Resultats de la cerca
Es mostren 68650 resultats
putto
Art
Figura de nen, generalment nua o seminua, que, a partir del Renaixement, és introduïda en la pintura o escultura com a element decoratiu o per completar una obra, però no pas com a tema principal.
anell de noces

Anell de noces
Anell que, com a signe de fidelitat, solen imposar-se els esposos, al dit anular, durant la cerimònia del matrimoni i que en el matrimoni religiós cristià és beneït com a símbol d’amor recíproc.
botàriga
Gastronomia
Menja feta d'ous de peix adobats amb sal, premsats i assecats al sol, que se sol servir tallada en làmines, com a aperitiu, o ratllada o en pols, com a condiment d'alguns plats.
La denominació botàriga , pròpia de l'Alguer, se sol associar amb ous de llissa llobarrera o tonyina, i la denominació garrofeta , pròpia de les comarques meridionals del País Valencià, amb ous de melva o de bonítol
El productor
Capçalera d’un número d' El productor (13-VII-1901)
© Fototeca.cat
Setmanari
Publicació que aparegué a Barcelona primer com a òrgan de les societats obreres i diari (1 de febrer — 8 de març de 1887) i després com a setmanari anarquista (març del 1887 — setembre del 1893).
Dirigit inicialment per Antoni Pellicer Paraire i Pere Esteve, tingué la collaboració regular de R Farga i Pellicer, Joan Montseny, Anselmo Lorenzo, Josep Llunàs i Pujals, Cels Gomis, Ricardo Mella, etc Assolí una gran importància teòrica, puix que presidí el pas de l’anarcocollectivisme català polèmica amb “Le Revolté” de Ginebra a “l’anarquisme sense adjectius” i la revisió de l’obra de la FTRE Arribà a fer de 6 000 a 7 000 exemplars Posteriorment Joan Baptista Esteve Leopoldo Bonafulla en féu aparèixer una segona època 1901-06, amb Josep Prat, Teresa Claramunt, Llorenç Pahissa, Ricardo…
Nous Horitzons
Historiografia catalana
Revista en català, de contingut cultural i polític, que es començà a publicar el 1960 a Mèxic, com a resultat d’una decisió del comitè executiu del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
Desenvolupament enciclopèdic Amb una periodicitat aproximadament trimestral, publicà 32 números fins el 1976, i el 2001 n’aparegué el número 161, una edició monogràfica dedicada al País Basc Segons deia la presentació del seu primer número, la revista «es proposa obrir les seves pàgines a tots els problemes de la filosofia, de la història, de l’economia, de les ciències, de les arts, i, en general, a tots els aspectes de la vida social i intellectual catalana» El primer consell de redacció estava repartit entre París, Barcelona i Mèxic A París es constituí, al maig del 1960, un nucli de…
Revista de Menorca
Historiografia catalana
Revista creada a Maó el 1888, de la qual els vuitanta-cinc toms publicats fins ara són un referent ineludible tant per a conèixer la historiografia insular com per a estudiar la Menorca contemporània des del final del s. XIX.
Desenvolupament enciclopèdic Malgrat el tòpic que el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana en fou el model, nasqué com a continuació editorial de la secció “Los Lunes” del diari El Liberal , iniciada el 1883 L’objectiu d’oferir un coneixement enciclopèdic de la realitat menorquina, passada i present, fou refermat en cada una de les nou etapes, des de les més provisionals del tombant de segle i de la immediata postguerra fins a les més sòlides, encapçalada per la del nou-cents com a òrgan de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó des del 1906 La revista tingué diferents…
espai i música
Música
La música és considerada com un art que es desenvolupa en el temps, en el qual els sons s’estructuren d’acord amb tècniques de composició que porten la música a fluir temporalment en sentit lineal.
L’espai, en canvi, s’entén habitualment com un element extern a la música, que existeix com a àmbit real o físic on aquesta es pot desenvolupar acústicament Això ha estat així durant segles, però en diferents moments històrics la relació de música i espai ha estat tractada de forma no convencional En aquest sentit cal distingir-hi dos aspectes diferents el de l’espai real o arquitectònic i el de l’espai compositiu intern La neutralitat de l’espai real davant de l’estructura compositiva de l’obra musical fou abolida per primera vegada per l’Escola Veneciana dels segles XVI i XVII, en la qual A…
índex transport
Química
Variable que hom defineix, per a cada anió o catió d’una solució electrolítica per la qual hom fa circular un corrent elèctric, com la fracció del corrent total transportat per cadascun d’ells.
En un sistema que consta d’un anió i un catió, els índexs poden representar-se per t + i t - , i s’acompleix que t + + t - = 1 L’origen dels índexs de transport està en el fet que, en general, els ions no tenen la mateixa velocitat de migració cap a l’elèctrode i, així, els ions més ràpids transporten més quantitat de corrent per unitat de temps La mesura dels índexs de transport pot efectuar-se pel mètode de Hittorf, basat en les diferències de concentració en les proximitats dels elèctrodes com a conseqüència de les diferents velocitats dels ions, pel mètode de la superfície de separació…
Jaume Mestres i Fossas
Jaume Mestres i Fossas Cases de la plaça Molina, a Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte, titulat a Barcelona (1917), formà part d’un grup de companys interessats en la nova arquitectura —com Folguera, Rubió i Tudurí, R.Reventós— mai no aglutinats al voltant de cap mestre de l’Escola.
Molt influït pel que representà l’exposició de les Arts-Déco de París 1925, inicià la seva tasca amb la construcció de la piscina coberta del Club Natació Barcelona 1929, l’any que projectà el pavelló dels Artistes Reunits de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, a la vegada que el pavelló de la Indústria Catalana de l’Exposición Iberoamericana de Sevilla 1929 Soci numerari del GATCPAC, no participà, però, activament en les tasques del grup La seva arquitectura, d’un racionalisme influït pel corrent europeu, però no portat a les últimes conseqüències, es manifesta plenament en les…
Partit Comunista de Catalunya
Partit polític
Partit constituït al juny de 1932 com a secció catalana del Partido Comunista de España arran d’un acord pres en el seu IV Congrés, a instàncies de la delegació de la Komintern.
Des del trencament de la Federació Comunista Catalano-Balear amb el PCE, aquest no comptava amb una presència sòlida a Catalunya, excepte la Juventud Comunista de Barcelona, creada a l’abril de 1932 i presidida per Francisco Tobeña Malgrat això, els membres fidels al partit, com Ramon Casanellas i Josep del Barrio president del “radi” de Sants del PCE havien presentat candidats a les eleccions de 1931 El PCC pretenia mantenir una autonomia total respecte del PCE, però la seva debilitat extrema va fer que sempre en depengués Estava adherit a la Sección Española de la Internacional Comunista…