Resultats de la cerca
Es mostren 2251 resultats
Hospital Universitari i Politècnic La Fe
Medicina
Centre hospitalari de València inaugurat al maig del 2010 i operatiu des del mes de novembre, que començà el trasllat dels malalts (acabat al febrer del 2011).
Substitueix l’antic hospital del mateix nom del barri de Tendetes, en servei des del 1969 És situat al barri de Malilla i, igual que l’antic, continua essent de titularitat i gestió pública, depèn de la Generalitat Valenciana El projecte arrencà el 1998 i l’edifici ha tingut un pressupost de més de 383 milions d’euros i es considera un dels millors hospitals públics d’Espanya i Europa Disposa de 1000 llits i habitacions individuals i va ser dotat d’una inversió de més de 120 milions per a equipament tecnològic d’última generació
Tony Garnier
Arquitectura
Arquitecte francès.
La seva Ciutat Industrial 1901-04, projecte de ciment armat, de ferro i de vidre, és el primer intent d’urbanisme racionalista, adaptat a les particularitats de l’home de l’era industrial Aplicà els seus conceptes a Lió 1904-14, on construí edificis públics exemplars i barris d’habitatges enquadrats en un pla unitari escorxadors de La Mouche 1909-13, estadi olímpic 1913, hospital E Herriot 1915 i el barri anomenat dels EUA començat el 1928 Defensà una arquitectura renovada, però basada en normes formals immutables La seva obra, d’una alta qualitat tècnica, és una constant i…
Agostino Casaroli
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Ordenat de sacerdot el 1937, collaborà en organismes de la cúria vaticana Durant el pontificat de Joan XXIII dugué a terme missions diplomàtiques als antics països socialistes de l’Europa de l’Est, tasca en la qual se situà al capdavant en ésser nomenat per Pau VI secretari d’Afers Extraordinaris 1967, amb l’objectiu de millorar la situació de l’Església Catòlica sota règims comunistes El 1979 Joan Pau II el féu cardenal i secretari d’estat del Vaticà, càrrec que detingué fins el 1990 El 1984 fou nomenat prefecte del Consell per als Afers Públics de l’Església
Joan Llinars i Farell
Història
Militar
Política
Militar i polític.
S'oposà al nomenament anticonstitucional del primer lloctinent de Felip V 1702 i es negà a obeir les ordres del rei d’introduir esmenes a les còpies arxivades a Barcelona del testament de Carles II, fet pel qual fou inhabilitat per a exercir càrrecs públics Fou nomenat cavaller 1706 pel rei arxiduc Carles III Defensà Mataró davant els filipistes Enviat a Viena amb lletres per al rei arxiduc, retornà a la ciutat assetjada maig del 1714, on fou tinent coronel del regiment d’infanteria de Sant Narcís Ferit i detingut en caure Barcelona, restà empresonat fins el 1725
Paul Lafargue
Història
Política
Polític francès.
Cursà medicina a França, però fou expulsat del país per les seves activitats polítiques Refugiat a Anglaterra, conegué Karl Marx, del qual esdevingué gendre Marx l’envià a Espanya, on intentà de fundar una secció marxista de la Primera Internacional, destinada a contrarestar la influència bakuninista Acollit per Pablo Iglesias a Madrid, juntament amb ell fomentà el moviment socialista espanyol Tornà a França 1882, i amb Guesdes fundà el Partit Obrer Gran expositor de les doctrines marxistes, escriví Le Socialisme et la conquête des pouvoirs publics 1899 i Le déterminisme économique de KMarx…
Banc Interamericà de Desenvolupament
Entitat bancària constituïda el 1959 que agrupa 21 països de l’Amèrica Llatina i els EUA.
Des del 1976 s’hi han afegit altres estats no americans que mantenen relacions comercials amb els països de l’àrea llatinoamericana, fins a un total de 46 el 1996 Administrava els fons de l’Aliança per al Progrés i a la seva desaparició perdé importància, però l’enorme deute exterior dels estats rellançà les seves activitats Les seves funcions principals són la promoció de la inversió de capitals públics i privats per al desenvolupament sostenible mitjançant el finançament de programes dirigits També ofereix suport tècnic als governs per a la creació de l’Àrea de Lliure Comerç de…
Collège de France
Fundació docent francesa creada el 1530 per Francesc I, a instàncies de Guillaume Budé.
Anomenat primitivament Collège du Roi , constituí el nucli parisenc del racionalisme humanístic renaixentista, oposat a la universitat i combatut per ella Comprenia primerament només lectors de grec, hebreu i, aviat, llatí però estengué després el seu camp a les ciències i la filosofia Si bé depèn del ministeri d’educació, frueix d’una administració autònoma a càrrec del claustre de professors titulars i de programes lliurement escollits Comprèn actualment mig centenar de càtedres, i els cursos són públics L’emplaçament actual data del principi del s XVII, però l’edifici ha estat…
Tribunal d’Ordre Públic
Dret processal
Tribunal especial creat el 1963, a Madrid, per tal de defensar l’estabilitat del règim franquista, amb jurisdicció sobre tot l’Estat espanyol.
Continuació de l’extingit Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme , tenia com a finalitat conèixer dels delictes contra l’ordre públic, en especial els de caràcter politicosocial, com els delictes contra la seguretat exterior de l’estat, contra el consell de ministres i contra la forma de govern, com ara la sedició, la rebellió, els desordres públics, la propaganda illegal, etc Fou abolit l’any 1977 pel nou govern de la monarquia de Joan Carles I El mateix dia de la seva abolició 4 de gener fou creada per decret llei l' Audiència Nacional , d'atribucions…
Giovanni Battista Sammartini
Música
Compositor italià.
El 1728 ja era mestre de capella de Sant'Ambrogio de Milà destacà aviat amb música religiosa oratoris, cantates i més tard també amb òperes, sonates a tres, etc, i dirigí nombrosos concerts públics Però la seva obra més important és haver contribuït a formar la simfonia, a partir d’obres amb tres moviments per a corda i alguns instruments de vent En deixà unes 80 Fou mestre de Gluck El seu germà, Giuseppe Sammartini Milà 1693 — Londres 1750, fou concertista d’oboè, publicà sonates per a flauta, concerts, concerti grossi , etc, i dirigí la música privada del futur Jordi III d’…
Louis Armstrong
Música
Trompeta i cantant de jazz, anomenat també Satchmo.
D’infant i vivint en la misèria, començà a cantar amb alguns companys en locals públics El 1917 entrà a l’orquestra de Kid Ory, i des d’aleshores continuà per un camí d’èxits progressius, integrat en conjunts de King Oliver i Fletcher Henderson, fins que el 1925 fundà el seu propi grup, el mític Hot Five Durant els anys trenta fou el precursor del pas de l’estil polifònic del tradicional “New Orleans” a la preponderància del solista, pròpia dels corrents moderns del jazz Enregistrà més d’un centenar de discs i participà en una quinzena de pellícules
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina