Resultats de la cerca

Durant la dècada dels vuitanta treballà en pintura, però progressivament incorporà la fotografia i el vídeo al seu treball L’obra El melic del món 1990 significà l’abandonament definitiu de la pintura per centrar-se en l’acció Durant els anys noranta es decantà progressivament per les installacions, en les quals recrea ambients domèstics fragmentats mitjançant la utilització de projeccions fotogràfiques i de llum sobre objectes quotidians relacionats amb el cos També utilitza el seu propi cos com a model i com a mesura de l’espai, per a desenvolupar una reflexió sobre la identitat de la dona…

Fill d’Agustí Pujol I Dit Agustí Pujol II Un dels més notables artistes catalans del segle XVII La seva abundosa obra, malauradament desapareguda en bona part, mostra, a més d’un perfecte domini de la tècnica, una intelligent evolució des del delicat equilibri renaixentista fins a la dinàmica pròpia de l’estètica barroca que l’artista havia copsat plenament, raons que fan suposar un aprenentatge a Itàlia Amb el seu pare i el fuster Gabriel Munt, obrà el perdut retaule de Martorell 1610-14 Vers el 1619 tallà el retaule del Roser i un de la Puríssima a la catedral barcelonina De la mateixa…

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona l’any 1930 Posteriorment fou professor a l’ Ateneu Enciclopèdic Popular i a l’ Institut de Cultura de la Dona El 1932 obtingué una plaça de professor de lògica, psicologia i història de la literatura a l’institut d’Olot i el 1934 ingressà com a professor a la Institució Escolar Sibiuda de Barcelona Fundà l’avantguardista revista Hèlix 1929-30 i el periòdic La Terra , fou director del setmanari Abril 1941-34, d’ERC, i collaborà a  Mirador 1933 i La Veu d’Olot Compromès políticament, fou militant d’ ERC  i secretari…

Net del catedràtic de dret Francesc Xavier Llorens i Nin i el metge i agrarista Manuel Barba i Roca, pertanyia a una família de propietaris del Penedès Inicià els estudis de filosofia i dret a la Universitat de Cervera i els acabà a la de Barcelona, on des del 1847 ensenyà geografia i fou catedràtic de metafísica fins a la seva mort Fou, ensems amb Ramon Martí d’Eixalà, de qui era deixeble, el representant més important de l’anomenada escola de Barcelona Les seves influents lliçons el consagraren com un dels mestres de la seva generació i contribuí a despertar la consciència sobre la pròpia…

S’inicià com a crític teatral a El Correo Catalán 1966-79, tasca que continuà a La Vanguardia  1985-2015 Entre el 1979 i el 1983 fou delegat dels Serveis de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, moment en què impulsà un ambiciós programa d’exposicions i de dinamització dels museus, es revitalitzà la programació del Grec i portà figures internacionals com Peter Brook, el qual escollí, com a nou espai escènic, el Mercat de les Flors El 1985 fou comissari de l’exposició “Catalunya, fàbrica d’Espanya” Fundà i dirigí la revista Barcelona, Metròpoli Mediterrània  1986-2006, que modernitzà la…

S’inicià en el món del teatre com a dramaturg en llengua castellana publicà El Club de los Patriotas 1912, escrita en collaboració amb Juan Biscamps i Pecado de juventud 1913, drames estrenats al Teatre Apolo Collaborà a La Publicidad  i El Día Gráfico , i publicà els estudis Semblança de Lleó Fontova 1936 i Tres conferències sobre teatre retrospectiu 1937, que versen sobre el teatre d’aficionats, la Passió i Josep Robrenyo Durant la postguerra continuà publicant estudis sobre arts escèniques, però ja en castellà Ricardo Moragas 1946, El Gran Teatro del Liceo 1946, El ‘Verso’ en el Liceo 1946…

Vida i obra Al principi de segle tingué relació amb la tipografia de L’Avenç Debutà el 1909 com a comediògraf amb Quan l’amor ha encès la flama Seguiren, entre d’altres, L’eterna qüestió 1909, Mai se fa tard si el cor és jove 1910, Vilacalmosa 1910, Matí de festa 1910, A cor distret, sagetes noves 1911, La sagrada família 1912 i Seny i amor, amo i senyor 1925, la seva obra més representada a Catalunya i, posteriorment, a Mèxic més de cent representacions, en traducció castellana d’Artur Moi Inserit dins del costumisme, evità els efectismes romàntics, simplificà la trama de les obres,…

Estudià al seminari de Barcelona i es doctorà en teologia i en dret canònic a la Universitat de València Fou canonge de Barcelona i rector del seminari, que convertí en hospital durant dues epidèmies de còlera Fundà l’asil del Bon Consell, els obradors per a noies obreres i les anomenades Escoles Dominicals i introduí a la diòcesi les germanetes dels pobres Adaptà a la península Ibèrica l’Apostolat de l’Oració i intervingué en l’edició, entre altres, d’obres d’Ozanam, de Ramière i de Perrone, i, amb El Mensajero del Corazón de Jesús 1868-81, creà una escola literària entre seminaristes…

Catedràtic del Departament de Lingüística General de la Universitat de Barcelona i professor de sociolingüista De formació filològica, es doctorà a la Universitat Laval Quebec Fou membre fundador i primer director del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona CUSC 1998-2010 Ha estat reconegut pel desenvolupament dels conceptes d’ecologia de les llengües, subsidiarietat lingüística i sostenibilitat lingüística en l’estudi dels efectes de la globalització en la supervivència de les llengües

S'inicià al piano com a autodidacte, i posteriorment cursà estudis musicals al Conservatori del Liceu Professional des del 1957, aquest any creà la primera orquestra, Harlem Grup, que dirigí, i posteriorment, Janio Martí y su conjunto, una orquestra de ball al front de la qual recorregué tot l’Estat espanyol Amb la Janio Martí Orquestra, fundada als anys vuitanta, obtingué reconeixement arreu d’Europa Adaptà amb una gran professionalitat el repertori de cada època als requeriments d’actes festius i de lleure L’any 2005 es retirà i l’Ajuntament de Sitges, on residia, li dedicà un homenatge…