Resultats de la cerca

Cursà la carrera de filosofia i lletres a València 1954-59 i aviat s’especialitzà en geografia sota el mestratge del catedràtic Antonio López Gómez Restà a la Universitat de València com a professor adjunt de geografia i el 1967 esdevingué catedràtic de la Universitat de Múrcia Des del 1969 ho és de la de València Especialista en geografia física, la seva obra abasta tanmateix tots els altres camps i s’ha centrat especialment en temes mallorquins i valencians i també sobre Múrcia, com a fruit del temps que hi residí Es destaquen Mallorca, el sur y el sureste 1964, la seva tesi doctoral El…

En la seva obra, tant novellística com teatral, ofereix una panoràmica punyent de la societat alemanya Cal destacar-ne el recull de narracions Ein Flugzeug über dem Haus ‘Un avió damunt la casa’, 1955, les novelles Halbzeit ‘Mig temps’, 1960, Das Einhorn ‘L’unicorn’, 1966 i Der Sturz ‘La caiguda’, 1973 i, en teatre, Überlebensgross Herr Krott ‘El gegantí senyor Krott’, 1963, Ein Kinderspiel ‘Un joc d’infants’, 1970 i Das Sauspiel ‘El joc brut’, 1975 Darrerament s’ha dedicat sobretot a l’assaig crític Wie und wovon handelt Literatur ‘Com i de què tracta la literatura’, 1973, Wer ist ein…

Anà amb l’infant Martí a Sicília 1392, i després fou conseller i camarlenc seu Fou testimoni de la confirmació de la pau amb Gènova 1403 La reina Maria li permeté de residir a Alaquàs si no feia bandositats 1404 En morir Berenguer de Vilaragut i de Boïl, li fou concedida, pro indiviso amb el seu germà Ramon, una part de les baronies de Corbera i Albaida 1406, però Carrossa de Vilaragut reclamà, i el plet continuà Amb el bastard Joan de Vilaragut, combaté en torneig contra Pere Pardo de la Casta, en defensa de l’antiguitat dels llinatges respectius 1407 Acatà les treves dels…

Fill de l’emperador Carles IV i de la seva tercera muller, Anna de Schweidnitz En succeir el seu pare, governà amb duresa Bohèmia des d’Alemanya, on vivia viciosament Volgué posar pau entre les ciutats alemanyes i la noblesa, però no hi reeixí, a causa del seu caràcter feble, que mostrà a la dieta d’Eger 1389 Se n'anà a Bohèmia, on fou odiat per la seva crueltat Per qüestions amb l’arquebisbe de Praga, féu tirar al riu el vicari general Joan Nepomucè Fugí de la presó on el tenien els nobles revoltats Creà duc de Milà el seu cunyat Gian Geleazzo Visconti, comte de Virtù Joan GaleàsI de Milà, i…

Membre de l’Església anglicana, fou ordenat sacerdot el 1960 Fou bisbe de Lesotho 1977-78, secretari general del Consell Sud-africà de les Esglésies 1979-84, bisbe de Johannesburg 1984 i arquebisbe de la Ciutat del Cap 1985-95 i, com a tal, cap de l’Església anglicana de Sud-àfrica primer negre que ocupà aquest càrrec Del 1987 al 1997, fou president de l’All Africa Conference of Churches Fou rector de la Universitat de Western Cape 1988-2010 Lluitador incansable contra l’ apartheid i a favor d’una reconciliació entre blancs i negres, rebé el premi Nobel de la pau el 1984 Algunes…

Vida i obra Fou editor de les revistes “ La Columna de Foc ” 1918-20 i Reus, 1973  1923, entre d’altres Amb aquestes publicacions intentà donar un impuls a Reus a idees radicals amb una certa connexió amb l’avantguarda i amb Salvat-Papasseit com a model La seva obra primerenca queda en aquesta línia, tal com exemplifiquen els opuscles El fruit d’una passió 1918, Cercant la pau del cor 1918, Fritz i Emma 1922 i Buirac 1923 Pel seu catalanisme, fou desterrat fora de Catalunya durant la dictadura de Primo de Rivera En la postguerra continuà sent un important activista cultural i un…

Fill i successor d’Arcadi De caràcter feble, visqué sota les influències del seu tutor Antemi, de la seva germana Pulquèria, que fou associada al govern com a augusta 414, i de la seva muller Atenaida, filla del filòsof Leonci, batejada amb el nom d’Eudòxia i exiliada anys més tard El seu govern es distingí més per les arts diplomàtiques que no pas per les militars Tingué qüestions amb els vàndals 439 i lluità amb els perses, que entraren a l’Imperi els huns travessaren el Danubi, devastaren Tràcia i s’encaminaren a Constantinoble Teodosi pactà amb aquests una pau humiliant els…

Fill d’un fuster de Sants, Barcelona, a quinze anys s’incorporà a un circ i en el transcurs dels anys n’aprengué totes les especialitats Fou el primer membre d’una nissaga de quatre generacions de pallassos i acròbates Andreu-Rivels Casat amb una funàmbula francesa, Maria Lluïsa Lasserre Seguinau 1874 – 1953, tingueren sis fills Josep, que esdevingué cèlebre amb el nom de  Charlie Rivel , Maria Lluïsa, Nena  1897 – 1915, Pau, Polo 1899 – 1977, René 1903 – 1976, Marcel,  Celito 1906 – 1970 i Roger , de nom artístic Rogelli Rivel Des del 1896, el matrimoni actuà en diverses…

Estudià a la London School of Economics Després d’exercir tres anys el periodisme a Austràlia, el 1938 fixà la residència a Londres Durant la Segona Guerra Mundial fou corresponsal de guerra, i les seves cròniques des de Grècia, Creta i el nord d’Àfrica tingueren una gran difusió i li proporcionaren material per a la seva primera novella,  Signed with Their Honour  1942, a la qual seguiren The Sea Eagle 1944, també de tema bèllic i influïda per Hemingway i  The Diplomat 1949, una història d’espionatge al Kurdistan iranià Altres novelles seves són The Hunter 1950 i A Captive in the Land 1962,…

Fou deixeble de Claudi Martínez i Imbert en la disciplina de piano, de Lluís Millet en la d’harmonia i de Felip Pedrell Entre el 1900 i el 1907 visqué a París i estudià a la Schola Cantorum amb V d’Indy composició i piano i Abel Decaux orgue Novament a Barcelona, impartí classes d’orgue a l’Orfeó Català i fou nomenat organista de l’església de Nostra Senyora de Pompeia 1909-13 També fou organista de l’Orquestra Pau Casals i inaugurà diversos orgues, com el del monestir de Montserrat 1922 La seva obra compositiva està fortament influïda per l’estètica neoclàssica i també per la…