Resultats de la cerca

La millor manera d’accedir-hi és per Avinyó La vella església parroquial de SantJoan d’Oló s’aixecava sobre un turonet, prop del Mas Armenteres, a tocar de la riera d’Oló era un edifici romànic, del qual resten els murs, sense volta, que mostren arcuacions llombardes i una notable perfecció És documentada des del 1136 i es va abandonar el 1643, quan es va inaugurar la nova església dalt del pla Celebra la festa major el primer diumenge d’agost SantJoan Nou, com se'n diu popularment, va erigir-se a uns vint-i-cinc minuts vers…

El coneixement i la diferenciació dels gèneres literaris dels diversos llibres i àdhuc fragments d’una mateixa obra és fonamental per a una recta comprensió de la Bíblia, car aquesta fou redactada en el decurs de segles segons unes formes d’expressió pròpies de l’antic Orient, molt diferents de les actuals L’estudi corresponent, iniciat entre els protestants, ha estat reconegut i impulsat oficialment en el camp catòlic a partir de l’encíclica Divino afflante Spiritu 1943, de Pius XII La determinació dels gèneres literaris, abordada obertament per la Formgeschichte, és decisiva en alguns casos…

Vida i obra Home d’ensenyament, començà la carrera al Collegi de Perpinyà el 1841, i continuà a Bedarrius, Pau i Tolosa Fou nomenat catedràtic de retòrica al lycée de Montpeller el 1854 L’any 1859 fou nomenat catedràtic de literatura antiga a la Facultat de Lletres d’Estrasburg A partir del 1862, tornà a Montpeller, on ocupà, fins a la seva mort, la mateixa càtedra Fou pioner en els estudis sobre la llengua catalana a la Catalunya del Nord El seu Essai sur l’histoire de la littérature catalane , editat a París el 1857, fou un dels primers estudis filològics sobre literatura catalana, escrit…

Membre d’una rica família d’Arràs, fou, com el seu pare i el seu avi, un dels oficials laics de l’abadia de Saint-Vaast La seva fortuna, el seu talent i les bones relacions que tenia el portaren a ser nomenat príncep del Puy d’Arràs, càrrec equivalent al de president de l’associació de poetes músics de la ciutat Compongué una sèrie de vuit chansons courtoises , set de les quals han arribat als nostres dies, tot i que destaca sobretot pels seus jocs partits, dels quals escriví aproximadament un centenar Els seus contrincants preferits foren Adam de la Halle, Jehan le Grieviler i Lambert Ferri…

Agrupa espècies que tenen l’abdomen voluminós, asimètric, nu i no segmentat, com els xufancs i bernats ermitans, o bé que el tenen reduït, simètric i amb els segments recoberts per pleurons calcificats, replegat sota ell mateix i no pas contra el cefalotòrax, com els sastres o els crancs de porcellana Els primers solen introduir l’abdomen, per tal de protegir-lo, dins les conquilles de molluscs gastròpodes, generalment, esponges i altres objectes, que traginen contínuament, i que canvien a mesura que se'ls queden petits Damunt aquests objectes protectors es fixen alguns antozous, esponges,…

El més típic és el dels briòfits, en els quals s’origina per divisió d’una sola cèllula superficial, que dóna una cèllula central coberta per una capa de cèllules perifèriques De la divisió d’aquestes es forma un cos en forma d’ampolla de coll alt, format per una sola capa de cèllules, amb la part baixa o ventre formada per dues capes com a mínim La cèllula central dóna, per divisió, un rengle de cèllules del canal del coll, una cèllula del canal del ventre, i l’ovocèllula, el gàmeta femení En madurar l’arquegoni, les cèllules del canal del coll i del ventre es gelifiquen i…

Orientat en principi vers la pintura, fou un dels fundadors i el guia estètic del grup dels Evolucionistes 1917 Periodista genuí i típic home de penya, collaborà, abans de la guerra civil de 1936-39, a “D’Ací i d’Allà”, “Gaseta de les Arts”, “Art”, “Mirador”, “El Be Negre”, on publicava anònimament versos satírics d’intencionada mordacitat a l’estil de Josep M de Sagarra Després de la guerra exercí crítica a “Destino” des del 1948 i a “La Vanguardia” des del 1955 Collaborà al “Butlletí dels Museus” en les seves dues etapes i dirigí la revista anual “Sitges” Havia emprat els…

Pensador autodidàctic, rebé influències dels corrents ideològics de la fi del s XVIII Rebutjà l’estructura irracional del món industrial i mercantil i propugnà un socialisme al qual hom arribaria mitjançant comunitats on la propietat fos compartida falansteri Escriví Théorie des quatre mouvements et des destinées générales 1808, Traité d’association domestique et agricole 1822, reimprès com a Théorie de l’unité universelle 1841, on es barregen consideracions estrambòtiques amb agudes observacions sobre les conseqüències del liberalisme i les virtuts de l’associació, Le nouveau monde…

Príncep o senyor de Blaia a la desembocadura de la Garona, davant Bordeus, del qual es tenen migrades notícies des del 1125 si bé se sap que el 1148 prengué part en la croada, sens dubte en l’expedició capitanejada per Guillem VI d’Angulema, i que possiblement morí a Terra Santa Les seves sis cançons d’amor es caracteritzen per una diàfana naturalitat i un llenguatge molt clar i sense audàcies en les comparacions i imatges, la qual cosa en fa un típic representant del trobar leu o poesia plana i simple És propi d’ell cantar un amor llunyà, una dama allunyada que, segons afirma,…

La seva formació musical tingué lloc a la catedral de Barcelona, on ingressà com a escolà de cant vers el 1666 Allà fou deixeble de Marcià Albereda i Lluís Vicent Gargallo El 1672 abandonà la capella barcelonina, i tres anys més tard fou nomenat mestre de capella de Mataró, on residí en l’exercici del seu càrrec fins el 1685 Mentrestant es presentà a dues places de categoria superior a la seu de Vic, el 1680, i a la de Girona, el 1682, però en ambdues ocasions fou superat per Francesc Soler El 1685 obtingué la plaça de mestre de capella a Santa Maria del Mar de Barcelona, des d’on el 16 de…