Resultats de la cerca
Es mostren 6014 resultats
Manipravāla
Composició literària en llengua dravídica malaialam que imita l’estil i la temàtica religiosa i tradicional sànscrita.
Cal citar, com a exemples, diferents Rāmāyaṇa el més antic, del s XIII, un cant de Krixna de Ceressuri Nambūri s XV, una crònica de Kerala s XVII i altres manifestacions folklòriques
alemany | alemanya
Història
Individu d’un poble de llengua germànica establert, en la seva major part, a l’Europa central.
La integració, característiques i extensió d’aquest poble han sofert en el curs de la història vicissituds molt variades Les estirps germàniques occidentals fixades a la regió, un cop passat el període de les invasions o migracions francs, saxons, alamans, baiuvarins, turingis i frisons, no començaren a adquirir els sentiments de diferenciació davant els altres pobles i de pertinença a una comunitat Zusammengehöirigkeit , base d’una consciència nacional, fins que la partició de l’imperi carolingi no portà al pla polític la contraposició d’aquest conglomerat ètnic amb les poblacions de parla…
impermutable
Fonètica i fonologia
En una llengua determinada, dit de cadascun dels sons que no es manifesten en contexts fonètics idèntics.
Svenska Akademien
Institució cultural fundada el 1786 a Estocolm amb la finalitat de conrear i controlar la llengua sueca.
L’acadèmia atorga anualment el premi Nobel de literatura, concedeix també altres premis literaris i té diverses publicacions Cal destacar-ne la gran Nobelbibliotek
premis Octubre
Nom conjunt de tres certàmens literaris en llengua catalana atorgats anualment el mes d’octubre a València.
Inicialment fou constituït el 1972 pel premi d’assaig Joan Fuster a iniciativa d’E Tàrraga, i convocat per la llibreria Tres i Quatre, i des de l’any següent inclogué ja el premi Vicent Andrés i Estellés de poesia i l’ Andròmina de narració A partir de l’any 2003 hom atorga també el premi Octubre de teatre Pere Capellà, i entre els anys 2001 i 2008, reprenent una iniciativa de la revista El Temps del 1986, atorgà el premi de periodisme d’investigació Ramon Barnils L’any 2025 no es convocaren els premis Des de la seva creació, Acció Cultural del País Valencià s’ha fet càrrec de…
Adam de Saint-Victor
Literatura
Cristianisme
Escriptor en llengua llatina, probablement d’origen bretó, canonge de l’abadia de Saint-Victor de París.
Perfeccionà la poesia rítmica medieval, escriví seqüències adaptades a la forma estròfica de l’himne i compongué proses per a cada temps litúrgic de l’any
Antoni de Bofarull i Brocà

Antoni de Bofarull i Brocà
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Teatre
Arxivística i biblioteconomia
Historiador, arxiver, dramaturg i poeta.
Vida i obra Germà d’ Andreu de Bofarull Cursà els estudis primaris a Reus Havent impulsat la revista estudiantina El Hongo , el 1849 es llicencià en jurisprudència per la Universitat de Barcelona, ciutat on, orfe de pare, s’havia traslladat el 1839 Hi comptà amb la protecció del seu oncle Pròsper , que el collocà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1846 També feu crítica teatral en el diari El Sol Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1852, n’ordenà i n’inventarià l’arxiu de la biblioteca, fou membre corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid, i setze anys arxiver de l’…
, ,
Marcelino Menéndez y Pelayo

Marcelino Menendez y Pelayo
© Fototeca.cat
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Música
Historiador de la cultura.
Vida i obra Inicià els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1871-73, que continuà a la de Valladolid i culminà a la de Madrid, en què es doctorà el 1875 Deixeble, a Barcelona, de Francesc Xavier Llorens i Barba, Joaquim Rubió i Ors i Manuel Milà i Fontanals 1871-73, que el feu hereu de la seva biblioteca i del seu arxiu personal Mantingué la relació establerta a Barcelona, plasmada en els epistolaris, amb els seus professors i diversos condeixebles, sobretot amb Antoni Rubió i Lluch, J Franquesa i Gomis, J L Estelrich, M Obrador i M Costa i Llobera, entre d’altres, amb…
, ,
Grans poetes, grans viatgers. 1874-1941
Alguns dels més grans poetes catalans moderns han estat uns grans viatgers O, si es vol, alguns dels grans viatgers catalans de la modernitat han estat grans poetes Jacint Verdaguer en fou un Però també cal esmentar Josep Carner, Joan Mascaró, Salvador Espriu, Josep M de Sagarra, Agustí Bartra i Joan Oliver, entre d’altres Grans poetes, grans viatgers 1874-1941 Aquests “grans viatgers” no pertanyien, exactament, ni al món dels potentats, ni al món dels aventurers Verdaguer feu de capellà d’una companyia de navegació Carner, de cònsol espanyol Riba, de becari Mascaró, de professor d’anglès…
La Catalunya exterior
Casa de Catalunya a París, inaugurada el 22-4-1998, M González de la Fuente GC D’ençà que el 1977 es va reinstaurar la Generalitat de Catalunya, o bé des que el 1980 hi va haver les primeres eleccions democràtiques al Parlament català després del parèntesi de la dictadura, un dels clements més absents de la vida collectiva del nostre país ha estat la Catalunya exterior, formada, aproximadament, per mig milió de persones que viuen en 130 països d’arreu del món Aquesta situació, però, va fer un gir radical a partir de l’any 1996 Els trets essencials de la personalitat catalana com a poble són…