Resultats de la cerca

Es guanyà la vida com a mecànic i comerciant Autodidacte, la seva obra s’inspira en Carles Riba, Josep Carner i Josep Maria López-Picó Publicà els reculls  Calidoscopi de sol i de celístia 1980, Foc d'arrels 1983, Renou de mites 1986, premi Ciutat de Reus 1985, Innovació dels orígens 1990, premi Ciutat d'Olot-Guerau de Liost de poesia i prosa poètica 1989 i Gènesi , publicat a l’obra Tharrats, obra gràfica 1952-1990 1990 Guanyà també altres premis, entre els quals hi ha el Ciutat de Barcelona de poesia per Amb la mà esquerra 1971, el Vila de Perpinyà per Roses a Psique 1972, el Vila de…

Un grup de prohoms, majoritàriament osonencs, acordaren segellar una aliança amb Anglaterra segons la qual els catalans lluitarien contra Felip V de Castella  i a favor de l’arxiduc Carles  i, a canvi, Anglaterra respectaria les constitucions catalanes El document atorgà poders a Antoni de Peguera  i Domènec Perera  per a iniciar negociacions amb la corona d’Anglaterra a través de Mitford Crowe, plenipotenciari de la reina Anna, que es resolgueren al juny en el pacte de Gènova , que decidí l’entrada dels catalans en la guerra de Successió El pacte dels Vigatans tingué, per força, un caràcter…

Comprenia Camarasa, Cubells, Llorenç, Montgai, Privà, Santa Linya, Alòs, Vilanova de Meià, Fontllonga, Llimiana, Vernet, Castelló de Meià, Anet, Fabregada Fou concedit per Alfons II, el 1330, al seu fill Ferran, a la mort del qual 1363 revertí a la corona el 1368 Pere III el lliurà al seu fill Martí, que el 1392, ja rei, el cedí a la seva muller Maria de Luna, la qual el vengué a la ciutat de Lleida el 1396 el marquesat tornà a la corona el 1414 Adquirida la senyoria per Francesc d’Avinyó, secretari d’Alfons IV, el 1428 la cedí a Joan II de Navarra, futur rei de Catalunya-Aragó, a canvi de la…

Emplaçat al vessant meridional de les serres que separen les conques del Túria i del Palància, entre el cim de la solana de les Alcubles 1 122 m alt i el Montmajor 1 012 m, ja dins el terme d’Altura La part meridional del terme és boscada pinedes, però, en general, les parts més muntanyoses, de propietat comunal, són cobertes de brolla de romaní Les terres de conreu 1 023 ha, molt repartides, són explotades pels propietaris Hom conrea vinya 800 ha i cereals 350 ha blat, ordi i civada El vi és elaborat en una cooperativa La ramaderia 200 caps de bestiar porquí, 2 000 de cabrum i 3 000 d’oví, l…

A Perpinyà, els mercers es troben constituïts en confraria o gremi des del 1360 juntament amb altres oficis El 1622, foren classificats entre les arts o professions honorables A Barcelona, la confraria de mercers es creà, el 1392, sota l’advocació de sant Julià comprenia diversos oficis de comerç a la menuda, que s’anaren separant en segles posteriors la confraria s’escindí el 1626 definitivament, en els dos grups anomenats julians mercers vells julià i mercers botiguers de teles, més emprenedors i rics que els anteriors i que tingueren un paper important en la represa econòmica de la…

El primer vescomte conegut és Adalelm, mencionat el 862 El 913 ho era Ramon I, i el 925 l’hauria succeït Remesari, fill de Guilesinda, parenta del comte Miró II Els comtes cerdans tenien semblantment delegats i lloctinents elegits per ells en els pagi de Conflent i de Berguedà A la segona meitat del segle X el vescomtat de Cerdanya esdevingué hereditari i vinculat a un patrimoni familiar El títol i el feu foren transmesos des d’aleshores d’una manera regular de pares a fills en l’ordre següent Bernat I 966-~983, Sunifred 983-1032, Bernat II 1035-d 1067 i Ramon II 1078-1130/34 Pel matrimoni de…

Els contactes amb el món bizantí, l’estímul econòmic de les croades i l’administració de les finances pontifícies els permeteren d’organitzar-se precoçment en societats bancàries i de comerç general fortes i tècnicament avançades, que oferiren crèdits a reis, nobles i grans eclesiàstics, al mateix temps que els fornien productes de luxe i comercialitzaven els fruits de llurs terres, fossin llana o gra S'encarregaren de percebre els delmes i altres imposts papals a tot Europa i de transferir-los a Roma, i molts reis i nobles els arrendaren l’exacció de diversos imposts, l’encunyació de moneda…

El 1945 es llicencià a Barcelona Fou psiquiatre a l’Institut Mental de la Santa Creu psicòleg, a la secció de caracterologia de l’Institut Politècnic de Barcelona i professor de la càtedra de psiquiatria Contractat com a professor per la Universitat de Los Andes, a Mèrida, es traslladà a Veneçuela el 1953 Hi fundà la càtedra i els serveis assistencials de psiquiatria i fou adjunt de la càtedra de semiologia i professor a l’Instituto de Psicosíntesis i Relaciones Humanas Professor de psicologia mèdica a la Universidad Central de Veneçuela 1958 Fou director de la Facultat de Psicologia de la…

Fill d’un guarnicioner de Vilafranca del Penedès Actiu a Barcelona des del 1391 La seva obra, al darrer quart del segle XIV, és contemporània de l’estil italogòtic i recorda el de la maduresa dels germans Serra En la seva evolució s’integrà en l’estil internacional, introduït per Lluís Borrassà, de qui fou coetani Acabà 1409 el retaule de Sant Antoni catedral de Barcelona, contractat i iniciat per Pere Serra La seva personalitat s’identifica amb la de l’anònim Mestre de Penafel, per tal com coincideix l’estil amb els retaules de Santa Llúcia i de Sant Miquel procedents de Penafel Penedès L’…

Advocat de la ciutat de València, jurat el 1378 i el 1386 i síndic de la ciutat davant del nou rei Joan I, a Barcelona, el 1387, fou nomenat vicecanceller per aquest, i com a tal assistí a la cort de Montsó del 1389, que aconseguí l’expulsió de la cort de la dama de la reina Violant, Carrossa de Vilaragut, per les seves relacions amoroses amb el rei Conseller de Martí I, aquest el nomenà, el 1402, assessor de la batllia de València Durant l’interregne, actuà al parlament valencià de Morella el 1412 fou delegat, amb Vidal de Vilanova, prop del parlament del Principat, reunit a…