Resultats de la cerca
Es mostren 22396 resultats
transistor d’efecte de camp de metall-òxid-semiconductor
Electrònica i informàtica
Transistor on l’efecte de camp s’aplica a través d’una estructura metall-òxid-semiconductor.
També rep el nom d’IGFET Isolated Gate FET transistor
Sant Jaume de Pallars
Convent
Antic col·legi i convent dominicà a tocar de la vila de Tremp (Pallars Jussà), del qual resten escasses ruïnes.
Es trobava dins la demarcació de Talarn, separat de Tremp pel barranc de la riera de Tremp o de les Adoberies, que salvava un pont de pedra reedificat pels frares El convent s’edificà el 1590 sobre una antiga església de Sant Jaume, que és la que donà nom a la casa Fou erigit en collegi de l’orde amb el nom de Schola Christi i s’hi ensenyava gramàtica llatina, filosofia, teologia i moral hom li concedí les mateixes gràcies i privilegis que a les antigues universitats de Lleida i de Perpinyà Era dotat de moltes rendes pel voltant i amb els béns del priorat de Manlleu Fou…
Naqāda
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic de l’Alt Egipte, situat a la vora esquerra del Nil, a uns 20 km de Luxor, al nord.
Les restes més importants són del període predinàstic o eneolític, classificades en Naqāda I o Amratià i Naqāda II o Gerzeà La gran riquesa del jaciment tombes i objectes permeté a F Petrie, l’excavador 1895, d’establir el sistema de cronologia relativa dit Sequences Dates SD, i ha donat nom, així mateix, a una època i a un tipus de cultura naqādiana Són importants també les restes del període arcaic, ja històric, trobades per J de Morgan el 1897 Consisteixen fonamentalment en tombes de la dinastia I 3100-2890 aC, entre les quals es destaca la mastaba de maó 54…
Ulaanbaatar
Ciutat
Capital de Mongòlia i alhora ajmag independent.
Situada al N del país, vora el riu Tuul, a una altitud de 1350 m, prop d’un important jaciment de lignit Nalajch, ha crescut ràpidament gràcies a la modernització i la industrialització És l’únic centre industrial del país organitzat segons el sistema soviètic de combinats industrials Té indústria siderúrgica i tèxtil És unida per ferrocarril transsiberià amb Pequín Xina i Ulan-Ude Rússia Té aeroport internacional Universitat fundada el 1942 Primitiu centre de migració estacional, l’any 1639 esdevingué capital religiosa gràcies a la construcció del monestir Da Khure, residència del bodgo-…
bisbat d’Albarrasí
Bisbat
Cristianisme
Història
Bisbat que corresponia al territori de l’antiga senyoria d’Albarrasí i a una part del futur bisbat de Sogorb.
Creat el 1172 pel papa Alexandre III a la demanda de Pedro Ruiz de Azagra, sostingut per l’arquebisbe de Toledo, Cerebrú, que hi posà el bisbe Martí, castellà L’any 1200 fou consagrada la catedral La diòcesi fou dita Arcabricensis pel fet de creure que succeïa a l’antiga ciutat visigoda d’ Arcavica Però el mateix Cerebrú, el 1176, li canvià el nom pel de Segobriga suposat Sogorb a causa d’una nova confusió de topònim, i reservà a Conca el nom d’ Arcavica Això afavorí el fet que la diòcesi d’Albarrasí tendís cap a les terres valencianes Després de reconquerida, Sogorb…
Emília
Geografia històrica
Regió històrica de la Itàlia septentrional que, amb la Ligúria, formà una província romana fins al s IV.
El nom li ve de la Via Emília , via de comunicació de l’època romana, de 265 km, construïda el 187 aC, en direcció SE-NW, sota Marc Emili Lèpid, i a la qual foren afegides diverses ramificacions a l’època imperial Lligada a l’exarcat de Ravenna durant la dominació bizantina, i conquerida pels llombards al s VIII, una part de l’Emília fou cedida a l’Església per Pipí i definitivament per Otó Romanya Durant tota l’edat mitjana fou centre de lluites entre el poder imperial i el papal i entre les diverses senyories, que miraven d’atreure's les ciutats principals Mòdena, Reggio de l’…
Aramunt Vell

Vista del poble abandonat d'Aramunt Vell
© CIC-Moià
Poble
Poble antic del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), limitat, al sud, pel riu Carreu i, a l’oest, pel barranc de Mians.
Aturonat a 628 m d’altitud, és força enrunat, i actualment deshabitat Conserva el camí medieval d’accés, el portal d’entrada, les restes de la capella gòtica de Sant Antoni, la font i, en el lloc més elevat i mig enrunada, l’antiga església de Sant Fructuós, amb elements romànics Prop d’una torre medieval mig enrunada hi ha l’ermita de Santa Maria, dels segles XVII i XVIII La població es troba a 500 m del nou poble d’ Aramunt , que acollí els habitants d’Aramunt Vell cap als anys seixanta del segle XX El poble està documentat per primera vegada l’any 959 amb el nom d’Eramonte, i es considera…
Jújols

Municipi
Municipi del Conflent, a la vall de la Tet, que s’estén a la riba esquerra del riu fins als contraforts meridionals del massís de Madres (Montcoronat, 2 172 m).
El terreny, tot primari i azoic, ha donat el nom al de tota una àrea geològica sèrie de Jújols El bosc de Jújols , el d’Oleta i la pinosa de l’Airola cobreixen una bona part del sector més septentrional El terme és drenat pels còrrecs de Burguera i de Fontfreda aquest pren el nom de còrrec del Riel prop de Tuïr d’Évol D’economia essencialment agropecuària pastures, farratge, bestiar boví, la pèrdua demogràfica començà a la primeria del s XX i s’accentuà fins gairebé al despoblament, malgrat que d’ençà de la dècada del 1990 s’ha recuperat El poble 960 m alt és al sud del terme, dalt d’un…
La plaça de Joan Carles I de Barcelona torna a dir-se plaça del Cinc d’Oros
Entra en vigor el canvi de nom de la plaça de la cruïlla entre Diagonal i passeig de Gràcia acordat per l’Ajuntament de Barcelona, que rep oficialment la denominació popular dels seus inicis de plaça del Cinc d’Oros Aquesta plaça ha rebut diversos noms segons els avatars polítics el 1909 es va anomenar plaça de Pi i Margall, en honor del president de la Primera República Espanyola, però amb el franquisme va passar a dir-se 1939 plaça de la Victòria i s’hi va installar un obelisc com a símbol del triomf militar i una estàtua de Frederic Marès, retirats el 2011 El 1981 se li va canviar el nom…
bastiment

Diferents parts del bastiment d’una porta i secció transversal d’un bastiment d’alumini d’una finestra
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Marc de fusta (o de ferro, alumini, etc) collat a l’obra i al qual resten subjectes amb frontisses els batents d’una obertura.
Si els bastiments tenen el mateix gruix que la paret on van subjectats reben el nom d’aquest gruix bastiment d' envà , de pitxolí , de tres quarts , i si el bastiment és de menys gruix resta encaixat dins la paret i rep el nom de bastiment de doella En els bastiments amb tapaboques la llum d’obra és una mica més gran que la del bastiment Les cares arranades a la paret poden anar ornades amb motllures, i hom en dissimula la unió clavant-hi a sobre un tapajuntes o fent un galze adequat a la fusta La cara exterior té un canal que ajuda a subjectar el bastiment a l’obra, i la interior presenta el…