Resultats de la cerca
Es mostren 119441 resultats
rombe
Matemàtiques
Paral·lelogram que té els costats iguals.
En particular, hom aplica generalment aquest nom als que no tenen els angles rectes Les diagonals del rombe es tallen en el punt mitjà i són perpendiculars entre elles
gong
Música
Instrument idiòfon de percussió directa consistent en un gran disc de bronze que hom percudeix amb una maça recoberta de feltre o de roba.
Produeix un so d’altura indeterminada, d’una gran potència i de vibracions prolongades És d’origen oriental i té una gran importància en la música del sud-est asiàtic
comburent
Química
Dit de la substància que combinant-se amb el combustible fa possible la combustió.
En la majoria de les combustions el comburent és l’oxigen de l’aire Als combustibles que tenen oxigen en llur molècula no els cal comburent per a poder cremar
epicentre
Geologia
Punt de la superfície terrestre més proper al focus sísmic (hipocentre).
A partir d’aquest focus, les ones sísmiques es propaguen en totes direccions en forma de superfícies esfèriques, i l’epicentre resta situat sobre la vertical del focus sísmic sisme
reassegurança
Economia
Contracte pel qual un assegurador pren a càrrec seu, totalment o parcialment, un risc ja cobert per un altre assegurador sense alterar el que ha estat convingut entre aquest i l’assegurat.
S'acostuma a realitzar en casos en què el risc és massa elevat en relació amb el total de l’assegurança subscrita per exemple, en el cas dels grans vaixells
pruna

Pruna
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Agronomia
Fruit comestible de la prunera, globós, amb la pell llisa, pruïnosa i de color vermell purpuri, groc o verd.
La pruna té el 0,8% de proteïnes, el 0,2% de greix i el 13% de glúcids 0,5% de fibra El 86% restant és aigua També conté vitamines
paper
Formes per a fer paper i premsa per posar els fulls de paper entre filtres de llana, al fons
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Substància feta amb fibres vegetals adherides les unes a les altres i que pren la forma de làmines molt primes.
La idea de formar un full llis a partir de la unió de fibres vegetals sorgí l’any 105 a la Xina Ts’ai Lun, ministre d’agricultura, proposà la utilització de la fusta de morera, la canya de bambú i el rami Anteriorment a aquesta data hom havia emprat diversos materials per a l’escriptura papirs, pergamins, teixits, etc La utilització del paper restà limitada a la Xina fins que, al començament del segle VII, fou introduït al Japó L’expansió cap a l’Occident fou obra dels àrabs per mitjà de presoners xinesos conduïts a Samarcanda el 751 El 794 fou creada una fàbrica a Bagdad i, després, una…
la Vall de Lierp
la Vall de Lierp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al límit amb la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, format per la vall de Lierp
, estesa entre el Turbó (2 492 m alt), al N, que la separa de la vall de Bardaixí, i la serra del Jordal (1 553 m alt), al S, que la separa de la vall de Vacamorta.
Drenen la vall, vers l’W, el torrent d’Espluga tributari de l’Éssera a través del Rialbo, format a l’extrem occidental del terme per la unió dels torrents de Paderniu i de Serrat, procedents del Turbó, i, vers l’W, el torrent de la Vall, que davalla de les Viles de Turbó, afluent per la dreta de la ribera de Vilacarle tributària de l’Isàvena Els erms ocupen el 28% del terme, el pasturatge i les prades naturals de secà el 6% i els boscs de roures i pi roig el 14% A les terres de conreu els predominen els cereals amb 633 ha 1991 que representen el 98% del total un 53% d’ordi i un 42% de blat El…
fíbula

Fíbules pertanyents a l’Edat de Bronze trobades a la cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí
© Fototeca.cat
Arqueologia
Sivella o fermall a manera d’imperdible feta de bronze i ferro o metalls preciosos.
Se n’estengué l’ús a partir del segon milleni aC, a Escandinàvia En època prehistòrica es destaquen les fíbules de la cultura de La Tène A Grècia i a Roma foren profusament decorades Les invasions bàrbares difongueren per Europa el tipus nòrdic, que, amb diferents adaptacions, fou conservat fins al s XIV a partir d’aleshores la fíbula fou emprada només per a ornaments religiosos Als Països Catalans hom començà a utilitzar les fíbules tot seguit de l’entrada dels pobles indoeuropeus de la primera edat del ferro cultura hallstàttica, als primers segles del primer millenni aC n'han…
fat
Religió
Força impersonal, sovint divinitzada, que, a l’antiguitat, expressava la ineluctabilitat del futur, sia còsmic o, més sovint, històric o personal.
En el món grec es destacaren ja des del començament les dues concepcions que aparegueren més tard a Roma d’una banda, el fat com a destí, consistent en una força suprema irracional i, per tant, imprevisible i canviant, i de l’altra, com a llei impersonal superior als déus i als homes εἱμαρμένη, μοῖρα, que és la darrera garantia de racionalitat del cosmos En l’estoïcisme esdevingué el primer principi de generació de tot i rebé atributs religiosos explícits i fins i tot unes personificacions divines τύχη a Grècia, fortuna a Roma En moltes altres religions i concepcions de la vida…