Resultats de la cerca

En aquest indret, donat el 1201 per Pere I de Catalunya-Aragó al cavaller Joan d’Almenara i al clergue Martí Vidal, a partir del s XIV, fundadors de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, hi bastiren un castell i un hospital, seu d’un dels priorats de l’orde, unit al de Montesa des del 1399 De fet, però, l’orde anà abandonant el castell els mateixos priors deixaren de residir-hi i la defensa fou assumida, per la ciutat de Tortosa El 1575, tanmateix, l’orde recuperà el control del castell, el qual fou bombardejat per galeres castellanes el 1650, durant la guerra dels Segadors refet al s XVIII, serví…

Possiblement fou alumne d’A Corelli a Roma A la mateixa ciutat, entre el 1708 i el 1713, serví com a violinista del príncep Ruspoli Posteriorment treballà per al príncep de Caserta Autor d’òperes, oratoris i cantates, la seva aportació més interessant a la història de la música prové, però, de la seva música instrumental Compongué simfonies, fantasies, concerts i sonates els seus concerts són venecians en l’estil, però en les sonates s’aprecia la influència de Corelli La música de Valentini és molt personal i innovadora per al seu temps Acostumava a emprar tonalitats allunyades amb…

Estudià matemàtiques i música a Cambridge L’any 1882 emigrà a Austràlia, on el 1889 fou nomenat organista assistent a la catedral d’Adelaide i codirector de l’Adelaide College of Music El 1892 tornà a Anglaterra Fou mestre a la Ludgrove Preparatory School 1893-1910 i director del Hampstead Conservatory 1896-1905 Centrà la seva recerca en la música popular, recerca que culminà amb l’obra English Folk Song Some Conclusions Londres, 1907 La seva contribució fou molt important per a la preservació i divulgació de cançons i danses populars angleses A la vegada, serví d’inspiració a…

Serví a la cort de Rastatt com a konzertmeister a partir del 1762 i com a mestre de capella des del 1765 El 1772 s’installà a Karlsruhe -ciutat que només abandonà durant un sojorn a Colònia- per exercir-hi funcions de konzertmeister El seu catàleg compositiu abraça tots els gèneres, tant vocals com instrumentals En l’apartat de música religiosa en destaquen diverses misses, una passió, un rèquiem i un bon nombre de cantates Pel que fa a la música orquestral, és autor d’obres concertants i simfonies en l’estil de l’Escola de Mannheim Compongué l’òpera L’isola disabilitata 1762 i…

Rebé les seves primeres classes de música del seu pare i després estudià al seminari dels jesuïtes de Praga Fou alumne de BM Cernohorský L’any 1722 es traslladà a Viena per estudiar amb JJ Fux El 1731 era compositor i mestre de capella del comte V Kinsky i del 1741 al 1750 serví com a mestre de capella de l’emperadriu Maria Teresa Fou un destacat intèrpret de viola de gamba i de tiorba La producció musical de Tuma pertany estilísticament al Barroc tardà Moltes de les seves obres religioses -misses, motets, salms, himnes- són escrites segons el model palestrinià, tot revelant la…

Ja durant el regnat de Felip el Bo, Dijon tingué una de les millors capelles musicals del món occidental, en la qual es destacà Gilles Binchois, que conreà la cançó polifònica, de tema amorós En el camp de la música sagrada s’inicià a Borgonya un nou estil polifònic Guillaume Dufay, Johannes Ockeghem Carles el Temerari 1467-77 donà una gran importància a la música i contractà Antoine Busnois, que compongué gairebé exclusivament cançons polifòniques profanes amb text francès, forma musical que del 1450 al 1490 adquirí una gran categoria artística Compositors de diferents països es trobaren a…

Entrà a la marina mercant el 1750 i durant onze anys serví a la carrera de les Filipines Féu alguns viatges a Canton El 1769 participà en l’expedició de Gaspar de Portolà fou el primer d’arribar a l’emplaçament de l’actual San Diego Califòrnia, on fundà un establiment El 1774 li fou confiat el comandament d’una expedició a les costes septentrionals de l’Amèrica del Nord, com a fase prèvia d’una colonització que evités l’establiment dels russos en aquell litoral Partí amb la fragata Santiago en la qual duia els missioners Joan Crespí i Tomàs de la Penya i arribà fins als 55° N de…

Fill gran d’Antoni Cardona i de Luna, virrei de Sicília Serví Alfons IV de Catalunya-Aragó a Itàlia i compartí amb ell la captivitat després de la desfeta de Ponça 1435 El 1439 heretà del seu pare les baronies catalanes Les vengué als Albert el 1450 Fou camarlenc i conseller d’Alfons IV, el qual, el 1444, li donà el comtat de Collessano, la baronia de Caronia i les senyories de Gallípoli i Due Petralie —feus confiscats a Antoni de Centelles i de Ventimiglia— i el féu mestre justicier del regne de Sicília El mateix any havia adquirit ja la baronia de Naso Tanmateix, mai no perdé…

Serví a l’exèrcit colonial, participà en les jornades revolucionàries parisenques i fou elegit diputat del Var a la Convenció Comissari a Occitània, hi reprimí la insurrecció i activà la reconquesta de Toló Fou un dels promotors dels fets del 9 de termidor i dirigí la detenció de Robespierre Fou president de la Convenció i comandant en cap de l’exèrcit a l’interior Elegit membre del Directori, esdevingué, a partir del 18 de fructidor, el veritable cap executiu del país Després del 18 de brumari fou destituït dels seus càrrecs i es retirà a la vida privada, però no cessà de…

Senyor de les valls de Sant Pere o d’Espills i de Sant Serni Coper reial, serví a les guerres de Nàpols i Castella 1430 i fou fet presoner a la batalla de Ponça 1435 Fou nomenat almirall general del regne 1441 i enviat com a nunci del rei al papa Eugeni IV Com a conseller reial, signà entre els testimonis del privilegi de fundació de l’estudi general de Barcelona 1450 El rei li donà el càrrec de virrei a Còrsega, amb la perspectiva de la capitania i la castellania de Bonifacio quan el lloc fos pres 1455 Fou també ambaixador de Joan II al papa 1466 i servidor de Ferran II…