Resultats de la cerca
Es mostren 9557 resultats
Josep Maria Soler i Montaner
Música
Compositor i director català.
Deixeble de Joan Carreras i Dagas, el 1891 s’integrà en La Principal de la Bisbal com a intèrpret de violí, flabiol i tible, i del 1894 al 1912 en fou el director Sota el seu guiatge s’estrenaren i divulgaren les sardanes de J Garreta Més tard fou director de l’Escola Municipal de Música de la Bisbal, director del grup de música popular El Metrònom i dels cors claverians La Lira Bisbalense i la secció coral de l’Ateneu Pi i Margall, que des del 1928 figurà com Els Rossinyols de les Gavarres Fou un personatge públic, que gaudí de renom en el seu entorn local com a mestre auxiliar…
priscil·lianisme
Cristianisme
Moviment doctrinal i ascètic iniciat per Priscil·lià.
A la seva difusió, sobretot a Galícia i al sud de la Gàllia, hi coadjuvaren el seu procés “inquisitorial” i l’execució, així com les protestes de Martí de Tours, d’Ambròs, del papa Sirici i d’altres, que d’alguna manera l’erigiren en màrtir, malgrat la reserva que mostraren per la seva doctrina D’altres, com Orosi i Agustí, i més tard Lleó I, el reprovaren decididament La destrucció dels documents no en permet una bona informació, i els parers actuals es divideixen a l’hora de valorar-ne el contingut sembla influït pel gnosticisme i pel maniqueisme potser d’una manera inconscient…
escola de cant
Educació
Institució eclesiàstica, creada a l’edat mitjana, que tenia per missió l’ensenyament del cant litúrgic als infants de cor.
Dependent dels capítols de les catedrals, l’escola de cant de Tarragona és documentada ja el 1197, la de Barcelona el 1281 i la de València el 1351, encara que segurament totes elles existien abans Regida pel caput scholae , anomenat més tard cabiscol, aquest delegà aviat les funcions a un mestre de cant supeditat a ell en tot allò que feia referència al culte Hom coneix la importància de l’escola de cant de Barcelona ja el 1344 pels llibres i el mobiliari que posseïa El 1400 el bisbe de Barcelona donà llicència a un mestre de música perquè pogués ensenyar el cant pla a la ciutat…
consell general
Dret administratiu
A l’Estat francès, després de la llei de 1982, òrgan encarregat de dirigir els afers del departament.
El seu president detenta el màxim poder executiu al departament Els seus membres són elegits per sis anys, per sufragi universal en escrutini uninominal a dues voltes és renovat per meitat cada tres anys La institució fou creada el 1789, arran de la Revolució, com a organisme de govern dels departaments, d’elecció popular elegia entre els seus membres un procurador general síndic i un directori de vuit membres Al departament del Rosselló més tard dels Pirineus Orientals, substituí l’antic Consell Sobirà del Rosselló La reducció de les seves funcions a les actuals fou ordenada per…
música llatinoamericana
Música
.
Art musical conreat pels diferents pobles que formen part de l’Amèrica Llatina Per a comprendre aquesta música cal tenir en compte les aportacions successives que han format el seu repertori, tant si es tracta de música tradicional com de música culta la música aborigen precolombina asteca, maia, txibtxa, quítxua, aimara, araucana, etc la música que introduïren els descobridors i colonitzadors, en especial música religiosa i cançons i danses populars l’element negre de les músiques anomenades música afrocubana i música afroamericana i la música brasilera, i finalment l’aportació europea…
Federació Catalana de Golf
Golf
Organisme que regeix la pràctica del golf a Catalunya.
Es fundà el 1968 en una sessió celebrada al Reial Club de Golf el Prat, substituint l’anterior delegació de Catalunya i Balears de la Federació Espanyola Els clubs fundadors foren Sant Cugat, Terramar, Llavaneres, Cerdanya, el Prat i Pals Els primers objectius, després d’elaborar els estatuts, van ser el foment de les llicències, l’establiment del calendari de competicions i la promoció del golf femení Anys més tard, creà el primer camp públic de Catalunya, el Camp de Golf de Sant Joan, a Rubí Entre els seus presidents han destacat Santiago Fradera, Santiago Fisas, Manolo Armet i…
Federació Catalana d’Automobilisme
Automobilisme
Organisme rector de l’automobilisme a Catalunya.
Fou creada oficialment l’any 1940, i tingué en la Delegació Esportiva del Reial Automòbil Club de Catalunya el seu antecedent més recent, amb qui compartí seu fins l’any 1981 Presidents de la Federació Catalana d’Automobilisme De fet, encara més enrere, la primera prova automobilística de l’Estat, la Copa Catalunya, fou organitzada l’any 1908 per l’Automòbil Club de Barcelona, que dos anys més tard es convertí ja en el RACC L’objecte social de la federació és la promoció, la gestió i la coordinació de la pràctica de l’esport de l’automobilisme dins l’àmbit autonòmic de Catalunya…
Francisco Fernández Miranda

Francisco Fernández Miranda
CN Atlètic-Barceloneta
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Format al Club Natación Tres Cantos de Madrid, jugà al Real Canoe NC 2002-04, amb qui guanyà el Campionat d’Espanya juvenil 2003 Més tard, jugà al Club Natació Atlètic-Barceloneta 2005-08 i al Centre Natació Mataró 2008-10, i retornà al CN Atlètic-Barceloneta l’any 2010 Guanyà dotze Lligues estatals 2006-08, 2011-19, deu Copes del Rei 2006-08, 2010, 2013-18, vuit Supercopes d’Espanya 2006-08, 2011, 2013, 2015-17 i vuit Copes de Catalunya 2007, 2008, 2010, 2013-17 Participà en diverses Eurolligues Amb la selecció espanyola guanyà la medalla de bronze en el Campionat del Món júnior…
Jordi Fuentes Fernández
Automobilisme
Pilot automobilístic especialitzat en kàrting.
Pioner d’aquesta pràctica esportiva a Catalunya, començà a córrer el 1956 després de fabricar-se ell mateix el vehicle, al qual afegí motor i transmissions de motocicleta Disputà i guanyà quasi totes les curses de l’època, de les quals destacaren les victòries al circuit urbà de la Diagonal de Barcelona 1960 i Montjuïc 1963 Al final dels anys seixanta, collaborà amb Miquel Tàpies en el desenvolupament dels xassís MTK i, més tard, del motor Arisco, el primer produït en sèrie a l’Estat, que fou decisiu en el desenvolupament del kàrting a Catalunya Amb MTK-Arisco guanyà tres…
Ignasi Alavedra Casas

Ignasi Alavedra Casas
Museu Colet
Beisbol
Jugador i directiu de beisbol.
S’integrà a la disciplina del Club Beisbol Viladecans el 1952 Fou jugador, delegat i posteriorment entrenador El 1964 fou nomenat president del club, càrrec que ocupà fins el 1974 Creà els equips infantils Peques Viladecanenses i Grup Escolar Àngela Roca Guanyà el Campionat de Catalunya i d’Espanya de segona categoria 1964, 1967 El 1975 assumí la presidència del Comitè Infantil de la Federació Catalana de Beisbol, el mateix càrrec que assumí el 1982 a la Federació Espanyola de Beisbol El 1976, però, ja havia ingressat a la federació espanyola com a membre del Comitè de Competició Des del 1983…