Resultats de la cerca
Es mostren 4750 resultats
Castell de les Sitges (Torrefeta)
Art romànic
Situació Castell constituït per una torre del segle XIII i una muralla que l’encercla que es pot datar al segle XIV ECSA-J Bolòs Aquest castell és situat al veïnat de les Sitges, avui deshabitat, a l’E de Palou de Sanaüja Mapa 34-14 361 Situació 31TCG529311 Si seguim la carretera L-313 que va de Guissona a Ponts, a poc més d’1 km del trencall de Florejacs, en uns revolts, surt a mà esquerra una pista de terra ampla, que es dirigeix cap al N-W Uns 700 m després, surt també a mà esquerra un camí bo que, seguint la direcció S, ens portarà fins al veïnat de les Sitges JRG-DRR-JIR-JMT Història El…
Castell de Segueró (Beuda)
Art romànic
Situació Una de les façanes de la casa fortificada J M Melció La construcció anomenada el Castell és situada poc més avall de l’església de Santa Maria de Segueró La part més antiga d’aquesta construcció sembla que és l’edifici de planta gairebé quadrada que hi ha a la part posterior, al seu angle nord-est Mapa 257M781 Situació 31TDG795767 Cal agafar, per anar-hi, una carretera de terra, que surt, a mà dreta, a l’entrada de Maià de Montcal i porta fins a Segueró Molt poc abans d’arribar-hi, hi ha, a mà dreta, la casa forta del Castell JBM Història L’any 1001, entre les esglésies que havien de…
Sant Pere Espuig (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església des del costat nord-occidental J M Melció L’església de Sant Pere Espuig, o Sant Pere Despuig o Sant Pere de Bianya, és la del poble homònim que s’aixeca a l’interfluvi dels torrents de Santa Llúcia de Puigmal i de Santa Margarida, afluents de la de Bianya Mapa 256M781 Situació 31TDG527738 Hom hi pot arribar per la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries Al punt quilomètric 68, surt, a mà esquerra, una carretera que amb uns 2,5 km aproximadament hi porta JVV Història Una de les primeres mencions documentals de l’església de Sant Pere Espuig data de l’…
Santa Maria de Puigpardines (la Vall d’en Bas)
Art romànic
Situació El poble de Puigpardines, dins el petit nucli del qual hi ha l’església de Santa Maria, es troba al sud-est del poble de Sant Privat d’en Bas, al costat dret del Gurn Mapa 294M781 Situació 31TDG529657 Des del poble de les Preses, a la carretera d’Olot a Girona per Anglès, surt una carretera que mena a Sant Privat, a banda dreta Davant el Mallol i en direcció a llevant surt la pista de la concentració parcellària, des de la qual i a 500 m surt a mà dreta una pista que porta directament a Puigpardines ANM Història L’antiga església de Santa Maria de Puigpardines es troba documentada…
Bagà

Sant Llorenç prop Bagà
Fototeca.cat
Abadia
Antiga abadia benedictina (Sant Llorenç de Bagà, o prop Bagà) situada prop de l’aiguabarreig del Bastareny i del Llobregat, sobre la moderna població de Guardiola de Berguedà (Berguedà), propera a la vila de Bagà.
L’església Els estudis fets en la dècada dels vuitanta del segle XX amb motiu dels treballs d’excavació i restauració esmentats posaren de manifest les diferents fases de l’obra i aportaren nova llum, en especial sobre l’anomenada cripta La primera església de la qual tenim notícia, la consagrada el 983, era un edifici basilical de planta rectangular i de grans proporcions, dividit en tres naus separades per columnes La porta principal s’obria al centre de la façana est n’hi havia d’altres de secundàries, que comunicaven amb les dependències monacals, a les façanes sud i nord Al segon quart…
L'armament i les tècniques militars
Teories sobre l’origen de la guerra Què és la guerra Quin concepte en tenim, d’una guerra De teories sobre el seu origen, no en falten Totes elles contenen elements interessants que poden ajudar a esbossar la definició d’aquest assot social que des de sempre ha afligit la humanitat Potser, vist en termes generals, es pot estar d’acord amb l’afirmació de l’antropòleg nord-americà Marvin Harris quan diu que “òbviament, la capacitat d’esdevenir agressius i de fer la guerra forma part de la naturalesa humana Però la manera i el moment en què això té lloc són controlats per les nostres cultures,…
L’escultura monumental de Santa Maria de Ripoll
Art romànic
Abans de parlar de l’escultura romànica de Santa Maria de Ripoll, cal mencionar, encara que sigui ràpidament, la decoració que es pot atribuir sens dubte de cap mena a la basílica o, en tot cas, al monestir que correspon a la tercera consagració del 977 La basílica potser ja tenia cinc naus i era decorada amb un tipus de capitells que han estat anomenats califals per les referències que presenten en relació als capitells del sud de la Península Son capitells molt allargats, amb tres nivells de fulles i talla amb bisell de la decoració vegetal S’ha parlat molt d’aquest tipus de capitells des…
illes Verges

Illes Verges nord-americanes (Saint John)
© Fototeca.cat-Corel
Arxipèlag
Arxipèlag de les Petites Antilles, format per un centenar d’illes i illots, esteses en arc entre les Petites Antilles i les Grans Antilles, al llarg d’uns 100 km, entre l’E de Puerto Rico i l’estret d’Anegada, que connecta l’oceà Atlàntic i la mar de les Antilles.
D’origen volcànic i corallí, s’assenten damunt la plataforma submarina de Puerto Rico, separada de les PetitesAntilles per profunditats superiors a 3000 m Políticament són dividides entre la Gran Bretanya Illes Verges Britàniques i els EUA Illes Verges Nord-americanes La població és majoritàriament negra La canya de sucre, el cotó, el tabac, la fruita tropical, la pesca i l’elaboració de rom són els recursos tradicionals, als quals cal afegir la creixent expansió del turisme Descobertes per CColom 1493, foren colonitzades pels holandesos 1643, i passaren…
trompa

trompa
Arquitectura
Mena de volta volada feta en un racó, semblant a una petxina, amb el vèrtex a l’angle i limitada per un arc de mig punt, que s’aplica en una construcció per a passar de planta quadrada a octagonal i és utilitzada, com la petxina, per a sostenir cimboris i cúpules.
gamelan
Música
Conjunt instrumental propi de Malàisia i Indonèsia, especialment de Java i Bali, format bàsicament per gongs, metal·lòfons i tambors i ampliat sovint -segons la regió o el tipus de funció a què és destinada la música- amb altres idiòfons, flautes de bambú, cordòfons d’arc o polsats i fins i tot cantants.
Per la seva tradició, els gamelans més importants són els de Java i Bali, que usen els sistemes d’afinació anomenats slendro i pelog cadascun divideix l’octava en intervals diferents El gamelan ha influït en la música d’Occident, especialment a partir del segle XX, tant des del punt de vista tímbric com intervàllic C Debussy tingué ocasió d’escoltar-lo a l’Exposició Universal de París el 1889 i se’n troben influències en obres seves com La mer 1905 o Pagodes , per a piano 1903 Altres autors, com M Ravel, O Messiaen i C Orff, també han escrit obres influïdes pel gamelan