Resultats de la cerca
Es mostren 4613 resultats
bob

El bob consisteix a lliscar amb un bob (trineu articulat) sobre una superfície de glaç semicilíndrica i inclinada
Corel-William P. Mcelligot, Ottawa, Canadà
Altres esports d’hivern
Esport d’hivern que consisteix a tripular un bob (trineu articulat) que llisca per una superfície de glaç semicilíndrica i inclinada.
El bob, biplaça o de quatre places, d’estructura metàllica i amb un carenat aerodinàmic, descansa sobre quatre patins d’acer, dels quals els dos anteriors responen a l’acció del conductor, i pot atènyer velocitats que arriben fins a 150 km/h La pista o canal de glaç admet un sol trineu i fa entre 1500 m i 1800 m de longitud, amb un pendent d’entre el 8% i el 15% La reglamentació de les competicions prohibeix l’ús de qualsevol mitjà mecànic de propulsió, i tan sols admet com a vàlides les sacsejades sincròniques de la tripulació per tal d’augmentar-ne la velocitat Les proves, compostes de…
beisbol
Beisbol
Esport de pilota practicat entre dos equips de nou jugadors que s’alternen en posicions ofensives i defensives tractant d’aconseguir el màxim nombre de curses vàlides (runs), entorn d’un camp, segons les convencions reglamentàries.
L’objectiu del joc és colpejar una pilota amb un bat fent-la desplaçar pel terreny de joc i córrer per un camp de terra intern anomenat infield , tractant d’arribar a la base més llunyana fins a assolir la volta completa i arribar al punt d’origen home per anotar una cursa Els jugadors defensius han de recollir la pilota per a eliminar el batedor o altres corredors abans que arribin a alguna de les bases o aconsegueixin anotar una cursa Després de nou tandes o segments de joc anomenats innings , guanya l’equip que ha aconseguit més curses Considerat l’esport nacional als Estats Units d’…
Tomàs Mallol i Deulofeu
Cinematografia
Cineasta i col·leccionista cinematogràfic.
Vida Estudià enginyeria tècnica a l’Escola Industrial de Barcelona Posteriorment muntà un estudi de publicitat amb Gabriel Pérez i després una agència de publicitat amb Josep Serra i Estruch Tot seguit entrà a treballar de fotògraf a Gráficas Manén, i el 1964 creà Tomàs Mallol-Fotografia Arts Gràfiques Publicitat La seva dèria pel cinema li sorgí al final de la dècada del 1920, arran d’una sessió ambulant que es feu en l’hostal que regentaven els seus pares a Torroella de Fluvià Al principi dels anys trenta construí un parell de projectors i anà desenvolupant una destresa pel món de la imatge…
Rafael Patxot i Jubert

Rafael Patxot i Jubert
© Fototeca.cat
Meteorologia
Arxivística i biblioteconomia
Literatura catalana
Meteoròleg, mecenes, bibliòfil i escriptor.
Vida i obra Home de gran temperament s’abocà al mecenatge per a la cultura catalana, sobretot durant la Dictadura de Primo de Rivera —subvencionà les edicions de l’IEC—, que el 1926 cristallitzà en la Institució Patxot Fill d’una família d’industrials surers, fou educat a Anglaterra El 1926 construí a Sant Feliu de Guíxols un observatori astronòmic i, amb un refractor equatorial doble, inicià a la Península treballs micromètrics d’estrelles múltiples Aviat la secció meteorològica de l’observatori sobrepujà l’astronòmica i, el 1900, publicà Meteorologia catalana Observacions de…
, ,
Orfeó Gracienc
Música
Societat coral fundada el 1904 a Gràcia (Barcelona) per Joan Balcells, que en fou director fins al 1939.
La seva presentació pública tingué lloc el 15 d’agost de 1905 El cor assolí aviat un alt nivell artístic i organitzà, al seu local social i a d’altres indrets, un gran nombre de concerts, no sols de música coral, especialment la tradicional catalana, sinó també de cambra i simfònica, amb participació d’artistes destacats, catalans i estrangers, i actes culturals diversos El 1914 el Teatre Íntim d’Adrià Gual actuà al seu local social La incorporació d’Ernest Cervera i Pere Jordà com a sotsdirectors donà un nou impuls a l’Orfeó El 1917 inicià la publicació de la revista musical Orfeó Gracienc…
,
Opus Dei
Religió
Institució de l’Església catòlica, fundada a Madrid, el 1928, per Josemaría Escrivá de Balaguer y Albàs.
L’Opus Dei és constituït per un prelat amb el seu propi clergat i els laics homes i dones, solters i casats, de diverses condicions socials que, per vocació, s’incorporen lliurement a la prelatura El prelat és també president general de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu, associació de preveres unida intrínsecament a la prelatura i que té com a finalitat difondre entre la resta de clergues seculars l’esperit fundacional de l’Opus Dei La seva finalitat és difondre una presa de consciència de la crida universal a la santedat i a l’apostolat, en l’exercici del treball professional ordinari…
Carlos Seco Serrano
Historiografia
Historiador castellà.
Fill d’un militar lleial a la Segona República afusellat pel bàndol franquista, estudià a la Universitat de Madrid, on es llicencià el 1945 i es doctorà el 1950 L’any 1953 guanyà per oposició la plaça de professor adjunt d’història general d’Amèrica a la Universitat de Madrid Dedicat inicialment a la recerca sobre Espanya i Amèrica durant l’època moderna, collaborà amb Ciriaco Pérez Bustamante Posteriorment, Jesús Pabón, de qui fou deixeble, l’orientà vers la història de l’Espanya contemporània El 1957 obtingué la càtedra d’història general d’Espanya de la Universitat de Barcelona…
Jordi Sarsanedas i Vives
Literatura catalana
Escriptor.
Es llicencià en lletres a la Universitat de Tolosa Llenguadoc i exercí de professor de llengua i de literatura francesa a Barcelona Participà de manera activa en la represa cultural de la postguerra com a redactor d’ Ariel 1947-51 i com a membre fundador, professor i director de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona 1955-63 Lector a la universitat de Glasgow 1948-50, traduí Vercors i Salinger, i feu versions franceses de poemes de Salvador Espriu i de Miquel Martí i Pol Fou redactor en cap de Serra d’Or 1964-97 Com a poeta la seva obra és singular i allunyada de qualsevol poètica a l’ús, tot i…
,
Ferran de Sagarra i de Siscar

Ferran Sagarra i de Siscar
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Fill de Ramon de Sagarra i de l’Espagnol Llicenciat en dret civil i canònic 1875, sostingué la causa carlina durant la tercera guerra Carlina, però després evolucionà cap a posicions catalanistes, especialment en l’àmbit cultural, fet que es reflecteix en la temàtica de la seva obra com a historiador Fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona 1906-09 i diputat de la Mancomunitat de Catalunya 1923 per Acció Catalana El 1890 ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 1920, en l’Institut d’Estudis Catalans Secció Historicoarqueològica, i fou president de l’Ateneu…
,
Joan Vilà i Valentí

Joan Vilà i Valentí
© Arxiu Fototeca.cat
Geografia
Historiografia catalana
Geògraf.
Trajectòria acadèmica Llicenciat en història a Barcelona 1947, influït per Salvador Llobet s’interessà per la geografia, disciplina que aprofundí a la Facultat de Ciències, a la Societat Catalana de Geografia, a l’Institut Français i a les universitats de Bordeus, amb Lluís Solé i Sabarís, Pierre Deffontaines, Salvador Llobet i Louis Papy, i de París i Estrasburg, on rebé la influència de geògrafs com Pierre George i Jean Tricart Doctorat a Madrid el 1956 amb la tesi La comarca de Bages El medio físico y la evolución humana , fou catedràtic el 1958 a la Universitat de Múrcia, i des del 1965 a…
,