Resultats de la cerca
Es mostren 11116 resultats
Nicolás Quevedo Rachadell
Música
Compositor i director colombià d’origen veneçolà.
Arribà a Colòmbia juntament amb les tropes de Simón Bolívar, de qui fou ajudant de camp Tingué un important paper en la vida musical de Bogotà Era director d’orquestra i, com a tal, desenvolupà una intensa activitat al costat d’E Price, amb qui el 1847 fundà la Sociedad Filarmónica a Bogotà, institució que posseïa una orquestra i una escola de música Amb aquesta darrera Quevedo començà una important tasca pedagògica Participà en la creació de la primera publicació musical colombiana, la "Lira Granadina" El seu fill, Julio Quevedo Arévalo, fou una de les figures més interessants de la…
Pau Marquès
Música
Compositor i mestre de capella català.
El seu nom apareix com a baixonista de la capella de la Seu d’Urgell el 1654, mentre n’era mestre Josep Vinyals Durant els anys 1655 i 1656 fou mestre de cant de l’esmentada catedral, i torna a aparèixer-hi amb la mateixa comesa durant els anys 1664-76 La seva obra es conserva a la Biblioteca de Catalunya Missa a dues veus i continu, de 5è to, 1684 antífona Sancta Maria succurre miseris , a dues veus i continu en dues versions diferents i al monestir de Montserrat villancet a vuit veus i continu, No quiero, madre , amb la nota " en la Seo de Urgel, año 1666 "
Luigi Mosca
Música
Compositor italià, germà del també compositor Giuseppe Mosca.
Estudià amb F Fenaroli al Conservatori de Santa Maria di Loreto a Nàpols Treballà durant molts anys com a maestro al cembalo al Teatre San Carlo La seva primera òpera, L’impresario burlato , fou estrenada amb èxit el 1797 El 1808 estrenà l’òpera L’italiana in Algeri sobre el mateix llibret que el 1813 G Rossini utilitzà per a la seva obra homònima Gràcies a la intervenció de G Paisiello, fou nomenat co-auditore della Regia Came ra e Capella Palatina Considerat un dels millors mestres de cant napolitans de la seva època, el 1813 entrà al Conservatori de Nàpols com a primo maestro di canto
Nadia Boulanger
Música
Professora, compositora i directora francesa.
Estudià orgue amb LV Vierné i composició amb G Fauré i ChM Widor Després d’una primera etapa dedicada a la composició, es consagrà fonamentalment a l’ensenyament Fou professora d’harmonia al Conservatori de París 1909-24, a l’École Normale de Musique 1920-39 i al Conservatori Americà de Fontainebleau des del 1921 El 1949 tornà al Conservatori de París com a professora d’acompanyament Per les seves classes van passar figures com A Copland, E Carter, J Françaix, I Markevitch o W Piston Desenvolupà una gran activitat com a directora i fou una de les primeres dones que dirigí una orquestra…
Girolamo Mei
Música
Humanista italià.
Es formà al costat de Piero Vettori, i s’interessà per la música de l’antiga Grècia Les seves investigacions i els seus escrits foren molt influents a l’origen de la monodia acompanyada i de la primitiva òpera Entre el 1567 i el 1573 escriví el tractat De modis musicis antiquorum libri IV , que s’ha conservat manuscrit i en el qual es descriuen per primer cop els modes grecs o tonoi També publicà el llibre Discorso sopra la musica antica e moderna Venècia, 1602 Entre els anys 1572 i 1581 mantingué una correspondència molt interessant amb Vincenzo Galilei i altres membres de la Camerata…
David Monrad Johansen
Música
Compositor i pianista noruec.
Format al Conservatori d’Oslo, continuà els seus estudis a Berlín amb el compositor E Humperdinck i el pianista C Kahn Realitzà el seu debut com a pianista a Oslo el 1910 Immers de ple en el nacionalisme musical noruec, tota la seva música revela el desig de trobar, per mitjà de l’art musical, l’essència de l’esperit del poble noruec Per aquest motiu, Johansen se serví en reiterades ocasions de la música popular, si bé la influència de Claude Debussy és més que notable Cal destacar la seva Symfoniske variasjoner 1944-46 i les peces corals Draumkvaedet 'Balada d’un somni', 1921 i Voluspaa 1926
Walter Graf
Música
Musicòleg austríac.
Estudià musicologia amb R Lach, G Adler i E Wellesz, a més de folklore, antropologia, filosofia, psicologia i fonètica a la Universitat de Viena El 1958 fou nomenat mestre de conferències i el 1962, professor assistent a la Universitat de Berlín Entre el 1957 i el 1963 prengué la direcció dels arxius d’enregistraments de l’Acadèmia Austríaca de Ciències, que feu créixer i expandir substancialment La seva recerca es basà en un concepte antropològic de la música, seguint la línia de R Lach Igualment, intentà definir les característiques del so mitjançant el mètode espectrogràfic, que considerà…
Renato Fasano
Música
Director d’orquestra i compositor italià.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on es graduà en piano i composició Fou director dels conservatoris de Càller Sardenya 1931-39, Venècia 1952-60 i Roma 1960-72 Entre el 1972 i el 1976 presidí l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Fundà el conjunt I virtuosi di Roma i el Teatro dell’Opera da Camera 1956 Publicà, entre altres estudis històrics, la Storia e guida dell’interpretazione degli abbellimenti dall’epoca gregoriana a Verdi 1942 Com a compositor realitzà diverses obres per a conjunt simfònic i de cambra Contribuí de manera especial a la difusió i l’estudi de les composicions…
Daniele Amfiteatrov
Música
Compositor italià d’ascendència russa, net del compositor Nikolaj Sokolov i germà del violoncel·lista Massimo Amfiteatrov.
Inicià els seus estudis musicals a Sant Petersburg i a Praga i més tard viatjà a Roma, on rebé lliçons de composició d’O Respighi al Conservatori de Santa Cecília En 1924-29 dirigí diverses orquestres italianes i el 1937 es traslladà als Estats Units com a director de l’Orquestra Simfònica de Minneapolis, a Minnesota Dos anys després anà a Hollywood, on inicià la carrera com a músic de cinema, amb bandes sonores com les de Salome W Dieterle 1953 o The Mountain E Dmytryk 1956 En la seva obra, de gran sentit colorístic, es veu clarament la influència del seu mestre Respighi
Andrés Isasi Linares
Música
Compositor basc.
Format a la seva ciutat natal amb el pianista Miguel Unceta, el 1908 feu la seva presentació com a compositor a la Sociedad Filarmónica de Bilbao amb l’estrena de Dos Bocetos , per a violoncel i piano El 1909 es traslladà a Berlín, on estudià amb E Humperdinck i K Kempf A la ciutat alemanya compongué diferents obres, entre les quals destaquen la Simfonia en fa 1910 i el poema simfònic Zharufa 1913 El 1914 s’installà a Algorta i es dedicà exclusivament a la composició És de destacar el seu interès pel cant dels ocells, que el portà a escriure un tractat sobre ornitologia