Resultats de la cerca
Es mostren 2039 resultats
Merla d’aigua
Àrea de nidificació de la merla d’aigua Cinclus cinclus als Països Catalans Maber, original dels autors Característicament muntanyenca, la merla d’aigua és sedentària, encara que durant els mesos d’hivern baixa per fugir del gel en moviments que la duen, fins i tot, a la plana Àmpliament estesa al N del Llobregat, resta cantonada al S en unes poques serres de la Serralada Prelitoral i el Sistema Ibèric, i arriba fins al Túria en el sector de Titagües, límit meridional conegut de l’espècie a casa nostra És absent de les Illes Aquesta espècie camina sota l’aigua, capturant plecòpters i d’…
Vòmits acetonèmics en la infància
Els denominats vòmits acetonèmics corresponen a un trastorn digestiu molt comú en la infància, que consisteix en l’aparició de vòmits que es produeixen en estar incrementats els nivells sanguinis d’acetona, una substància derivada del metabolisme dels greixos El trastorn, popularment conegut per " acetona ", no constitueix en si una malaltia, sinó que pot estar causat per diverses malalties que produeixen un increment del nivell d’acetona L’acetona és una de les substàncies que es produeixen a conseqüència de la combustió dels greixos i, per tant, se n’incrementa el nivell en augmentar la…
L’origen de l’aparell locomotor. El teixit conjuntiu
Anatomia humana
Gairebé totes les cèllules i els altres elements constitutius de l’aparell locomotor procedeixen d’un teixit embrionari anomenat mesènquima El mesènquima embrionari es compon d’unes cèllules indiferenciades, amb capacitat d’esdevenir cèllules especialitzades en l’elaboració de diverses substàncies que formaran la matriu de diversos teixits Del mesènquima embrionari, en deriva el teixit conjuntiu , que forma part de nombroses vísceres i estructures orgàniques, entre les quals hi ha les que són components de l’aparell locomotor El teixit ossi, el cartilaginós, el muscular, el tendinós i el…
Desenvolupament biològic femení
Fisiologia humana
El desenvolupament biològic de l’organisme femení es produeix en forma d’etapes clarament diferenciades, al contrari del que s’esdevé en l’home, el desenvolupament del qual és més homogeni De fet, el cicle menstrual prèviament descrit és l’exponent més determinant d’aquesta delimitació en etapes Durant la primera etapa de la vida de la dona, la infància, el seu organisme es desenvolupa de manera general i progressiva Per bé que en aquesta etapa ambdós sexes ja es troben clarament diferenciats pels òrgans genitals, aquests encara no són funcionals, els caràcters sexuals secundaris encara no…
El que cal saber de la poliquistosi renal
Patologia humana
La poliquistosi renal és una malaltia hereditària, molt greu, caracteritzada per la formació de nombrosos quists o cavitats plenes de líquid als ronyons Aquesta malaltia es presenta en persones que hereten dels seus pares una alteració genètica que ocasiona un desenvolupament anòmal de determinades estructures dels ronyons, a conseqüència del qual es formen cavitats que s’omplen de líquid i constitueixen els quists renals La poliquistosi renal de tipus infantil constitueix un tipus de poliquistosi molt greu que només es presenta en infants que reben l’alteració genètica d’ambdós progenitors,…
l’Esquerda

Vista general de l’Esquerda
© Osona Turisme
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic situat en una península formada per un dels meandres del Ter al seu pas per Roda de Ter (Osona).
Origen i evolució El poblat de l’Esquerda, antigament anomenat Roda, és objecte d’excavacions arqueològiques periòdiques des de l’any 1977, les quals han evidenciat la seva ocupació des del final del segle VIII aC, durant el bronze final, fins a l’època medieval Al final del segle V aC els ibers hi bastiren un important oppidum fortificat, que fou abandonat durant el segle I aC En època visigòtica, el lloc es tornà a ocupar, i s’hi construí una potent muralla de gairebé 150 m de longitud Les investigacions apunten que la creació de la civitas —un nucli de control amb un territori adscrit— és…
Els preceptes per als barcelonins
Document de Carles el Calb en què agraeix la fidelitat dels barcelonins i concedeix al seu bisbe Frodoí diners per a reparar la catedral, 875-77 ACB / RM Els ciutadans de Barcelona entenent la paraula “ciutadà” en l’antic sentit romà del terme homes amb la plenitud dels seus drets polítics van obtenir com a mínim tres preceptes dels sobirans carolingis De fet només se n’ha conservat un, el més tardà, però per les referències que s’hi feia en els documents anteriors, Ramon d’Abadal aconseguí reconstruir en gran part el primer d’aquests preceptes, obra de Carlemany, i considerà el segon, del…
La transformació de les poblacions de corall vermell
Comparació de la freqüència de mides de corall vermell Corallium rubrum entre les colònies d’una població de les illes Medes protegides des del 1990 i les peces pescades de zones no protegides de la Costa Brava El gràfic posa de manifest que als ecosistemes que tenen un estatus de zona protegida, fins i tot des de dates relativament recents, el corall creix de manera més sostinguda i assoleix talles més grans També s’ha pogut comprovar que a fondàries superiors als 60-90 m i en zones poc accessibles, assoleix mides més grans, cosa que fa recomanable que la protecció s’apliqui fins a 80 m de…
Orfebreria microscòpica
En el plàncton hi ha microorganismes que tenen parts esquelètiques dures i persistents Les diatomees i els silicoflagellats, per exemple, presenten parts dures d’òpal o sílice hidratada SiO 2 n H 2 O, i les cèllules dels coccolitofòrids són envoltades de peces calcàries a tall de minúscula escultura que no dissimula els diminuts cristallets de carbonat càlcic CaCO 3 de què són fetes L’observació d’aquestes petites joies acostuma a produir un sentiment de sorpresa i d’admiració, i també de desconcert per a què serveixen, a més de fer bonic La sofisticació d’aquestes estructures no és gratuïta…
Alleujament del dolor durant el part. L’anestèsia
Atenuar el dolor és un dels objectius fonamentals del control mèdic del part El dolor és una sensació molesta i desagradable que en un grau més o menys elevat experimenten totes les dones en algun moment del part En aquest cas, el dolor és degut, bàsicament, a l’estirament que experimenten les fibres musculars de la paret uterina durant les contraccions A més, com s’explica en l’article que tracta de la preparació al part, en la intensitat del dolor, i sobretot en la capacitat per a suportar-lo, influeixen factors psicològics com ara la por del part i l’ansietat Per aquesta raó, el dolor es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina