Resultats de la cerca
Es mostren 4523 resultats
Ludwig van Beethoven
Música
Compositor alemany.
Vida Les obres que compongué durant la seva primera etapa li atorgaren un renom de clàssic vienès similar al de Franz Joseph Haydn o Wolfgang Amadeus Mozart El desenvolupament complex de la seva personalitat, juntament amb la sordesa i l’aïllament que patí a Viena, va fer que en els darrers anys utilitzés un llenguatge molt personal i produís algunes de les obres més superbes de la història de la música La raresa i abstracció d’aquestes produccions -considerades llavors les obres d’un excèntric- les converteixen en intemporals El moviment romàntic l’idolatrà fins a convertir-lo en la figura…
El Mestre de la Conquesta de Mallorca i el seu cercle
Art gòtic
Cavaller brandant una espasa, detall de les pintures murals d’una casa actual Biblioteca Balmesiana del carrer de Duran i Bas de Barcelona Fototecacom – MSaura Amb el nom de Mestre de la Conquesta de Mallorca es coneix el pintor anònim que al final del segle XIII decorà amb aquesta temàtica una sala de l’edifici del carrer de Montcada, 15, de Barcelona, l’anomenat palau o casa Aguilar, Caldes o Berenguer d’Aguilar L’estil d’aquest pintor anònim es retroba als murals que amb la mateixa temàtica ornaven la sala d’audiències romànica de la planta noble del Palau Reial Major Es relaciona també…
Antoni Gaudí, geni del modernisme
Quan es parla de Modernisme català, el primer nom que ens ve a la memòria és el d’Antoni Gaudí Ell és qui, per damunt de tots els altres artistes, féu que l’art del seu temps a Catalunya se singularitzés I aquesta singularització fou total l’art de Gaudí no té res a veure amb l’art que es feia abans d’ell aquí –ni tampoc a fora–, i és d’un estil radicalment diferent, d’una originalitat desmesurada, que resultava sorprenent fins a la perplexitat als ulls dels qui el veien per primer cop En l’àmbit personal, si comparem Gaudí amb molts dels seus collegues catalans del seu temps, veurem que els…
Bibliografia general del romànic de la Ribagorça
Art romànic
Abad y Lasierra, Manuel Discurso sobre la dotación y confirmación del real monasterio de Nuestra Señora de Alaón , Biblioteca de la Real Academia de la Historia, Madrid sd Abad y Lasierra, Manuel Visita a Alaón , Biblioteca de la Real Academia de la Historia, Madrid 1772-73 Abad y Lasierra, Manuel Colección , en especial vols II, VI i XV, Biblioteca de la Real Academia de la Historia, Madrid 1772-82 Abad y Lasierra, Manuel Catálogo de manuscritos de la Real Academia de la Historia , ms, Madrid 1780-1800 Abad y Lasierra, Manuel Descripción del Sacramentarlo de Roda , dins España Sagrada vol…
Menàrguens

Menàrguens
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi de Menàrguens, d’una extensió de 20,25 km 2 , és situat a la part meridional de la comarca, al límit amb el Segrià Limita amb els termes de Castelló de Farfanya N, Balaguer E, Térmens SE, Vilanova de la Barca del Segrià i Torrelameu S, i Albesa W S’estén a la dreta del Segre, aigua avall de la seva confluència amb el riu de Farfanya, que fa de termenal a llevant Al SE i en part al S el límit passa pel Segre, mentre que a ponent el termenal passa prop del curs del torrent de Gombalda A ponent de la vila destaca el tossalet de Garrameu Les partides principals…
Vilajuïga
Vilajuïga
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Vilajuïga, d’una extensió de 13,15 km 2 , a la part oriental comprèn els contraforts nord-occidentals de la serra de Rodes, que vers tramuntana enllacen amb els darrers contraforts de l’Albera Els puigs més alts són Montperdut 324 m, límit septentrional amb Llançà la Roca de Miralles 279 m, al NW, divisòria entre Vilajuïga, Llançà i el Port de la Selva el Puig Margall 437 m, que al SE és fita entre Vilajuïga, el Port de la Selva i Pau, i, encara fent de límit amb aquest darrer municipi, el turó de l’Home i el Roc de l’Àguila A ponent, els terrenys…
Marçà

Marçà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació Es troba al sector meridional de la comarca, limitant amb Capçanes S, els Guiamets SW, el Masroig W, Falset N, Pradell de la Teixeta i Colldejou E, aquest últim terme pertanyent a la comarca del Baix Camp És en un territori accidentat pels contraforts nord-occidentals tossa del Mal Pas, 502 m de la serra de Llaberia i de la mola de Colldejou que depassen els 700 m a l’extrem SE i drenat per la riera de Marçà o de Fontaubella i els barrancs de les Taules, afluent a la riera de Marçà, i dels Ribassos i de les Pedrenyeres, tots de la conca del riu de Siurana, a través de…
cromosoma

Esquema de l’estructura dels cromosomes
© Fototeca.cat
Biologia
Cadascun dels orgànuls cel·lulars que contenen els materials portadors de l’herència biològica.
En sentit estricte hom només utilitza aquest nom en el cas dels organismes superiors que tenen nucli diferenciat En els bacteris, el material hereditari és constituït per un filament tancat, circular, d’ADN Aquest filament, que alguns autors anomenen genòfor , pel fet d’acomplir la mateixa funció que els cromosomes pròpiament dits dels organismes eucariòtics, és designat, també, molt sovint, amb el nom de cromosoma , i àdhuc el filament d’ADN o ARN que constitueix el material genètic dels virus és anomenat així Els cromosomes en els organismes superiors són visibles, especialment durant els…
Eduard Llanas i Jubero

Eduard Llanas i Jubero
© Fototeca.cat
Cristianisme
Escolapi.
Biografia En morir la seva mare poc després del seu naixement, el seu pare acabà la carrera eclesiàstica i s’ordenà de sacerdot, mentre deixava els fills a familiars Eduard passà a Barbastre amb una de les àvies i, en morir aquesta, a Mataró amb un altre familiar Alumne de retòrica de l’Escola Pia de Santa Anna, demanà entrar a l’orde on vestí la sotana el 27 de novembre de 1859 i professà el 8 de febrer de 1860 Acabat el noviciat a Sabadell anà a Moià per als estudis de filosofia i de teologia, els quals acabà a Sant Antoni de Barcelona El 1869 tornà a Moià com a professor de filosofia Del…
L’alta organització d’Osona
El comtat d’Osona No sabem si la creació d’una nova organització administrativa fou promoguda per la cort franca, com semblaria lògic o bé pel comte Guifré Sigui com vulgui des d’un bon principi es partí d’un plantejament diferent al de la primera repoblació Ara no es faria com a prolongació del comtat de Cerdanya sinó amb la creació d’un nou comtat que havia de prendre el nom de l’antiga ciutat ibero-romana, que si bé no es restaurava, com a tal, es tenia perfecte record de la seva existència i ja s’havia convertit en topònim per a designar el territori dels seus voltants, com ja s’havia fet…