Resultats de la cerca

Definició Hom considera que existeix un estat de magresa patològica o emaciació quan es produeix una intensa pèrdua de teixits orgànics, amb la consegüent disminució del pes corporal —que pot reduir-se fins a un 50% en els adults i fins i tot més en els nens—, com a conseqüència de trastorns molt diversos que ocasionen una insuficiència persistent de factors nutritius Amb el terme desnutrició, hom fa referència estrictament a aquells casos en què les disfuncions fisiològiques que condueixen a l’emaciació són conseqüència directa d’un dèficit en l’aportació nutritiva alimentària Causes,…

El 1262, en casar-se l’infant Pere, fill de Jaume I, amb Constança de Sicília, neta de l’emperador Frederic II, la casa de Barcelona iniciava l’aventura més brillant i arriscada l’accés al tron sicilià i, per tant, a l’herència dels Hohenstaufen El matrimoni collocava els reis catalanoaragonesos en el vèrtex de la política italiana, pel fet que significava acabdillar el bàndol gibellí, partidari de l’hegemonia imperial sobre Itàlia, tot abandonant la tradicional militància en el bàndol güelf, més procliu a la influència papal Els dos darrers hereus de la corona siciliana, Manfred I de Sicília…

L’únic jaciment important que s’ha descobert en terrenys pertanyents al Quaternari és el de les proximitats de Crespià Gironès, uns 10 km al N del llac de Banyoles A més d’aquest, hi ha altres punts de jaciments però molt menys importants i que no han donat restes fòssils en quantitats apreciables A continuació, la llista presenta els cormòfits fòssils quaternaris, trobats al jaciment de Crespià Gironès, amb dades elaborades per l’autor Jaciment de Crespià Gironès Després d’un període fred esdevingut en iniciar-se el Pleistocè Pretiglià, en el qual desaparegueren moltes de les espècies de…

La musaranya cua-quadrada és un insectívor petit, amb un musell llarg acabat en una petita trompa proveïda de vibrisses Els ulls són petits i poc visibles i les orelles són quasi cobertes pel pelatge La cua és cilíndrica i relativament curta aproximadament 2/3 de la longitud del cap i el cos El pelatge és dens, especialment a l’hivern, i bicolor hi ha una transició gradual entre la coloració dorsal i la ventral Els joves i els adults d’estiu presenten una coloració marronosa, més o menys fosca A l’hivern, el pelatge és més llarg i fosc i predominen les tonalitats grisenques Biologia La…

Morfologia La sargantana àgil Lacerta agilis té les dimensions d’un petit llangardaix i es caracteritza pel fet de tenir la part central del dors diferenciada de la resta i dels flancs, tant pel que fa al color és tota ella bruna amb els flancs verdosos com pel tipus d’escates Oriol Alamany Hom pot considerar la sargantana àgil com un llangardaix petit o una sargantana grossa Mesura fins a 10 o 11 cm de cap i tronc, i la cua és aproximadament 1,5 vegades més llarga i pot superar els 20 cm de longitud total, encara que sovint és més petita El seu cap és molt curt i alt, sobretot el del…

És un tipus d’immersió a pulmó lliure que presenta diferents especialitats segons com es practiqui Les especialitats de profunditat es fan al mar i consisteixen a descendir verticalment la màxima distància possible seguint un cap o cable guia que serveix de referència N’hi ha diferents tipus l’apnea lliure, que no permet l’ús de cap mitjà de propulsió però sí llast o elements auxiliars aletes, ulleres, llast que cal retornar a la superfície l’apnea amb pes constant, en la qual l’apneista s’impulsa únicament amb les cames no pot tocar el cable guia i pot portar aletes o monoaletes l’apnea amb…

La geografia Cap de comarca, Lleida 112199 h 2001 El nucli central, que li ha donat nom, és el Segrià estricte, sector situat al nord de la ciutat de Lleida fins al terme d’Alguaire, entre la clamor de Noguerola i la Noguera Ribagorçana entre aquests cursos d’aigua discorria, davallant de l’altiplà de Ratera, a Alguaire, la clamor de Segrià , documentada al segle XII La comarca actual comprèn també el pla de Lleida, a banda i banda del Segre, amb els altiplans d’Almacelles i d’Alguaire i la serra Pedregosa fins al Sas d’Almenar, límit amb la Llitera i la conca del Cinca el sector del baix…

Situació i presentació El terme de és a la dreta del Llobregat, a la Marina, entre els estanys de la Murtra i del Remolar, que són al límit del municipi amb els veïns de Gavà, a ponent, i el Prat de Llobregat, a llevant A tramuntana, el terme és accidentat pels darrers contraforts del massís de Garraf la serra de Miramar 234 m és partió amb Sant Climent de Llobregat, i la muntanya de Sant Ramon de les Golbes, també anomenada de la Fita 309 m, ho és amb aquest darrer municipi i el de Sant Boi de Llobregat A ponent, el límit amb Gavà segueix la riera de Sant Llorenç i els camins…

Situació i presentació El terme municipal de Vallfogona, de 38,78 km 2 , limita al N amb Sant Joan de les Abadesses, a l’E amb el municipi garrotxí de Riudaura, al S amb Vidrà, i a l’W amb Ripoll El territori comprèn la capçalera de la vall de la riera de Vallfogona, que neix a la font de Santa Magdalena de Cambrils, recull l’aigua de nombrosos torrents que davallen de les grans serres que emmarquen la vall i, després de córrer en direcció E-W, trenca, sota Sant Bernabé de les Tenes, en direcció SW i desemboca al Ter per l’esquerra, al límit del terme de Santa Maria de Besora amb l’antic de…

Situació i presentació El municipi de Batea, de 128,73 km 2 , és el més extens de la comarca i es troba al seu extrem més occidental Limita al N amb la Pobla de Massaluca, al NE i l’E amb Vilalba dels Arcs i Gandesa, al SE amb Bot i al S amb el terme de Caseres Ja dins la comarca del Matarranya, pertanyent administrativament a l’Aragó, limita a l’W amb el municipi de Maella i al NW amb Favara de Matarranya i Nonasp El límit històric entre les terres tarragonines i aragoneses és el riu d’Algars, que en direcció S-N forma, en bona part, el límit de ponent L’altitud del terme oscilla entre els…