Resultats de la cerca
Es mostren 4691 resultats
La llengua del poble
Els orígens de la llengua catalana Pes amb inscripció procedent del poblat ibèric de Puig Castellar, un dels més importants de Catalunya s VI aC – s II aC Enciclopèdia Catalana La llengua catalana és una llengua romànica, és a dir que prové bàsicament del llatí que parlaven els romans que van començar a colonitzar la Península Ibèrica al principi del segle III abans de Crist De fet, el primer lloc on els romans van establir-se fou a l’antiga colònia grega d’Empúries, al cor del territori fundacional de la llengua catalana, el que s’anomena la Catalunya Vella I és que potser cal fer un…
Una nova generació de catedrals
Art gòtic
Porta de Sant Berenguer de la Seu Vella de Lleida, dins d’un cos sobresortint i emmarcada per un gran arc apuntat ECSA - XG Les seus de Tarragona i Lleida, construïdes entre el final del segle XII i bona part del segle XIII, configuren una nova generació de catedrals que inscrivim en el context de l’arquitectura protogòtica, perquè aporta experiències innovadores que signifiquen una clara superació de les tradicions arquitectòniques romàniques La seva edificació és parallela a la dels grans monestirs cistercencs de Poblet i Santes Creus, cosa que obliga a interrogar-se sobre possibles…
Sant Fruitós de Bages
Sant Fruitós de Bages
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, estès a la dreta del Llobregat, en terreny predominantment pla, drenat pel riu d’Or, afluent del primer.
Situació i presentació Ocupa la part central del Pla de Bages i limita al N amb Sallent, i per un punt amb Artés, a l’E amb Navarcles i Talamanca, al S amb el Pont de Vilomara i Rocafort, al SW amb Manresa i a l’W amb Sant Joan de Vilatorrada i Santpedor El terme és travessat de dalt a baix pel riu d’Or i flanquejat al cantó de ponent per la serra de les Brucardes, amb el Montpeità o puig de Sant Valentí 363 m La séquia de Manresa travessa el sector occidental del terme El municipi, que el 1937 canvià el seu nom pel de Riudor de Bages , comprèn, a més del poble de Sant Fruitós de Bages, cap…
Balenyà

Aspecte de la plaça d’Espanya dels Hostalets de Balenyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Limita al N amb el terme de Tona i amb l’enclavament de Torrellebreta del terme de Malla, a l’E amb Seva, el Brull i l’enclavament de Seva, al S amb Centelles, al SW amb el terme vallesà de Castellcir i a l’W amb Collsuspina El terme, que assoleix les màximes altituds a les terres de ponent, al serrat de Castellà 1 017 m, és una plana paleozoica d’uns 500 m d’altitud mitjana, i és drenat pel torrent de la Font, al sector septentrional, i el del Soler, que ressegueix part del límit occidental amb Collsuspina, el qual vessa les seves aigües a la riera de Castellcir, ja…
capital
Economia
Conjunt de mitjans de producció —reals o monetaris— reproduïbles amb l’acció d’una unitat productiva i susceptibles d’originar una renda de període en període.
En la història del pensament econòmic, el concepte de capital ha tingut una aparició relativament tardana i escassament satisfactòria a l’hora de proveir una definició de validesa general De fet, dins l’economia positiva burgesa, les teories més recents no han superat totalment les concepcions clàssiques, sorgides en llur peculiar context històric En la concepció de Turgot, representant dels fisiòcrates, manca la distinció entre la forma monetària representativa dels elements del capital i aquests elements, bé que la seva precisió respecte a la part de capital destinada al consum…
Josep Termes i Ardèvol
Historiografia catalana
Historiador.
Signà les seves collaboracions en la revista del PSUC Nous Horitzons amb el pseudònim Abdó Terrades És un estudiós de la influència dels moviments populars a Catalunya, sobretot entre el 1840 i el 1939 Ha estudiat els moviments obrers català i espanyol, especialment els d’inspiració anarcosindicalista, i també el federalisme i el catalanisme, emmarcant-los dins una reflexió més àmplia sobre els moviments de reivindicació nacional contemporanis La seva obra es caracteritza per un important esforç antideterminista i, alhora, per la voluntat de revisar algunes de les…
Ferran Valls i Taberner
Ferran Valls i Taberner
© (BC) Arxiu Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Història del dret
Jurista i historiador.
Vida i obra Fill d’una família d’industrials, banquers i polítics barcelonins –fou germà de Josep Valls –, es doctorà en dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1904-09 i fou alumne de l’École de Chartres i de l’École des Hautes Études de París Ingressà 1914 al cos d’arxivers i bibliotecaris i fou oficial de l’Arxiu de la Corona d’Aragó ACA i del Museu Arqueològic de Tarragona El 1920 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona amb el treball Les genealogies de Roda o de Meià S’afilià a la Lliga Regionalista i fou diputat provincial de Barcelona 1921 El 1922 obtingué…
, ,
La Renaixença
Els Jocs Florals al Saló de Cent, Barcelona, “El Museo Universal”, Madrid, 23-5-1868 BC / RM La Renaixença fou el moviment vuitcentista català de més àmplia implantació i influència sociocultural, especialment important en el camp literari, que es proposà en primer lloc de promoure l’ús poètic i, més limitadament, l’ús literari i culte en general de la llengua catalana en segon lloc, es proposà també de redescobrir i definir les altres característiques, diferents de la llengua, d’identificació de Catalunya com a país amb personalitat pròpia i diferenciada Aquest moviment, originat al si de la…
Història 2013
Història
Quan coincideix una commemoració amb una situació política determinada, la història desborda els marges de la historiografia i inunda, amb referències i interpretacions, tot l’àmbit cultural La commemoració, el 2014, del tricentenari de la victòria de les forces borbòniques a la ciutat de Barcelona, el 1714, és una mostra d’aquest fet, tot i que els altres grans temes de la historiografia catalana continuen sent la Segona República i la guerra del 1936, així com el període de transició entre l’anterior estructura jurídica administrativa de l’Estat espanyol i l’actual El Museu Comarcal de…
el País Valencià

País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica, enclavat dins l’Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma, conegut tradicionalment també amb el seu nom històric de Regne de València o, simplement, València; la capital és València.
Els seus límits actuals coincideixen amb els de l’antic regne a partir del 1305, quan es confirmà la incorporació de part de l’antic regne de Múrcia amb l’exclusió de Cabdet des del 1707 i amb la inclusió des del segle XIX de Villena i Saix i del partit judicial de Requena Parteixen de la mar, segueixen, al N, el riu de la Sénia fins al vessant septentrional dels ports de Morella incloent gran part de la conca del Bergantes, tributària de l’Ebre i continuen per la vora oriental de la Serralada Ibèrica Valenciana Inclouen tota la conca del Millars, llevat de la capçalera, tota la del Palància…