Resultats de la cerca

Germà del duc de Cardona, Ferran I, i nebot de l’arquebisbe de Tarragona, Pere de Cardona, de qui fou el preferit El 1505 fou elegit bisbe de Barcelona a instàncies de Ferran II de Catalunya-Aragó, enfront de l’ardiaca Lluís Desplà, que, elegit pel capítol de la catedral, hagué de retirar-se Elevat el 1512 a la seu siciliana, renuncià el bisbat i continuà residint a Barcelona El 1510 li fou dedicat per Francisco Tovar, mestre de capella de Tarragona, el seu Libro de la música práctica Intervingué, probablement com a mecenes, en la nova adaptació catalana del diccionari de Nebrija enllestida…

Afiliat al partit conservador, fou diputat i senador Fou membre de les principals institucions culturals i econòmiques barcelonines, i un prohom de la burgesia catalana de l’època Viatjà per Anglaterra i per França, d’on importà innovacions tecnològiques Des del senat fou un aferrissat defensor del proteccionisme, d’acord amb els interessos fabrils catalans Es preocupà també per millorar l’eficàcia dels sistemes de treball, i exposà una doctrina per a contrarestar les crisis econòmiques basada en la noció d’equilibri Per a la història econòmica, tenen interès les seves Conferencias sobre el…

En 1639-40 fou comandant del castell de Salses durant l’ocupació francesa Representà el govern de Lluís XIII en les converses de Narbona juliol del 1640 i en el pacte de Ceret setembre del 1640, celebrats amb el representant de la generalitat de Catalunya, Francesc de Vilaplana, per tal d’assegurar l’ajut francès al Principat contra Felip IV Al desembre del 1640 entrà a Barcelona amb tropes franceses i fou nomenat mestre de camp general d’aquestes i de les forces catalanes Anà tot seguit a defensar Tarragona, però pactà amb el capità general de les tropes castellanes, marquès de Los Vélez,…

Es formà a Düsseldorf, Ginebra, París i Roma, on, impressionat per la cultura italiana, sojornà 1850-57 La seva fama s’inicià quan Lluís I de Baviera adquirí el seu discutit Pan Exercí el seu magisteri a Weimar 1860-62 i posteriorment s’establí a Itàlia Gran admirador d’Il Veronese i de Rubens, fou un romàntic retardat, amant de paisatges misteriosos i de mitologies, i la seva obra és tan aviat malenconiosa com macabra i caricaturesca Bé que fou combatut, influí molt en el seu temps i sovint representà la volguda síntesi germanollatina La seva Illa dels morts , de la qual féu sis versions…

Amb Nardini, Manfredi i Cambini creà el Quartetto Toscano, un dels primers conjunts de cambra del món A París 1767 actuà amb Manfredi al Concert Spirituel Allí degué familiaritzar-se amb l’estil de l’escola de Mannheim, que influí en ell Anà a Madrid 1768 i entrà al servei de l’infant Lluís Borbó, però no assolí una posició a la cort Dirigí l’orquestra privada de la comtessa de Benavente-Osuna, al palau de la qual estrenà 1786 la sarsuela La Clementina , amb text de Ramón de la Cruz representada a València el 1796 Fou compositor de cambra de Frederic Guillem II de Prússia 1787-97 mort aquest…

Participà en la conjura contra Georges de La Trémoille 1433 que portà al poder el comte de Richemont i els angevins Fou creat cavaller, conseller de Carles VII i senescal d’Anjou 1437 Collaborà en l’obra de redreçament del regne francès restà fidel al sobirà en la revolta de la Praguerie 1440, i fou nomenat senescal de Poitou 1441 Lluità contra els anglesos a Normandia 1440-41 i a Guiena 1442 Camarlenc del rei, esdevingué personatge preponderant en el govern Es destacà en la reconquesta de Normandia 1449-51, d’on fou nomenat senescal 1451 Prestà suport contra la casa de York a la reina d’…

El terme de Vilardell es troba esmentat per primera vegada el 998 El 1075 apareix el lloc i la vila anomenats de Vilardell El senyor d’aquest castell al segle XIII era Arnau de Sant Lleïr com a feudatari de Guilleuma de Montcada El terme, als segles XIV i XV, era de 6 a 8 focs El fet de tenir tan pocs focs provocà diverses agitacions per part del senyor de Montclús, que pretenia reduir aquest castell a quadra, la qual cosa s’esdevingué durant l’època moderna Als segles XV i XVI n’eren els senyors la família Soler, el quals emparentaren amb els Cahors de Perpinyà Aquests el tingueren fins a…

Traslladat amb la seva família a Sant Quintí de Mediona, s’inicià en la pràctica del cant a la parròquia d’aquesta vila Més tard estudià solfeig, i el 1909 ingressà a l’Escola de Música de Barcelona, on tingué com a mestres Lluís Millet, Antoni Nicolau i Agustí Quintas Amplià estudis a París, i, de nou a Barcelona, els prosseguí amb E Morera El 1918 emigrà a l’Argentina, on impulsà diferents activitats musicals Quan tornà a Barcelona es feu càrrec de la direcció de diferents formacions corals, com l’Orfeó Llevant, La Violeta Hortenca i l’Orfeó El Roser Fins al final de la seva vida combinà l’…

Estudià amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Fou un dels promotors de l’Associació Musical de Barcelona Organitzà i dirigí el cor femení de l’Orfeó Català, que, més tard, fou dirigit també per la seva esposa, la soprano Emerenciana Wehrle Fou el fundador de l’Orfeó Canigó i de l’Acadèmia de Música de Sant Gervasi Posteriorment, per divergència d’opinions, s’allunyà de l’Orfeó Català i del seu fundador, Lluís Millet, i inicià la seva collaboració amb Joan Gay en la Institució Catalana de Música, i creà el cor Escola Jordiana-Orfeó Canigó, que nasqué amb la voluntad de ser una alternativa al…

Alumne de S Anselmi a Lodi, i de Nicola Sala a Nàpols Exercí de mestre de clavicèmbal a la Scala i al Teatre Canobbiano a Milà 1780-1802 i a Parma el 1795 Principalment fou autor d’òpera -les més conegudes foren Titonelle Gallie 1786 i Olimpiade 1787- i de músiques de festa, encara que realitzà algunes composicions de música sacra, en particular misses Al llarg de la seva vida tingué una notable capacitat d’adaptar-se als diversos règims polítics de l’època durant la seva estada a la Scala compongué una cantata en ocasió de la decapitació de Lluís XVI Per l’anniversario della caduta dell’…