Resultats de la cerca
Es mostren 2229 resultats
anàlisi de fertilitat
Agronomia
Tipus d’anàlisi que permet de valorar la capacitat d’un sòl per a subministrar elements nutritius essencials en quantitats, formes i proporcions adequades per al correcte creixement i desenvolupament dels conreus donat un determinat objectiu de producció.
Consta de les etapes següents obtenció de la mostra al camp, preparació de la mostra per a la seva anàlisi, anàlisi pròpiament dita i la seva interpretació Un cop s’ha interpretat l’anàlisi es poden establir recomanacions de fertilització L’anàlisi del sòl fa referència a la terra fina partícules de diàmetre inferior a 2 mm Els paràmetres que se solen determinar són textura, contingut de matèria orgànica, contingut de carbonats —total i de la fracció de diàmetre inferior a 0,05 mm calcari actiu—, pH aigua o clorur potàssic, conductivitat elèctrica extracte aquós 1/5 o bé extracte…
Sigmund Romberg
Música
Compositor nord-americà d’origen hongarès.
Estudià violí i després composició amb Heuberger Un cop als Estats Units, exercí de pianista i el 1912 publicà les seves primeres obres A partir del 1914 començà a escriure la música de diverses comèdies musicals per als germans Shubert The Passing Show , 1914, amb lletra de H Atteridge Altres títols d’aquest gènere són Robinson Crusoe Jr 1916, Sinbad 1918 i Bombo 1921 Les seves operetes, especialment les de la dècada dels anys vint, foren molt populars als EUA The Rose of Stamboul 1922, The Student Prince 1924, The Desert Song 1926, amb lletra d’O Hammerstein II i Rosalie 1928, amb lletra d…
Ludwig Streicher
Música
Contrabaixista austríac.
Després d’haver estudiat a l’Acadèmia de Música de Viena, el 1940 fou contractat com a contrabaix solista de l’Òpera de Cracòvia, on romangué fins el 1944 Entre el 1945 i el 1973 fou membre de la Filharmònica de Viena La seva carrera de solista no s’inicià pròpiament fins el 1966, any en què començà també a impartir classes a l’Acadèmia de Música de Viena Des de llavors feu gires de concerts per tot Europa, Àfrica i Àsia Convidat als festivals de Salzburg i Bregenz i al Mai de Versailles, tocava amb un contrabaix de Gabriel Lembock 1814-1892 Cal destacar la importància de la seva tasca pel…
ceràmica campaniana
ceràmica campaniana de la necròpolis de Cabrera de Mar
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Ceràmica romana d’època republicana a la qual ha estat donat modernament aquest nom perquè el centre productor originari i el més important fou la regió de la Campània.
Nasqué com a imitació de la ceràmica àtica de vernís negre del segle IV aC i mantingué sempre el caràcter de llisa amb vernís negre Els únics elements decoratius que comporta són cercles de palmetes estampades voltades d’una faixa d’estries, o bé cercles de pintura blanca acompanyats de flors estilitzades Segons la classificació de Nino Lamboglia 1950, el tipus A és el pròpiament fet a la Campània durant els segles III i II aC el B es fabricà possiblement a l’Etrúria Marítima a partir del 150 aC, i el C tingué com a centre l’illa de Sicília Els dos darrers es fabricaren fins el…
base de dades
Electrònica i informàtica
Conjunt de dades organitzades segons una estructura coherent, i accessibles des de més d’un programa o aplicació, de manera que qualsevol d’elles pot ésser extreta del conjunt i actualitzada, sense afectar per això ni l’estructura del conjunt ni les altres dades.
La propietat fonamental d’una base de dades és la independència de les dades que conté respecte de les aplicacions que les utilitzen és a dir, els diversos fitxers o estructures de dades que poden constituir la base han de restar ocults als programes que usen aquesta base Hom distingeix entre la independència lògica i la independència física de les dades La primera significa que és possible de modificar l’estructura lògica de les dades sense que calgui canviar cap dels programes que fan servir la base La independència física de les dades vol dir que és possible de modificar-ne la…
elit
Sociologia
Minoria social privilegiada culturalment, políticament o econòmicament.
L’aristocràcia ha estat des de temps antic un tipus molt clar d'elit, determinat pel rang familiar o per una situació de poder N'hi ha hagut també d’altres tipus, integrats per persones que, sense poder polític, destaquen per llur competència en el camp industrial, comercial, intellectual o artístic En la mesura que una elit pot imposar el que considera la seva gran missió sense comprovar si té valor real o no, hom parla d' elit establerta , que esdevé elit formal en tant que s’oposa a la promoció d’altres elits, les quals responen precisament al concepte d' elit real , és a dir, la que és…
les Termòpiles
Pas
Pas situat entre les regions de Tessàlia i la Grècia Central, entre el mont Eta i el golf Malíac, prop d’unes deus termals (d’on prové el nom).
Constituït per tres corredors estrets hom creu que el del mig és pròpiament aquell al qual es refereix el nom, presenta, actualment, un aspecte molt diferent, a causa sobretot del retrocés de la mar, i només és possible de reconstruir l’antiga topografia gràcies al testimoni d’Heròdot i de Livi En aquest pas, a la fi de juliol de l’any 480 aC, durant dos dies Leònides, amb un petit exèrcit, la flor del qual eren tres-cents lacedemonis, es mantingué contra atacs incessants dels perses Traït per Efialtes, que mostrà a l’enemic el camí de la muntanya, Leònides s’hi enfrontà…
inconscient col·lectiu
Psicologia
Segons C.G. Jung, inconscient comú a tots els individus, compost per arquetips, o models de conducta que pertanyen al domini de l’instint, creats a través d’experiències mil·lenàries de la humanitat.
A diferència de l’inconscient personal, l’inconscient collectiu no és de naturalesa individual sinó universal i idèntic a si mateix en tots els homes Constitueix una realitat eterna, atesa la seva qualitat transespacial i transtemporal En tant que llegat de possibilitats de representació és humà en general i fins i tot animal, i representa el fonament pròpiament dit d’allò psíquic individual És el sediment de l’experiència humana de tots els temps i, com a tal, representa la psique objectiva Es caracteritza per la seva naturalesa espontània i autònoma Gràcies a aquesta autonomia…
acta notarial
acta notarial Començament d’un manual d’actes notarials de Pere Triter, notari de Barcelona (1495)
© Fototeca.cat
Dret
Acta autoritzada per un notari.
Certs actes jurídics, per ministeri de la llei, cal que siguin formalitzats en acta notarial testament, compra i venda d’immobles, capítols matrimonials, hipoteca, etc, bé que hom designa més pròpiament com a acta notarial acta de presència , que acredita la realitat o veritat d’un fet acta de notificació o de requeriment , remissió per mitjà de notari d’una comunicació a una persona, per tal de produir certs efectes jurídics acta de referència , que té per objecte de recollir les manifestacions de determinades persones acta de notorietat , en la qual el notari declara que un fet…
saber
Filosofia
Coneixement teoricopràctic relatiu a situacions o realitats tant objectives com subjectives.
Hom sol distingir entre el saber vulgar o comú , basat en l’experiència de la vida i sovint barrejat amb prejudicis de tota mena, i el saber científic o saber en sentit estricte, rigorós i racional i en el si del qual hom pot incloure el saber filosòfic bé que aquest sigui sovint contraposat a la ciència pròpiament dita Hom pot distingir així mateix, seguint Max Scheler, entre un saber tècnic , arrelat en la necessitat i sovint centrat en l’àmbit material la tècnica, en general, bé que també pot referir-se a l’espiritual com és ara l’ascètica, un saber culte , fonamentat en l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina