Resultats de la cerca
Es mostren 1257 resultats
caravaggisme
Art
Nom donat al corrent artístic de la pintura europea del segle XVII, influït per l’obra de Caravaggio.
Els artistes que el seguiren estilísticament, més dins la línia tècnica parallela a la de Francesc Ribalta que no pas dins l’espiritual de l’oposició llum-ombra, reberen el nom de tenebristes tenebrisme A Itàlia, els primers a aprofitar les innovacions de Caravaggio foren Orazio Gentileschi 1565-1640, Antiveduto Grammatica 1570-1626, Artemisia Gentileschi 1597-1651, Bartolomeo Manfredi 1580-1620, Luigi Miradori -1657 i Carlo Saraceni 1585-1620 El seu realisme influí en pintors acadèmics com Guido Reni 1575-1642 i Il Guercino 1591-1666 però, pel seu trencament amb la tradició clàssica,…
Ryanair anuncia un ERO del seu personal a l’aeroport de Girona
La companyia aèria de baix cost Ryanair anuncia una retallada d’un terç de la jornada laboral al seu personal de terra de l’aeroport de Girona La mesura afecta els 25 treballadors que Ryanair té a l’aeroport de Vilobí d’Onyar, i que s’encarreguen dels serveis de terra de la companyia El sindicat UGT s’oposa frontalment a l’expedient de regulació d’ocupació ERO i s’obre una etapa de negociacions
Dietrich de Freiberg
Filosofia
Filòsof alemany, conegut per Theodoricus Teutonicus de Vrieberg.
Estudià a París i fou molt influït per Albert Magne i els neoplatònics S'interessà per una gran varietat de temes, especialment per l’òptica En el pla filosòfic, s’oposà a la distinció tomista entre essència i existència i desenvolupà un pensament que incidia en les dificultats del pas de la creació divina a la independència de l’intellecte Entre les seves obres cal esmentar De cognitione entium separatorum i De intellectu et intelligibili
Manuel de Burgos Mazo
Història
Política
Polític andalús.
De tendència integrista, milità en el partit conservador, però evolucionà cap a un pensament socialcristià Fou ministre de gràcia i justícia el 1915 i el 1917, i ministre de governació el 1919 S'oposà a l’actuació dels elements extremistes de la Federació Patronal i del Sindicat Lliure de Barcelona, i més tard, a la dictadura del general Primo de Rivera Publicà El problema social y la democracia cristiana 1914 i Páginas históricas 1944
Club dels Federalistes
Política
Entitat política federalista fundada a Barcelona el 1868 per Francesc Pi i Margall i Valentí Almirall, que en fou el primer president i el director del seu portaveu, El Federalista
(1868).
Hi collaboraren, entre d’altres, Manuel de Lasarte, Gonçal Serraclara, Rafael Boet, Baldomer Lostau, Antoni Feliu i Codina, Josep Anselm Clavé i Josep Lluís Pellicer Es proposava la difusió de l’ideari federalista i la implantació de la república federal per la convicció i no per la violència S'oposà al centralisme de la Junta Revolucionaria de Madrid El 15 d’abril de 1873 es dissolgué i es transformà en Estat Català
pluralisme
Política
Sociologia
Doctrina sociopolítica que preconitza la coexistència de tendències diferents en qualsevol societat i en qualsevol institució.
S'oposa al totalitarisme i a qualsevol mena de dictadura o abús d’autoritat Es dóna principalment en els països de democràcia formal i es manifesta tant a nivell ideològic religiós, filosòfic, artístic, etc com sindical, polític, d’associacions, etc Quasi mai, però, no es dóna en forma pura, ja que molt sovint les tendències i els corrents que es consideren més perillosos per a l’ordre establert són declarats illegals i sovint reprimits
contingent
Filosofia
Dit d’allò que pot ésser o no ésser.
S'oposa a necessari Aquesta contraposició dóna lloc a una de les proves tradicionals de l’existència de Déu, ja formulada per Tomàs d’Aquino les criatures éssers contingents necessiten d’un ésser necessari Déu Leibniz en féu una transposició del terreny ontològic al lògic, distingit entre veritats de fet contingents i veritats de raó necessàries En la lògica contemporània hom fa distinció, en el mateix sentit, entre proposicions sintètiques i analítiques
Tito Brandsma
Periodisme
Cristianisme
Carmelità i periodista holandès, de nom de família Arno Sjoerd Brandsma.
Ingressà a l’orde carmelità el 1898 i fou ordenat de prevere el 1905 Estudià a Roma i fou cofundador i professor de la Universitat Catòlica de Nimega Fundà 1925 la Unió de les Escoles Catòliques Tingué una gran activitat periodística S'oposà amb fermesa al nazisme, per la qual cosa fou deportat al camp de concentració alemany de Dachau, on fou mort amb una injecció letal Fou beatificat per Joan Pau II el 1985
distintiu
Fonètica i fonologia
Tret articulatori o acústic que, en la realització de fonemes, és susceptible d’exercir valors discrets diferencials respecte a unes altres realitzacions.
Quan un d’aquests trets esdevé comú a tota una sèrie de realitzacions fonemàtiques és anomenat marca de correlació Per exemple, els trets distintius de p, en català, són consonant, sord, oral, oclusiu, labial Per consonant s’oposa a les vocals, per sord, a b, per oclusiu, a f, per labial, a t i k, etc D’altra banda, el tret labial és marca de correlació per a p, b, m i f alhora
punt de fil
Gastronomia
Punt de cocció d’un xarop entre 105 i 110 ºC, en què el xarop agafa forma de fil quan s’estira entre els dits polze i índex, que han estat submergits just abans en aigua freda.
Segons la llargada i la resistència del fil, el punt de fil es divideix en punt de fil fluix el fil que forma el xarop fa uns 2 o 3 mm de llargada i es trenca fàcilment i punt de fil fort el fil que forma el xarop fa uns 5 mm de llargada i oposa una certa resistència al trencament Algunes fonts estableixen també un estadi intermedi, el punt de fil mitjà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina