Resultats de la cerca

Vida i obra Cursà estudis primaris i de comptabilitat Treballà en diversos tallers d’imatgeria religiosa i formà part del Centre Obrer d’Olot Practicà l’excursionisme i la fotografia El 1931, integrat a la candidatura republicana, fou elegit membre de l’Ajuntament olotí, on obtingué la Conselleria de Governació Segons Miquel de Garganta, «deixà fama d’home bo, reflexiu, recte i operatiu» Sindicalment s’afilià a la UGT Després de la Guerra Civil Espanyola fou reclòs en diverses presons gironines i hagué de passar onze mesos a la Presó Model de Barcelona Publicà L’evolució social a Olot 1937,…

Vida i obra Fou senyor de Souvigny, pel fet de ser nebot i successor de l’historiògraf Charles Bernard Escriví obres històriques com la Histoire de la monarchie française 1636, però la popularitat li vingué de les seves novelles i obres literàries, com ara la Histoire comique de Francion 1641 Fou el primer autor francès que justificà el domini gàllic sobre Catalunya després de la revolució del 1640, i l’aliança francocatalana del 1641 El seu llibre La deffence des Catalans 1642 és, en bona part, una adaptació dels arguments exposats per fra Gaspar Sala a la Proclamación Católica 1640 Sorel…

El 1913 ingressà a la Companyia de Jesús Es doctorà en filosofia i teologia a l’Ignatius Kolleg de Valkenburg Holanda 1928, en filosofia a la Universitat de Munic 1932 i fou professor de la Universitat Pontifícia de Salaman- ca i de la facultat jesuïta de Sant Cugat Investigà sobre història eclesiàstica als arxius del Vaticà, Munic, l’ACA i l’Històric Nacional, on consultà nombrosos documents sobre la Inquisició per elaborar la seva Historia de la Inquisición en España 1936, centrada especialment en el primer desenvolupament, que era el menys estudiat La història de la Inquisició també és el…

Adoptà el nom de Farinelli del seu primer mestre, Farinelo, de Nàpols Rebé la primera formació musical del seu pare, compositor, i després anà a Nàpols, on fou alumne de Farinelo, Caffarelli i de Nicola Porpora El 1720 feu la seva primera aparició pública, interpretant la serenata Angelica e Medoro amb música de Porpora i text de P Metastasio El 1723 debutà a Roma amb Adelaide , també de Porpora, interpretant les àries de més gran virtuosisme i extensió vocal Posseïdor d’una veu de soprano prodigiosa, amb una amplitud de més de tres octaves i un sentit musical i expressiu únic,…

Inicià els seus estudis musicals i de cant a la Schola Cantorum del seu collegi de Girona Posteriorment completà la seva formació musical al Conservatori del Liceu —amb G Price— i al Conservatori Municipal de Barcelona, i posteriorment amplià la seva formació a Salzburg amb A Augér, P Schilhawsky i A Dermota Entre els anys 1972 i 1975 guanyà diversos premis a Barcelona i Salzburg Guanyador del primer del concurs de cant Francesc Viñas 1972, la temporada 1972-73 debutà al Gran Teatre del Liceu i el 1977 hi interpretà Parisina d’Este , de Donizetti, amb Montserrat Caballé…

Originària de la regió de Mazowsze, prop de Varsòvia, comprèn tres variants regionals mazur , o mazurek , obertas , o oberek , i kujawiak En general l' oberek presenta un tempo força més ràpid que la resta, essent la kujawiak la més lenta Totes tres tenen en comú, a més de les característiques rítmiques ja esmentades, l’estructuració en dues, tres o quatre seccions de sis a vuit compassos, amb repetició AABB, AABC, AAAB, ABBB Les seves melodies són modals, i es caracteritzen per l’ús del quart grau augmentat A l’origen s’utilitzava la duda una mena de sac de gemecs com a bordó sobre la…

Fou fundat el 6 d’octubre de 1901, arran d’un concert que l’Orfeó Català oferí l’1 de setembre d’aquell mateix any a Manresa Seguint el model de l’Orfeó Català, fou impulsat pels sectors catalanistes, tot aglutinant esforços de la Lliga Regional i de l’Associació Obrera Catalanista, però sobretot per la tenacitat del seu primer director, Estanislau Casas L’Orfeó Manresà fou membre fundacional de la Germanor dels Orfeons de Catalunya el 1918, com també del Secretariat dels Orfeons de Catalunya el 1960 Així mateix fou l’ànima de l’organització del primer aplec comarcal dels orfeons el 1918, l’…

Els primers intents de formar una coral a Puig-reig partiren de mossèn J Besora, però no fou fins al cap d’alguns mesos que la Colla Joventut Sardanista decidí crear la seva pròpia coral, que nasqué a la tardor del 1968 sota la direcció de mossèn Josep Solà amb al nom de Coral Joventut Sardanista L’any següent, Ramon Noguera, l’actual director, es posà al capdavant de la formació Aviat començà a oferir concerts pels pobles de la rodalia, i el 1974 enregistrà el primer disc, que ha estat seguit de molts altres D’ençà d’aleshores, la gran qualitat de la seva tècnica vocal l’ha portat a…

Ansermet recollí la idea que des del 1891 s’havia anat formant a l’àrea francòfona de Suïssa, que creia en la necessitat de tenir una orquestra pròpia Gràcies a la seva tenacitat i a la cooperació d’altres prohoms de la societat suïssa, el 30 de novembre de 1918 l’Orquestra de la Suisse Romande debutà al Victoria Hall de Ginebra, en un concert que oferí obres de GF Händel, WA Mozart, A Benner, E Jaques-Dalcroze i N Rimskij-Korsakov Tant des de l’inici com posteriorment, amb els directors que hi han estat al capdavant -entre d’altres, Paul Klecki 1967-70, Wolfgang Sawallisch 1970-80, Horts…

En la commemoració del cinquantè aniversari de la mort de WA Mozart, la ciutat de Salzburg, juntament amb Constanze Weber, vídua del compositor, impulsà la creació de la Societat Musical de la Catedral per a la promoció d’activitats musicals La societat era formada per membres de l’orquestra de la catedral i alumnes de l’escola del Mozarteum Des del seu inici, s’especialitzà en la interpretació de l’obra del músic de Salzburg El 1939 el Mozarteum i lse separaren, i aquesta darrera adquirí caràcter professional i es convertí en un important instrument de recerca sobre la música de Mozart, i…