches…

Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare, Anton Lachner, que era organista El 1822 anà a Munic, on es guanyà la vida com a organista i professor de música, i l’any següent es traslladà a Viena per ocupar la plaça d’organista a l’església luterana Parallelament continuà la seva formació amb Simon Sechter Fou a la capital austríaca on entrà en contacte amb L van Beethoven i establí una sòlida amistat amb F Schubert L’any 1829 fou nomenat director del Kärtnertor-Theater El 1834 se n’anà a Berlín, on aspirava a dirigir el Teatre d’Òpera, però la plaça fou concedida a un altre…

Fou un celebrat autor de ballets que collaborà amb els millors coreògrafs del moment Les seves obres meresqueren grans elogis per la seva qualitat, i la seva ductilitat a l’hora d’adaptar la música a l’acció escènica fou especialment apreciada El 1759 anà a Sant Petersburg a ocupar el càrrec de konzertmeister i aprofità l’estada per a estrenar-hi ballets, alguns dels quals també es presentaren a Moscou De nou a Viena, collaborà amb JG Noverre i G Angiolini -directors d’importants companyies- en diverses produccions d’obres seves, com Adèle de Ponthieu 1773, Il Cid 1774 i Teseo in…

Fou alumne de Pietro Vinci entre el 1582 i el 1584 L’any 1588 inicià la publicació pòstuma d’obres de Vinci, juntament amb les pròpies Aquest any s’installà definitivament a Palerm, d’on no es mogué, llevat del període entre el 1601 i el 1605, que el passà a Venècia El 1600, a Palerm, en el debat teòric i la competició compositiva entre Achille Falcone, mestre de capella a Caltagirone, i Sebastián Raval, director de la capella reial a Palerm, prengué part com a partidari de Falcone Les seves composicions estan dedicades a personatges importants als quals serví com a mestre o compositor Mai no…

Sovint ha estat identificat amb Johannes Heygel ex Teckendorf, nascut a Deggendorf, però no hi ha cap prova que avali aquesta identificació Es formà a la Universitat de Leipzig Probablement fou deixeble de Thomas Sporer a Estrasburg Vers el 1535 entrà al servei de la cort de Kassel i arribà a ocupar el càrrec de mestre de capella el 1547 Estigué actiu a Kassel durant prop de cinquanta anys, fins al moment de la seva mort En aquesta ciutat es conserven més de 500 composicions seves copiades en una dotzena de manuscrits pel mateix Heugel, juntament amb obres d’altres autors La…

Descendent d’una família aristocràtica de Bohèmia, ingressà a l’orde del Cister al monestir de La Espina i estudià a les universitats d’Alcalá i Salamanca Es doctorà en teologia a Lovaina Bèlgica, on esdevingué professor d’aquesta disciplina Entre el 1646 i el 1650 estigué a la cort de l’emperador Ferran III a Praga, i desenvolupà diversos càrrecs eclesiàstics a Bohèmia i a Viena Més tard fou promogut a ocupar la seu del bisbat de Campània i la de lde Vigevano Escriví una gran quantitat de llibres sobre diverses disciplines i destacà per les aportacions que feu a la matemàtica La…

De ben jove anà a viure a Madrid per perfeccionar els seus estudis musicals L’any 1740 fou nomenat organista de la catedral de Burgos i dos anys més tard tornà al País Basc per ocupar la mateixa plaça a la catedral de Bilbao El 1746 fou nomenat tercer organista de la capella reial de la cort de Ferran VI, al costat de Sebastián de Albero -primer organista- i José de Nebra Blasco -organista supernumerari- El 1752 renuncià el càrrec per anar a la catedral de Toledo en qualitat d’organista principal L’any 1765 fou apartat de la posició que ocupava perquè, segons el reglament, el…