Resultats de la cerca
Es mostren 588 resultats
Santa Susanna de Santa Perpètua de Gaià (Pontils)
Art romànic
Situació Capella situada al clos del cementiri de Santa Perpètua de Gaià, ampliada sobre un edifici preromànic ECSA - E Pablo L’església de Santa Susanna és situada dins el clos del cementiri del poble de Santa Perpètua de Gaià, avui abandonat Mapa 34-16418 Situació 31TCF659916 Per a arribar a Santa Perpètua de Gaià cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Història L’església de Santa Susanna és documentada al segle XI, concretament l’any 1012 és esmentada en un judici celebrat a Santa Perpètua de Gaià, en el qual es determinà a qui pertanyia la jurisdicció…
Pere Gil i Estalella
Historiografia catalana
Historiador i eclesiàstic.
Vida i obra Ingressà en la Companyia de Jesús cap al 1574 després d’estudiar filosofia, i, més tard, es doctorà en teologia a Gandia, passant seguidament a Barcelona, on impartí classes d’aquesta matèria durant una dècada Entre els anys 1594-97 i 1603-07 fou rector del collegi de la Companyia a la ciutat comtal Llavors actuà com a procurador del procés de beatificació de sant Ignasi Del 1599 al 1601 fou confessor del virrei de Sicília, el duc de Maqueda El 1607 fou elegit visitador del collegi de la Companyia a Palma, del qual fou també rector entre el 1611 i el 1615 L’últim…
Serguíev Possad i el Mont Athos, llocs sants
L’Església Ortodoxa bizantina, organitzada en patriarcats i Esglésies autocèfales, té el seu centre espiritual en el primer patriarcat, en honor dels patriarcats orientals Constantinoble Des de la caiguda de la capital de l’imperi Bizantí en mans dels turcs, el 1453, la seu d’aquest patriarcat, tot i conservar el títol de Constantinoble, ha quedat reduïda a un petit espai al barri del Fanar, a la ciutat d’Istanbul Però el cristianisme ortodox, escampat des de la capital de l’Imperi, té altres centres d’un altíssim significat espiritual Un altre d’aquests centres és el Mont Athos, la Santa…
Castell de Finestres (Sant Aniol de Finestres)
Situació L’indret on hi havia hagut la fortificació de Finestres més important sembla que és situat al cim de la roca anomenada del Castell, a la serra de Finestres Des d’aquest lloc hi ha una bona panoràmica, tant cap a la banda del nord, on hi havia les terres de l’antic comtat de Besalú, com vers migjorn, per on s’estenia el comtat de Girona Mapa 295M781 Situació 31TDG667628 Per anar-hi podem agafar la carretera de terra que surt de sota de l’església de Sant Pere de Mieres i que porta fins a la carena de Finestres Hom pot arribar amb auto, en alguns trams per un camí no gaire bo, fins a…
Sant Llorenç del Munt
Vista aèria de l’abadia de Sant Llorenç del Munt
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina situada dalt de la Mola (1.095 m), al cim de la serra de Sant Llorenç del Munt, dins el municipi de Matadepera (Vallès Occidental).
El conjunt monàstic De l’antic monestir tan sols se’n conserva l’església, el campanar i una galilea adossada a la façana sud La resta de les edificacions que el formaven han desaparegut enrunades o transformades i incorporades a l’hostal que hi ha en aquest indret l’element més visible de les estructures antigues és a l’angle sud-oest de l’hostal, on es conserven dues parets molt arruïnades que poden correspondre a panys de mur de monestir Interior de l’abadia benedictina situada dalt de la Mola © CIC - Moià L’església és un edifici d’estil clarament llombard del s XI català Té una…
Pedret i Marzà
L’església de Sant Esteve a Pedret
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El municipi de Pedret i Marzà té una superfície de 8,62 km 2 i s’estén pel sector septentrional de la plana de l’Alt Empordà, a la conca de la Muga, fins a tocar, pel SE, de l’antiga riba del desaparegut estany de Castelló Aquest municipi pren el nom dels dos agrupaments de població que en formen part Pedret, a llevant, és un lloc de població dispersa on hi ha l’església parroquial Marzà, a 1 km a ponent, és un nucli de població agrupada i la capital administrativa El terme municipal coincideix amb el terme parroquial de Sant Esteve de Pedret Fou segregat poc abans de l…
Santa Maria de Mont-rodon (Tona)
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, amb una nau, rematada per un absis, originàriament semicircular, bé que ara carrat J Sarri Aquesta església es troba situada enfront del casal de Mont-rodon, en un nivell més alt, a la cara de tramuntana del puig de Mont-rodon, entre el riu Gurri i el camí ral de Vic a Barcelona, a la quadra de Mont-rodon Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 39,2 —y 35,1 31 tdg 392351 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Tona a Taradell Al km 3,4 hi ha un trencall,…
Sant Pere Desvim o del Vim o Sant Puvim (Veciana)
Art romànic
Situació Antiga parròquia rural del terme del castell de Miralles, edifici sobrealçat i modificat, però que manté encara els trets propis del romànic F Junyent i A Mazcuñán L’església, acompanyada d’un reduït grup de cases, s’aixeca dalt d’un tossal, situat al ribatge dret de la riera Gran, damunt la carretera que passa de Calaf a Igualada per Copons Mapa 35-14362 Situació 31TCG776156 El trencall que hi mena comença prop del quilòmetre 45 de l’esmentada carretera Cal demanar la clau en una casa pròxima a l’església FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell…
L’Església i el món associatiu a Mallorca
P J Campins, sd BM / JG Durant el primer trentenni del segle, l’Església de Mallorca va tenir tres bisbes els mallorquins Pere Joan Campins i Barceló del 1898 al 1915 i Gabriel Llompart i Jaume del 1925 al 1928, i el valencià Rigobert Domènech i Valls del 1916 al 1924 El primer, Pere Joan Campins, fou l’autèntic impulsor d’una Església mallorquina, basada en els pressupòsits regionalistes d’Antoni Maria Alcover, vicari general de la diòcesi Destacà com a promotor de la litúrgia, el catecisme, la premsa catòlica i l’associació de seglars, partint d’un arrelament en la realitat mallorquina i…
Pere Gil i Estalella
Educació
Cristianisme
Eclesiàstic, mestre en art, doctor en teologia i historiador.
Vida i obra Ingressà en la Companyia de Jesús cap al 1574 després d’estudiar filosofia, i, més tard, es doctorà en teologia a Gandia, passant seguidament a Barcelona, on impartí classes d’aquesta matèria durant una dècada Entre els anys 1594-97 i 1603-07 fou rector del collegi de la Companyia a la ciutat comtal Llavors actuà com a procurador del procés de beatificació de sant Ignasi de Loiola i impulsor de la fundació de la Cova de Sant Ignasi de Manresa Del 1599 al 1601 fou confessor del virrei de Sicília, el duc de Maqueda El 1607 fou elegit visitador del collegi de la Companyia a Palma,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina