Atenuar el dolor és un dels objectius fonamentals del control mèdic del part. El dolor és una sensació molesta i desagradable que en un grau més o menys elevat experimenten totes les dones en algun moment del part. En aquest cas, el dolor és degut, bàsicament, a l’estirament que experimenten les fibres musculars de la paret uterina durant les contraccions. A més, com s’explica en l’article que tracta de la preparació al part, en la intensitat del dolor, i sobretot en la capacitat per a suportar-lo, influeixen factors psicològics com ara la por del part i l’ansietat. Per aquesta raó, el dolor es pot evitar amb una preparació adequada i basada en la informació sobre el part i l’aprenentatge de tècniques de relaxació. L’eficàcia d’aquestes tècniques en cada cas concret varia segons les característiques individuals de cada dona. En general no arriba a suprimir-se del tot, però moltes dones adequadament preparades el poden resistir sense necessitat de rebre ajut mèdic. Cal tenir en compte que fins i tot el dolor pot ésser assumit com a sensació positiva, ja que és el símptoma que indica que el part es troba avançat i s’acosta el moment del naixement. Tanmateix, sovint el dolor pot arribar a ésser considerable o gairebé insuportable per a la dona, fins i tot aplicant les tècniques de relaxació adequades. Actualment no es considera raonable que la dona hagi de suportar aquest sofriment, ja que disposa de diversos mètodes eficaços per a atenuar el dolor, en general innocus, la majoria dels quals permeten que la dona visqui conscientment l’experiència del part.
Hom pot aconseguir d’atenuar el dolor amb l’administració de medicaments analgèsics que redueixen la sensació dolorosa o a través de tècniques d’anestèsia que eliminen del tot la sensibilitat d’una part del cos o de tot l’organisme. En general, abans del part s’informa a la dona sobre els diversos mètodes per a atenuar el dolor que es podrien aplicar en el seu cas si calgués, per tal que pugui triar el que prefereixi.
La sensació dolorosa es pot atenuar sense modificar la sensibilitat amb l’administració de medicaments analgèsics. Segons la intensitat del dolor es poden administrar diversos tipus d’analgèsics menors com la codeïna o la petidina. A més, pot ésser útil per a millorar la tolerància al dolor l’administració de medicaments tranquil·litzants com el diazepam o la promacina. Aquests medicaments poden produir una certa somnolència, però adequadament administrats no causen cap pèrdua de la consciència. Es poden administrar per via oral, però en fases avançades del part és preferible d’administrar-los en forma injectable, perquè en el cas contrari podrien alterar la digestió o fins i tot causar vòmits.
També s’utilitzen per a atenuar el dolor analgèsics inhalatoris, com el protòxid de nitrogen, que es presenten en forma de gas i s’administren per inhalació amb una mascareta. Tenen una acció molt ràpida, de manera que si s’inhalen al principi de la contracció comencen a fer efecte quan aquesta esdevé intensa i dura menys d’un minut. Tanmateix, però, la seva utilització s’ha reduït a conseqüència de l’auge actual d’altres tipus d’anestèsies.
El dolor es pot suprimir del tot amb diverses tècniques anestèsiques. Una de les més simples és l’anomenada anestèsia paracervical, que consisteix en la injecció d’un anestèsic local al voltant del coll uterí. Aquest mètode és especialment útil en la fase de dilatació, ja que insensibilitza la zona de l’úter, les fibres de la qual s’estan dilatant. En alguns casos, però, afecta el fetus i n’arriba a reduir l’activitat cardíaca de manera perillosa, i per això només es pot aplicar amb control de monitoratge i tenint en compte que el seu ús pot fer necessari acabar ràpidament el part, per exemple amb una cesària. En canvi, presenta l’avantatge que tan sols afecta la sensibilitat de l’úter sense que es modifiqui la de la resta del cos, i no té cap complicació per a la dona. Fins i tot si s’aplica en la fase de dilatació no impedeix que la dona s’aixequi.
Un dels mètodes més utilitzats en l’actualitat és l’anestèsia epidural o anestèsia peridural, que consisteix en la injecció d’un medicament anestèsic en l’espai que hi ha entre la coberta externa de la medul·la espinal, la duramàter, i la columna vertebral. S’administra amb una punció que s’efectua en general entre dues vèrtebres a través de la qual s’introdueix el medicament analgèsic. Aquest medicament infiltra les arrels dels nervis que condueixen la sensibilitat de la zona pèlvica i els bloca. Per tant, els estímuls dolorosos procedents de la pelvis deixen de transmetre’s a la medul·la espinal i al cervell, de manera que la dona deixa de sentir el dolor completament. Des de la zona on ha estat inoculat, el medicament no pot passar a la circulació general, i per això no altera la consciència de la dona ni afecta el fetus. Només per un efecte reflex sol causar una davallada de la pressió arterial que fa necessàries certes mesures preventives, com ara un increment de la hidratació. Sota els efectes de l’anestèsia la dona deixa de sentir les contraccions, de manera que per a col·laborar en els espoderaments ha de seguir les instruccions de les persones que l’atenen. En alguns casos es pot reduir la força de les contraccions i de vegades cal l’administració de medicaments oxitòcics o fins i tot l’extracció del fetus amb procediments mèdics instrumentals. Però, en molts casos, escurça la durada del part en avançar més ràpidament la fase de dilatació a conseqüència de la relaxació i sensació de calma que es produeixen en la dona en interrompre’s la sensació dolorosa.
El mètode anestèsic més radical és l’administració de medicaments intravenosos, com el tiopental sòdic o l’etomidat, que s’injecten directament en la circulació general i ocasionen una pèrdua de consciència. Tenen l’inconvenient que suprimeixen la vivència completa del part en la dona i que no poden ésser administrats durant molta estona perquè poden passar al fetus i afectar-ne les funcions vitals. Poden ésser útils en el darrer moment del part, especialment quan cal efectuar algun procediment mèdic que pugui ésser desagradable per a la dona.