Herder comença les seves “Ideen” tractant de l’ordre còsmic en el qual s’insereix la història humana. En la il·lusió de la llibertat, les nacions realitzen un projecte que els humans ignoren. La intel·ligència de Déu “pensa i actua” en ells, que per separat no són res però junts són ‘el tot’. Els mons poden desaparèixer, però les lleis de la natura són eternes. Els partidaris d’un ecologisme biocèntric es podrien reconèixer en aquest pensament si no fos que Herder, home religiós, afirma la certesa d’un acompliment de la natura i dels humans en un ordre superior i transcendent, llunyà...