Morfologia
La sargantana àgil (Lacerta agilis) té les dimensions d’un petit llangardaix i es caracteritza pel fet de tenir la part central del dors diferenciada de la resta i dels flancs, tant pel que fa al color (és tota ella bruna amb els flancs verdosos) com pel tipus d’escates.
Oriol Alamany.
Hom pot considerar la sargantana àgil com un llangardaix petit o una sargantana grossa. Mesura fins a 10 o 11 cm de cap i tronc, i la cua és aproximadament 1,5 vegades més llarga i pot superar els 20 cm de longitud total, encara que sovint és més petita. El seu cap és molt curt i alt, sobretot el del mascle, el cos és molt rabassut i les potes són relativament curtes. Malgrat el seu nom, no és una sargantana particularment àgil, sinó més aviat maldestra. Es caracteritza per la presència, d'una banda, longitudinal central al dors, formada per 8-16 fileres d’escates més estretes en tota la longitud del cos, on hi ha en total de 33 a 49 fileres d’escates. Les escates venteals trapezoidals es disposen en sis o, rarament, vuit fileres. El collar és serrat i del mentó al collar hi ha de 14 a 25 escates gulars. Presenta de 9 a 19 porus femorals per banda. Amb tot, les poblacions pirinenques dels Països Catalans mostren un nombre una mica més reduït d’escates, ventrals i dorsals, i de porus femorals. Les escates dorsals centrals més estretes són també més carenades que les dels flancs.
La coloració és molt variada; hi ha una banda fosca o sèries de marques al centre del dors, amb o sense taques, o una línia clara. També poden mostrar ocel·les, taques fosques o puntejats als flancs, separats del dibuix dorsal, per una banda, uniforme. El ventre és blanc verdós o groguenc, puntejat de negre, especialment en el mascle i en moltes femelles. El mascle és més verdós i, sobretot, presenta flancs verds o verd groguenc, més marcats en el període reproductor; té el centre del dors bru grisenc, amb una línia vertebral blanca i una línia dorsilateral clara, separades ambdues per línies negres gruixudes. Les femelles són grises o brunes, amb poc verd i amb una banda vertebral discontínua, i amb el ventre més llis que els mascles. Els joves tenen el dibuix de l’adult, però més apagat, i també presenten ocel·les.
Biologia i ecologia
La sargantana àgil ocupa una àrea molt extensa, dins la qual hom la troba a biòtops diversos. Si bé al N de l’àrea és una forma de plana, cap al S, als nostres Pirineus, esdevé montana. Originàriament, prefereix les estepes boscoses, però també ocupa altres localitats. És un animal terrestre, es troba a indrets més o menys secs, com vorades de camps, prop de carreteres, prades amb arbusts, pastures dures o bardisses; als Pirineus, ocupa, més aviat, prat subalpí sec, a l’estatge montà, també, amb arbres o arbusts dispersos que usa a tall de refugi. És un animal diürn i força heliòfil.
Per alimentar-se, no sembla efectuar recorreguts massa llargs des del refugi; la nutrició varia segons les zones, però sembla preferir insectes, sobretot lepidòpters i coleòpters, però també ortòpters, himenòpters i dípters, i altres grups d’artròpodes i invertebrats diversos: isòpodes, araneids, oligoquets i gasteròpodes i, ocasionalment també, alguns petits vertebrats, com sargantanes menudes, que visquin al mateix biòtop.
Després de les baralles entre mascles té lloc l’aparellament, entorn dels mesos de maig i juny. La posta pot tenir lloc també en aquest període i consta de nou a catorze ous blanc mat, de 12-14 × 9-10 mm, dipositats en un forat adient. La durada de la incubació depèn de molts factors externs; pot arribar a dos mesos en els períodes més freds o ser d’un mes en períodes o en terres càlides. Les femelles més velles i grosses poden efectuar una segona posta des de finals de juny a finals de juliol. Les cries mesuren uns 60 mm en sortir de l’ou i són de color castany iridescent tacat de blanc. La maduresa sexual arriba als dos anys en els mascles i als tres en les femelles.
Àrea de distribució del llangardaix verd (Lacerta viridis, en verd) i de la sargantana àgil (L. agilis, en ratllat blau) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
La hibernació pot ser força llarga perquè l’espècie es troba, a les nostres terres, en el límit meridional de la seva àrea de distribució. A França, hivernen des del setembre o l’octubre fins a febrer-maig, segons les localitats i les condicions climàtiques regnants. Els mascles entren en activitat abans que les femelles, situació freqüent en molts lacèrtids.
Corologia
Espècie de distribució molt àmplia, la sargantana àgil apareix a gran part d’Europa, fins al S d’Escandinàvia (Suècia i Carèlia) i al N ibèric i a l’Àsia central, on assoleix el llac Baikal i el NW de Xina. A la Península, només apareix als Pirineus catalans, des de la Vall d’Aran fins a la Molina, en escasses localitats disperses, però, probablement es pot trobar en alguns punts més. Es troba a prats secs i assolellats, de 1400 a 2200 m d’altitud.