Resultats de la cerca

Vida Fill de Joan Minguell i Vilasaló 1925 – 2000, que treballà en un laboratori de fotografia i als estudis de publicitat de Ricard de Baños fill i Ramon Biadiu Es formà en un laboratori de fotografia i el 1971 debutà com a segon operador en Timanfaya Amor prohibido , de José Antonio de la Loma, tasca que exercí en films posteriors La muerte del escorpión 1975, Gonzalo Herralde Una familia decente 1976-77, Lluís Josep Comeron La Nova Cançó 1975-76, La torna 1978 i L’orgia 1978, tots tres de Francesc Bellmunt La ciutat cremada 1975-76, Antoni Ribas Companys, procés a Catalunya 1978-79,…

Anà als EUA a estudiar cinema i arts dramàtiques a la University of the Pacific in Stockton, i a la School for Social Research de Nova York 1973-75 En tornar a Alemanya estudià a l’Escola Superior de Televisió i Cinema de Munic, i exercí la crítica cinematogràfica al diari Süddeutsche Zeitung Fou també ajudant de producció de televisió, i rodà diversos documentals i obres de ficció, entre les quals destaca  Mitten ins Herz 1983 El 1985 estrenà la comèdia Männer , que es convertí en una de les pellícules alemanyes de més projecció internacional Films posteriors, com…

Debutà com a actor a 15 anys al Festival de Teatre de Williamstown El 1974 es graduà a la Universitat de Cornell i més tard estudià a l’escola d’arts escèniques Juilliard de Nova York Després d’uns quants anys treballant al teatre i a la televisió a la sèrie Love of Life , l’any 1978 Richard Donner l’escollí per a protagonitzar una adaptació del còmic Superman , en un paper que marcaria la seva carrera A més de les tres seqüeles de Superman , rodades els anys 1980, 1983 i 1987, la seva filmografia comprèn, entre d’altres, Somewhere in Time 1980, Monsignor 1982, The Bostonians…

Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona En l’àmbit de l’activitat radiofònica, l’any 1973 entrà a Ràdio Olot, on treballà en diversos programes i serveis informatius El 1975 fou nomenat cap de programes i informatius de l’emissora, i dissenyà la programació que portà Ràdio Olot a ésser, el 1976, la primera emissora a emetre en català les vint-i-quatre hores El 1983 fou soci fundador i primer director de Ràdio Costa Brava, i el 1988 fou nomenat director de Ràdio Olot, càrrec que simultaniejà amb la direcció de Ràdio Costa Brava fins el 1989 Entre els…

Catedràtic a la facultat de ciències de la comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, n'ha estat degà 1978-80 i 1982-84 i vicerector de recerca 1984-89 El 1989 fou nomenat assessor del Centre d’Investigació de la Comunicació CEDIC, organisme dependent de la Generalitat de Catalunya Fundador i director del Centre d’Estudis Olímpics i de l’Esport, ha participat com a assessor semiòtic en diversos projectes d’imatge i senyalització de la ciutat de Barcelona i específicament durant la celebració dels Jocs Olímpics de 1992 Coordinà la Càtedra Internacional d’Olimpisme de la UAB i dirigí…

S'inicià a televisió l’any 1977, per a la qual realitzà El túnel i Mala racha , i més tard Total 1985 En cinema ha dirigit Pares y nones 1982, El bosque animado 1987, premi Fantasporto i menció d'honor al Festival de Sant Sebastià, Amanece, que no es poco 1988, que es convertí en un clàssic del surrealisme cinematogràfic, La viuda del capitán Estrada 1991, La Marrana 1992, Tocando fondo 1993, Así en el cielo como en la tierra 1995, La lengua de las mariposas 1999, Goya al millor guió adpatat i premi Ondas la millor director, el curt  Primer amor 2000, La Educación de las hadas…

Anà als EUA a 17 anys, on estudià art, fotografia, cinema i televisió Retornà al seu país als anys setanta, on féu algunes sèries de televisió d’encàrrec Posteriorment retornà als EUA i participà en la direcció i el guió del film policíac d’ambientació xinesa Chan is Missing 1982, que el projectà més enllà del cinema independent Gran part de la seva producció cinematogràfica gira entorn de les comunitats xineses emigrades als EUA, que reflecteix amb una combinació d’ironia i dramatisme Cal esmentar-ne Dim Sum A Little Bit of Heart 1985, Eat a Bowl of Tea 1989, Life…

Llicenciat per la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 1995 s’incorporà als mitjans radiofònics, i el 1997 guanyà un primer premi Ondas ex aequo en la modalitat de ràdio local Tornà a guanyar aquest premi el 2001 pel programa Problemes domèstics de Catalunya Ràdio , que seguí presentant amb algunes intermitències Treballà també per a l’emissora Punto Radio, en el programa A las doce en punto , pel qual rebé el premi Micrófono de Oro 2006, de la Federación de Asociaciones de Radio y Televisión Al mes de setembre del 2009 substituí Neus Bonet al capdavant del programa El Matí de Catalunya…

Resident a Barcelona des del 1984, després d’haver après català de manera autodidàctica ha fet treballs diversos, entre d’altres professor d’anglès El 1990 començà a publicar en català Collaborador a la premsa Avui , The Times , El Temps , Matador , The Metropolitan , El País , El Periódico de Catalunya , Time Out Barcelona Guide , The Times Literary Supplement , Catalonia Today , etc, a la ràdio i a la televisió coguionista i presentador de la sèrie Passatgers de Televisió de Catalunya, 2005-06, ha publicat les novelles Fora de lloc 1996,  Privilegiat 2001, SNUG…

Acostuma a ésser formada per dos pals perpendiculars cadascun d’ells en forma de doble triangle, units per llur vèrtex El seu diafragma de radiació és omnidireccional, i, per tant, hom acostuma a usar-la com a transmissor, principalment en televisió