Resultats de la cerca
Es mostren 1110 resultats
vescomtat d’Omeladès
Història
Territori al voltant del castell i vila d’Omelàs, a l’oest de Montpeller.
Inicialment pertanyia als vescomtes de Besiers, i passà als comtes de Carcassona pel casament de la vescomtessa Garsenda I de Besiers i Agde amb el comte Ramon I de Carcassona Vers el 1034 el fill d’aquest, el comte Pere II, posseïa el castell d’Omelàs i el 1036 el tenia per ell el seu germà, el comte Guillem I El 1114 era del senyor Guillem V de Montpeller i en disposava testamentàriament a favor del seu germà uterí Bernat d’Andusa en feu dels vescomtes de Besiers i de Narbona definitivament el deixà el 1121 al seu segon fill Guillem, que prengué el nom d’Omelàs, juntament amb els castells i…
vescomtat de Vilamur

Els Vilamur, vescomtes de Vilamur
Geografia històrica
Jurisdicció feudal de l’antic comtat de Pallars que comprenia, a l’origen, la vall de Siarb —avui, de Soriguera—.
Els vescomtes de Pallars, després d’un breu temps d’anomenar-se vescomtes de Siarb, adoptaren el nom definitiu de Vilamur el 1135, però no signaren com a vescomtes fins el 1149 el primer a fer-ho fou Pere II de Vilamur vescomtat de Pallars Al s XII actuaven a les altes valls dels Pirineus frontereres amb l’Urgell, i signaren pactes dels bisbes d’Urgell i dels vescomtes de Castellbò Al s XIII foren convocats a corts, tingueren accés a l’episcopat i establiren un doble matrimoni amb la casa comtal pallaresa 1250, acordat entre el vescomte Pere IV de Vilamur i el comte Roger I com a garantia el…
Sant Romà de Massivert (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, mig engolida per la vegetació ECSA - MÀ Font L’església de Sant Romà, mig engolida per la vegetació, és emplaçada dins el nucli abandonat de Massivert, situat a 1 323 m d’altitud, aigua avall i a l’esquerra de la vall d’Erta Mapa 33-10 214 Situació 31TCG204966 Per a anar-hi, partint d’Erta, cal seguir una pista fins a arribar a la cruïlla de camins que hi ha entre el tossal del Prat de l’Hort i el tossal de Tous A mà dreta arrenca un camí, poc després es travessa un vedat i, finalment, després d’uns quaranta minuts, s’arriba al despoblat de Massivert, on hi…
fisc
Economia
Dret fiscal
Conjunt dels recursos de què disposa l’estat, provinents de la recaptació d’imposts; sovint hom considera que inclou també els ingressos no impositius, i llavors s’identifica amb el tresor públic.
El mot fisc que significava ‘bossa per a guardar-hi els diners’, originàriament, en el dret romà, es referia al tresor públic Des de l’inici de l’època imperial, hom distingeix el tresor públic del de l’emperador, i el nom de fisc restà per a aquest, mentre que aquell era anomenat erari públic del poble romà Aquesta distinció es mantingué en el dret visigòtic, bé que d’una manera no tan clara Tot el fisc corresponia al rei, però hom feia distinció entre el patrimoni del rei i el de la corona el primer corresponia als hereus, en morir el rei, mentre que l’altre passava al successor en el regne…
Santa Maria de Camprodon
Art romànic
L’església de Sant Pere de Camprodon fou consagrada l’any 904 com a església parroquial de la rodalia de Camprodon, de Creixenturri, de Seguries i d’altres viles del redós Al llarg del segle X varen aparèixer dues parròquies més, les de Sant Cristòfol de Creixenturri i de Sant Pau de Seguries, que varen enxiquir la seva parròquia inicial, la primera adscrita al monestir de Camprodon i la segona passada molt aviat al monestir de Sant Joan de les Abadesses En ésser erigida en monestir l’església de Sant Pere, vers l’any 950, la concurrència de feligresos perjudicava la vida…
Santa Coloma de la Bastida d’Hortons (Alàs i Cerc)
Art romànic
Una de les primeres mencions de l’església de Santa Coloma data del 941, com a límit d’unes propietats territorials venudes pels esposos Miró i Matilde al bisbe Radulf d’Urgell situades al terme de l’antiga vila de Nocolo pel preu de cent sous l’escriptura especifica que una de les afrontacions de les susdites propietats llindava amb “ Sancta Columba cuius baselika fundata est in villare Ortones” A part aquesta notícia, la parròquia de Sancta Columba és mencionada en l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell Són freqüents al llarg del segle XI les referències documentals al…
Castell de la Tallada (la Tallada d’Empordà)
Art romànic
A la segona meitat del segle XI es féu una convinença o pacte feudal entre Bonfill, fill de Jocelenda, i els comtes Ramon Berenguer I i Almodis, per la fortalesa de la Tallada forteza que dicunt Talada Tot i que el document no ho diu, sembla que aquest Bonfill era senyor de la Tallada d’Empordà i no de la Tallada de la Segarra En el text, amb relació a aquesta fortificació, s’esmenten els homes i les dones que hi havia i també la possibilitat de fer altres habitatges al seu voltant aliqua edificia ad ospitandum… in circuitu iam dicta forteda La confusió entre les dues poblacions homònimes…
Sant Jaume de Vilamontà (Manlleu)
Art romànic
Situació El que queda de Sant Jaume de Vilamontà, és dins el terme municipal de Manlleu, i es troba a mig aire del turó que hi ha al costat de ponent del mas de Sant Jaume Vell, que és a uns 800 m de l’ermita de Sant Jaume Nou Per arribar a aquesta darrera ermita s’ha d’agafar la carretera que de Manlleu va en direcció a Torelló, i aproximadament al punt quilomètric 2,100, es pren un trencall a mà dreta que hi mena Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-12 294 x 40,6 —y 52,9 31 TDG 406529 S’hi va per la carretera de Manlleu a Torelló A uns…
Història de Santa Maria de la Seu d’Urgell
Art romànic
Les primeres notícies Les primeres notícies històriques i el trasllat, hipotètic o real, de la catedral d’Urgell de Castellciutat al vicus d’Urgell són temes poc tractats, però que és necessary reconsiderar per entendre la problemàtica que presenta I’establiment de l’inici de la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell i la seva acta de consagració Per ilIustrar millor la nostra versió exposarem els fets a partir del final de l’episcopat del bisbe Fèlix Després de la mort de Fèlix a Lió el 818, i de la probable intervenció del bisbe Leidrad de Lió com a bisbe administrador d’…
governador general
Història
Del segle XVI al XVIII, en territoris de jurisdicció baronial d’una certa importància, formats per diverses baronies, viles o termes de castells, funcionari designat pel baró amb jurisdicció sobre els batlles i assistit per una cort pròpia.
Als Països Catalans substituí gradualment el nom medieval de procurador general Persistí fins a l’extinció de les jurisdiccions baronials
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina