Resultats de la cerca
Es mostren 1827 resultats
Les bucòliques
Recull de deu composicions poètiques de Virgili, elaborades entre el 43 i el 34 aC.
L’apellatiu d’ Èglogues Eclogae , ‘extrets’ que hom també li dona és obra de gramàtics i editors Amb aquestes composicions Virgili innovà la poesia campestre de Teòcrit, i el gènere bucòlic romà adquirí un caràcter històric definit La major part tenen forma dialogada Els pastors que hi apareixen, més aviat petits propietaris rurals o masovers, sota els quals sovint es disfressen personatges de l’alta societat, plantegen qüestions socials, polítiques o econòmiques La temàtica del recull gira principalment entorn de l’amor “que tot ho venç” Amb ell Virgili aconseguí l’admiració i…
Santiago Cebrian i Ibor
Literatura
Poeta i erudit.
Fill de l’escriptor i erudit Lluís Cebrian i Mezquita i germà de l’escriptor Lluís Cebrian i Ibor Pertangué a Lo Rat Penat, de València, i conreà un tipus de poesia a la manera de Llorente, particularment de temàtica patriòtica Participà en l’organització de la I Assemblea Regionalista valenciana 1907 i fou secretari de València Nova i president de la Joventut Valencianista 1914-1921 És autor de l’himne valencianista Vent de Ponent , publicat inicialment a La Veu de la Plana 1916, dels poemes Anacreòntica 1900 i Pàtria i entre els seus treballs d’investigació destaca l’obra…
,
Lluís Valeri i Sahís

Lluís Valeri i Sahís
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Es llicencià en lletres i en dret i exercí la carrera d’advocat La seva lírica és influïda per Josep M López-Picó i Carles Riba Publicà La vida nua 1921, Boires i estrelles 1948, d’estètica parnassiana, Poema de l’amor i Eva 1950, Somni de la vida eterna 1952, L’íntim combat 1953, Camps Elisis 1954, Beatituds 1955, Missatge de les roses 1956, Sota el signe d’Àries 1958, Rèquiem per a Carles Riba 1960, Salms 1966 i Escala de Jacob 1967 En les darreres obres creix la interiorització religiosa i la temàtica espiritual
,
Miquel Comalada
Literatura catalana
Religió
Eclesiàstic i escriptor.
Monjo de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron Barcelona, a qui és falsament atribuïda la novella allegòrica Espill de la vida religiosa , també coneguda amb el títol de Desitjós , pel nom del seu protagonista —Desitjós— Hi ha molts indicis que permeten pensar en una autoria franciscana Segons Torres i Amat, es conservaven dos toms de temàtica espiritual d'aquest autor al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, avui no localitzats Bibliografia Valsalobre, P “De l’Spill de la vida religiosa al Desitjós Notes a una novella allegòrica del segle XVI” Caplletra , 31, 2001, p 11-23
,
Josep Soler i Vidal
Historiografia catalana
Polític, periodista i historiador.
Es formà a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Milità al Partit Comunista Català 1928, al BOC 1931 i al PSUC 1936 Estudià als Estudis Universitaris Catalans i es distingí pel seu marxisme catalanista Exiliat el 1939, participà en la revista Pont Blau i impulsà el Partit Socialista Català 1942 Retornat el 1965, s’incorporà a l’editorial Muntaner i Simón fins a la seva jubilació 1977 Entre les seves obres de temàtica històrica destaquen Pere Fages, descobridor, cronista i governador de la Nova Califòrnia 1953 Pels camins d’utopia 1958 L’expansió dels cultius gavarrencs i la rompuda de…
Francisco Hargreaves
Música
Pianista i compositor argentí, un dels més importants del segle XIX.
Es formà amb un deixeble de F Liszt, A Bussmayer Viatjà a Europa, gràcies a l’ajut de patricis argentins, i ingressà al Reial Institut Musical de Florència A Itàlia compongué les seves primeres òperes, La gatta bianca i Il vampiro De retorn a l’Argentina, hi desenvolupà tasques docents Les seves obres, de les òperes i fragments simfònics a les abundants peces per a piano, partiren de l’estètica de la música de saló que conegué i cultivà fins a crear un llenguatge individual, per al qual s’inspirà en la temàtica del repertori popular argentí Es pot considerar com un dels primers…
Henryk Jarecki
Música
Compositor, director i pedagog polonès.
Tingué com a mestre S Moniuszko, que influí en el desenvolupament del seu estil Estudià direcció, orgue i piano, i començà la seva carrera com a contrabaixista al teatre Wielki de Varsòvia Destacà per la tasca que desenvolupà com a director al teatre de L’viv, fins a convertir la seva companyia en la més important del país Programà òperes de compositors polonesos i inicià el gran repertori romàntic europeu La companyia feu gires per diverses ciutats de Polònia Les seves composicions estigueren dedicades bàsicament al repertori per a l’escena òperes de temàtica històrica La major…
Luis Carmena y Millán
Música
Musicòleg castellà.
Militar de carrera, ocupà càrrecs de responsabilitat en l’administració militar Fou un gran apassionat de l’òpera italiana, tema en el qual centrà les seves investigacions La seva obra més important fou Crónica de la ópera italiana en Madrid desde 1738 hasta nuestros días Madrid, 1878, on es detallen totes les òperes representades als teatres de Madrid i els seus intèrprets La riquesa de dades aportades per aquesta obra l’han feta indispensable per a l’estudi del desenvolupament del gènere operístic a Madrid També publicà diversos articles i pamflets de temàtica musical i alguns…
filosofia del dret
Filosofia
Branca de la filosofia ètica que cerca d’establir una teoria de la justícia i dels valors jurídics, així com també una teoria general del dret i de la ciència jurídica, tot vinculat a una certa concepció del projecte de l’home sobre la societat.
Fortament lligada i quasi identificada històricament, amb el jusnaturalisme, la filosofia del dret, sota l’impacte dels positivismes, centra avui bàsicament la seva recerca en una ontologia jurídica en el sentit de comprensió totalitzadora del fenomen jurídic i en una axiologia com a teoria de la justícia i dels valors jurídics Alguns aspectes de la temàtica tradicional de la filosofia del dret han desembocat en sectors amb metodologia específica, com la lògica jurídica, mentre que uns altres s’han desenvolupat en disciplines independitzades, com la ciència jurídica anàlisi…
Barrabás
Esport general
Setmanari
Setmanari satíric esportiu publicat a Barcelona entre el 1972 i el 1977.
Nasqué com a successor de les revistes humorístiques de temàtica esportiva del principi del segle XX Amb un to transgressor, feia mofa dels organismes oficials, de les estructures esportives i de les figures rellevants del món de l’esport Dirigida per Xabier Etxarri, tenia collaboradors com Antonio Bigatà, Àlex J Botines, Ernesto Elchense o Alberto Armengol, dibuixants com Òscar, Ivà, Esparbé, Ludovico o Jaume Perich i el fotògraf Emilio Pérez de Rozas El 1984 inicià una segona etapa dirigida per Guillermo Sánchez, amb collaboradors com Antonio Bigatà i Josep Pernau, i amb l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina