Situació
Castell constituït per una torre del segle XIII i una muralla que l’encercla que es pot datar al segle XIV.
ECSA-J. Bolòs
Aquest castell és situat al veïnat de les Sitges, avui deshabitat, a l’E de Palou de Sanaüja.
Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TCG529311.
Si seguim la carretera L-313 que va de Guissona a Ponts, a poc més d’1 km del trencall de Florejacs, en uns revolts, surt a mà esquerra una pista de terra ampla, que es dirigeix cap al N-W. Uns 700 m després, surt també a mà esquerra un camí bo que, seguint la direcció S, ens portarà fins al veïnat de les Sitges. (JRG-DRR-JIR-JMT)
Història
El lloc de les Sitges és esmentat des del 1025. La primera referència al seu castell es remunta a l’any 1116, en què Pere Ponç, abans d’anar al Sant Sepulcre, féu testament i llegà el castrum de Ciges amb totes les seves pertinences al seu fill Arnau, juntament amb d’altres béns i propietats.
A la darreria del segle XIII el castell de les Sitges era dels Alemany de Cervelló, senyors de Guimerà. Consta que el 1283 Guerau Alemany de Cervelló era senyor del castell de Florejacs i del de les Sitges; aquest, en testar el 1304, assenyalà com a esponsalici de la seva muller Blanca, entre altres castells, el de les Sitges i instituí hereva universal la seva filla Sibil·la, casada més tard amb Ponç de Ribelles.
El terme de les Sitges estigué inclòs dins la baronia de Florejacs, i per aquesta raó tingué els mateixos senyors que Florejacs. Als segles XIV i XV va pertànyer als Josa. El 1445 era de Ramon Guillem de Josa, emparentat amb els Llobera del Solsonès. Més tard fou dels Cortit (1571), dels Bartomeu (1574), dels Agulló (1613) i dels Ribera (1625). El castell de les Sitges, com a part de la baronia de Florejacs, fou confiscat després de la guerra de Successió, tot i que tornà als Ribera el 1725. A mitjan segle XVIII esdevingué dels marquesos de Gironella, que en retingueren el domini jurisdiccional fins a la desamortització del segle XIX. (ABR)
Castell
Planta del castell, amb un detall de la secció i les plantes de la torre.
EFS
La fortificació és situada a l’extrem meridional d’un esperó de l’altiplà que domina la vall del Llobregós per la seva esquerra. El conjunt està constituït per una torre de planta rectangular envoltada per una muralla que tanca paral·lelament un recinte de la mateixa forma. La superfície interior ha estat progressivament ocupada per diferents edificacions adaptades a les necessitats del castell en cada moment i, d’aquesta manera, s’ha arribat a ocupar tot el pati que originàriament hi havia; actualment, s’ha deixat lliure un espai a la banda oest, precisament on hi ha l’escala d’accés a la planta noble de la casa principal, situada al costat meridional.
La torre destaca en la seva posició central amb una alçada de 20 m. És feta amb carreus rectangulars lligats amb morter que formen filades força regulars. A la part inferior externa té senyals de construccions adossades, i a la part superior s’aprecien antics forats tapats en les modernes intervencions de recuperació efectuades en aquest castell. Probablement la més important d’aquestes actuacions ha estat la construcció d’una terrassa que, a manera de ronda de la muralla meridional, cobreix l’edifici principal en comptes de la teulada existent fins fa poc.
Al mur meridional hi ha una porta rectangular que dona al primer pis de la torre, justament a la mateixa alçada on hi havia la porta original. Aquesta obertura primitiva es conserva perfectament al mig del mur de llevant i originalment era a 8 m de la base rocosa que serveix de fonamentació a la construcció. Es tracta d’un accés de gairebé 1 m d’alçada format per un arc de mig punt amb dovelles plenament integrades al parament. Aquesta porta té, per dins i a la part de dalt, els golfos de pedra de la doble porta de fusta que la tancava; els forats rectangulars a cada costat i un de vertical al bell mig de la volta permetien col·locar les barres necessàries per a fermar-la convenientment. De tota manera, la porta elevada de la torre del castell de les Sitges presenta una peculiaritat singular, que consisteix en una segona porta de característiques semblants que es troba per dins, escassament a 1 m de l’exterior; aquest doble dispositiu reforçava la seguretat del recinte davant d’un possible invasor, ja que si algú aconseguia arribar i passar la primera porta es trobava en un espai força reduït amb una segona barrera.
Una volta de canó, molt plana, orientada E-W, era la base del primer pis. Un forat rectangular permetia baixar a la cambra inferior, habilitada posteriorment com a presó, on s’obrí també una porta d’arc escarser a la part baixa del costat meridional que hi facilitava l’accés. Els carreus de l’interior de la torre són més petits i deixen forats per a posar les fustes de les bastides.
Detall de l’aparell de la torre i de la primitiva porta d’accés, al primer pis.
EFS
Per sobre de la primera planta, hi havia un segon pis amb volta semblant a la de sota. L’escala actual d’obra és moderna i per tant de traçat més còmode, ja que probablement l’original era de fusta i d’un sol tram recolzat al costat est. Un forat a la volta i al mur meridional permeten encara avui el pas al segon nivell. És curiosa l’existència d’uns carreus amb el morter sobresortint, que tapa les juntures, així com part de la superfície del bloc. A partir d’aquí, l’escala és de fusta, també de construcció moderna, i porta al capdamunt de la torre. La primitiva escala devia tenir una plataforma lateral, uns 3 m abans d’arribar a dalt, segons es pot deduir dels forats existents. Un pis de totxana i bigues de ferro, fet fa uns quaranta anys, serveix de base a la terrassa defensada per uns merlets realitzats amb gust historicista al final del segle passat. No obstant això, encara hi ha indicis que permeten reconstruir part del primitiu acabat de la torre. D’una banda, els traus existents al final dels murs indiquen que el pis antic es trobava 1 m per sota de l’actual. I d’altra banda, hi devia haver un camí de ronda exterior sostingut pels permòdols existents a les cantonades; a aquest camí de ronda, s’hi devia accedir per una petita porta existent a l’est. Una espitllera cegada al mur meridional assenyala l’existència d’altres elements que devien complementar la defensa, la disposició primitiva de la qual és avui difícil de recuperar.
La muralla que envoltava la torre tenia dues portes al mig dels murs meridional i septentrional. Aquesta darrera fou cegada per la construcció d’uns cups, però donava directament al fossat que aïlla la fortalesa de l’altiplà immediat. La porta meridional, tot i que és enlairada gairebé a 2 m del sòl, salvats per mitjà d’unes modernes escales, és l’única que permet el pas a l’interior del recinte.
Tots els murs conserven senyals de la seva construcció primitiva. Així, per exemple, els grossos carreus existents a l’angle sud-est o les finestres gòtiques geminades, que, parcialment tapiades, són visibles encara al mur sud, substituïdes per altres de llinda en època postmedieval. Finalment cal esmentar els problemes d’estabilitat que devia tenir la fortalesa per la banda meridional i que es van solucionar amb la construcció d’uns grans contraforts en segles més recents.
Resumint, el castell de les Sitges té una torre rectangular construïda quan la frontera ja era lluny de la zona, vers el segle XIII, probablement substituint-ne una altra de més antiga. Una sèrie d’edificis adaptats a una muralla, que tancà durant la següent centúria aquella torre, completà la funció defensiva d’una construcció que aleshores ja necessitava potenciar més aviat l’aspecte residencial. Posteriorment, l’adequació de l’edifici a les noves necessitats funcionals dels seus habitants originà una modificació relativa del primitiu aspecte medieval, el qual, tot i les reformes, encara conserva a grans trets. (JRG-DRR-JIR-JMT)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàgs. 608-611; Baraut, 1984-85, VII, doc. 899, pàgs. 29-31; 1988-89, IX, doc. 1 292, pàgs. 119-121; Turull, 1991, pàg. 450.