Resultats de la cerca

Residí a París del 1955 al 1957 i posteriorment, amb el fotògraf Julio Ubiña, muntà un estudi des d’on durant les tres dècades següents exercí com a fotògraf de publicitat, moda i reportatges i collaborà en revistes d’àmbit internacional com ara Paris Match, Elle i Boccacio Illustrà nombrosos llibres  Això també és Barcelona 1965, amb Ubiña, de Josep Maria Espinàs  Poeta en Nueva York , de García Lorca 1966, amb Ubiña  La caza de la perdiz roja 1963, de Miguel Delibes  Arquitectura gòtica catalana 1974, d’Alexandre Cirici  Arte visigodo en España , de Pere de Palol  La Universidad de…

Pertanyent a l’anomenada escola de Frankfurt, collaborà amb MHorkheimer, i es distingí per la seva adaptació de la filosofia heideggeriana a problemes politicorevolucionaris Amb l’arribada del nazisme 1933 emigrà a Ginebra i a Nova York 1934 Professor a les universitats de Colúmbia 1952, Harvard 1953 i Brandeis 1954 i, des del 1965, a la de Califòrnia La seva filosofia es caracteritzà, fins a la seva mort, per l’anàlisi de la darrera societat capitalista i per la recerca, mitjançant l’aportació freudiana, de la superació d’aquesta societat La seva oposició a l’ordre establert en féu, a la…

Visurà obres de Pere Nunyes i Enric Fernandes 1527 i el retaule de Poblet del seu rival i antic collaborador Damià Forment 1536, que criticà obertament Associat amb els tallistes Jean de Tours i Joan Massiques, executà retaules a Mollet, Dosrius, Canyamars i Marata 1530 només amb Jean de Tours, féu el retaule major d’Arenys de Munt Féu altres contractes a Barcelona, Terrassa 1539, Montcada 1544, Sàsser 1548, Sant Esteve de Castellar 1569, Lliçà de Munt 1576 i la Granada 1578, obres de les quals hom només conserva l' Enterrament de Jesús , de Terrassa, deteriorat el…

A deu anys entrà en una escola preparatòria per a ingressar a l’Escola d’Infanteria alhora, estudià piano amb A Herke El 1857 entrà en relació amb Dargomižskij i, gràcies a ell, amb Balakirev, CA K'ui i Stassov, que l’induïren a abandonar l’exèrcit Després d’uns estudis poc aprofundits, es dedicà a compondre, activitat que alternà des del 1861 amb la de funcionari Escriví una primera òpera, Salammbô 1863, i després obres instrumentals i el poema simfònic Una nit a la muntanya pelada 1867 Escriví seixanta-dues cançons, com La nit 1864, amb text d’A Puškin, orquestrada el 1868, L’…

Estudià amb Lluís Millet, Enric Morera i Jaume Pahissa i amplià els seus estudis amb Paul Dukas, a París Es dedicà a l’ensenyament de piano, violí, harmonia, composició i instrumentació Fou director d’orquestra de l’Associació Catalana d’Artistes —de la qual fou fundador 1920— i de l’orfeó Schola Cantorum, de Gràcia Dirigí l’Agrupació Coral de Música Antiga Durant la República fou president de la Federació de Sindicats de Músics de Catalunya Entre les obres que escriví destaca un Trio en sol menor per a corda, la Sonata en re menor per a violí i piano, un Scherzo simfònic, la…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Tel-Aviv i Jerusalem i continuà la seva formació a Florència i a París Les seves obres de caràcter escultòric sobresurten per la capacitat d’integració en l’emplaçament, i sovint esdevenen art natura land art,  obres de caràcter monumental i que funcionen com a llocs de memòria És autor d’intervencions permanents com Plaça Blanca 1977-88, a Tel-Aviv el Camí dels Drets Humans 1989-93, a Nuremberg  Passatges Homenatge a Walter Benjamín 1990-94, a Portbou Plaça de poble 1994-95, a la riba del llac de Zuric, Suïssa  Plaça de la Tolerància Homenatge a Yitzhak…

L’any 1956 fugí amb el seu marit i la seva filla de l’ocupació soviètica a Hongria i s’installà a Neuchâtel Treballà alguns anys en una fàbrica, se separà del marit i estudià a fons el francès, llengua que adoptà per a l’activitat literària Inicialment publicà obres de teatre John et Joe , 1972 L’heure grise ou le dernier client , 1975 La clé de l’ascenseur , 1977 Un rat qui passe , 1984, però la projecció internacional li arribà amb la primera novella, Le grand cahier 1986, que narra la història de dos bessons al començament de la Segona Guerra Mundial, obra que continuà amb La…

Estudià al University College de Londres i, acabats els estudis universitaris, començà una trajectòria com a periodista, que abandonà aviat per la literatura El 1976 publicà la seva primera novella, The Modigliani Scandal , a la qual seguiren Paper Money 1977, The Eye of the Needle 1978 i altres obres d’espionatge i intriga El seu gran èxit li arribà amb  The Pillars of the Earth 1990, un gran retrat de l’edat mitjana que ha esdevingut un dels màxims best-sellers del final del segle XX i el principi del XXI D’aquesta obra publicà les seqüeles  World without End  2007,  A Column…

Estudià piano i composició a la Guildhall School of Music, i després amplià els seus coneixements al King’s College de Cambridge Començà a destacar com a compositor el 1990 amb Chamber Symphony , però fou amb l’estrena d’una altra obra orquestral, Still Sorrowing , que, el 1993, cridà l’atenció de la premsa especialitzada anglesa Ben aviat arribaren els encàrrecs i els primers reconeixements al seu país d’origen, i fou acollit durant dos anys com a compositor resident de l’Orquestra Hallé de Manchester Del 1995 data una de les seves obres recents més ambicioses, l’òpera Powder…

Després de rebre una formació d’arts i oficis, inicià els seus estudis a Basilea el 1963 i els completà al Pratt Institute de Nova York el 1966 Treballà com a arquitecte en el departament de conservació de monuments del cantó dels Grisons, on establí el seu estudi el 1979, i on desenvolupà els anys vuitanta diverses obres en què predomina el tractament en fusta, com és el cas d’una edificació per a la conservació de les excavacions arqueològiques romanes a Chur 1985-86, el seu estudi a Haldenstein 1985-86 i la capella de Sant Benedicte a Sumvitg 1985-88 En aquestes obres…