Resultats de la cerca
Es mostren 2487 resultats
Jaume Roig i Padró
Literatura catalana
Doctor en medicina.
Metge militar, abandonà el cos militar a causa de les seves idees nacionalistes Fou president del Centre de Lectura de Reus Militava al Foment Històric Republicà, vinculat a l’Esquerra Republicana El 1934 fou detingut a Reus i el 1936 fou candidat a les eleccions pel Foment Nacionalista Republicà Durant la Guerra Civil de 1936-39 treballà al cos mèdic de l’exèrcit republicà i també fou director dels serveis d’evacuació i secretari d’assistència social En acabar la guerra, s’exilià a França i després es traslladà a la República Dominicana Més tard s’establí a Mèxic, on treballà com a guionista…
,
Fidel Roig i Matons
Pintura
Música
Pintor i músic.
Estudià l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Perich, Prudenci Bertrana i Lluís Graner Acabats els estudis, emigrà 1907, a Amèrica i s’establí a Mendoza 1908 a l’Argentina Fins el 1930 es dedicà principalment a la música i fou professor d’estètica als collegis Don Bosco 1911-25 i Nacional Agustín Álvarez 1926-31 També ensenyà a l’Academia Provincial de Bellas Artes, de la qual fou un dels fundadors Arran de les seves qualitats pictòriques, la Comisión Nacional de Cultura el becà per fer quadres sobre la vida del general San Martín Més tard, també li fou atorgada una…
Artur Mor i Roig
Història
Política
Polític.
A sis anys, emigrà amb la família a l’Argentina i s’establí a San Nicolás de los Arroyos, província de Buenos Aires Hi cursà estudis de dret a la Universitat del Litoral, on es llicencià Dedicat també al periodisme, fou director del periòdic Libertad Ingressà al Partit Radical Més tard, fou diputat, senador i president de la Cambra de Diputats Formà part del govern argentí, en exercir com a ministre de l’Interior durant la presidència del General Lanusse Morí a conseqüència d’un atemptat
Pau Gibert i Roig
Escultura
Escultor.
Deixeble d’Aleu, l’ajudà en l’execució del monument eqüestre al general Concha, a Madrid, on també feu el del general Espartero 1885, que hom ha considerat la primera obra reeixida de la renaixença moderna de l’estàtua eqüestre a Espanya Feu el monument a Sagasta, a Logronyo Conreà també la pintura i publicà Monografia del temple de Sant Pau del Camp de Barcelona 1875
Damià Huguet i Roig
Cinematografia
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura
Poeta, editor i crític de cinema.
Vida i obra Tot i treballar en el negoci familiar de materials de construcció, desenvolupà una gran vocació creativa i cultural, amb un interès especial pel cinema, la pintura i la literatura Des de finals del franquisme, formà part activa d’un nucli cultural a Campos, i participà en esdeveniments com els Cicles de Conferències de 1966, els recitals de Nova Cançó del 1967 i les Festes de les Lletres dels anys setanta Fou editor, corresponsal del Diario de Mallorca El 1969 guanyà el premi Blanquerna de Manacor pel poemari Home de primera mà publicat el 1972 i, el 1973, el premi…
Col·lectiu Roig-Verd-Violeta
Partit polític
Grup polític sorgit com a tendència d’Iniciativa per Catalunya [IC] el 1996, que aglutinà aquells que pretenien adoptar el model d’Izquierda Unida [IU].
Les seves divergències amb la direcció d’IC foren tres l’oposició a l’estratègia de Rafael Ribó, que propugnava una aliança ambaltres forces d’esquerra amb l’Ulivo italià com a referent, percebuda com una “sucursalització” d’IC respecte del Partit dels Socialistes de Catalunya la voluntat de mantenir IC com a federació i d’oposar-se a la seva eventual conversió de facto en partit i el canvi de la relació existent entre IC i IU abandonar la fórmula d’entesa mitjançant una comissió d’enllaç per establir una relació confederal S’integraren al CRVV els partidaris del PSUC Viu i es constituí com a…
Festival Jardins de Cap Roig
Concert durant el Festival Jardins de Cap Roig 2012
© Festival de Cap Roig / Jose Irun
Música
Mostra de música, dansa i teatre celebrada als Jardins de Cap Roig (Calella de Palafrugell) des del 2001.
Nasqué com a evolució del Festival d’Estiu de Caixa de Girona, que tenia lloc en el mateix espai L’estiu del 2001 establí un auditori per a 1500 persones i estrenà la primera edició amb l’actuació de Josep Carreras En els anys següents, el Festival mostrà una voluntat de captar grans figures internacionals i fer compatible el prestigi i la comercialitat El 2005 acollí Diana Ross, i el 2006, Bob Dylan En l’edició del 2007 hi actuaren figures com Liza Minnelli, Paul Anka, Joan Baez i el tàndem integrat per Elvis Costello i el pianista Allen Toussaint El 2008 hi actuaren Caetano Veloso i Franco…
Castell de Mont-roig (Darnius)
Art romànic
Cap a l’any 1070 hi hagué un jurament de fidelitat prestat al comte Bernat I de Besalú, on surt esmentat el castell de Montroig “Monte Rogo” , la seva castellania i les seves pertinences És possible, bé que no segur, que qui jurà fidelitat per aquest castell i per molts d’altres fos Guillem Bernat Les notícies d’aquest castell són, però, força escasses Al segle XIII apareix un Ramon de Mont-roig “de Monte Rubeo” com a arxilevita de la catedral de Girona L’any 1292 un document diu que calia que hi hagués 18 homes per a la defensa del castell de Mont-roig, un nombre ja…
Aldonça Roig i d’Ivorra
Història
Amistançada de Ferran II de Catalunya-Aragó, abans d’ésser rei.
Filla de Pere Roig i d’Aldonça d’Ivorra Sostingueren relació, sembla, durant la seva estada a Cervera mentre eren tramitats els capítols matrimonials amb Isabel de Castella 1469 L’any següent tingué un fill, Alfons d’Aragó , futur arquebisbe de Saragossa Era, sembla, de la família dels senyors del Portell Fou casada per la força amb el ciutadà de Lleida Bernat d’Olzinelles, però el matrimoni fou anullat i el 1479 ja era casada amb Francesc de Castre-Pinós de So, vescomte d’Évol mort el 1497
Mestre de Canet lo Roig
Pintura
Nom amb què és designat l’anònim pintor que treballà a Canet lo Roig (retaule de la Missa de Sant Gregori i del Judici Final, ~1530), Onda i Cortes d’Arenós.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina