Resultats de la cerca
Es mostren 356 resultats
paisatge vegetal
Geobotànica
Geografia
Estructura de la vegetació d’una unitat geogràfica.
Les comunitats vegetals d’un indret no es disposen de qualsevol manera, sinó que són íntimament relacionades en l’espai i en el temps, i són sotmeses a nombrosos factors ecològics i antròpics La branca de la geobotànica que estudia el paisatge vegetal és la fitotopografia Hi ha tres menes de paisatges vegetals el paisatge natural , en què la intervenció de l’home ha estat nulla o ínfima, el paisatge rural , amb la vegetació força transformada o molt, en el qual cal distingir el paisatge silvopastoral i el paisatge agrícola , i el paisatge urbà , en què la vegetació resta reduïda…
art salvadorenc
Art
Art desenvolupat al Salvador.
Els jaciments precolombins més interesants corresponen a pobles íntimament relacionats amb les cultures maia Tehuacan i Cihuatan i asteca Tazumal, en el qual fou trobada la Mare de Déu de Tazumal , estela antropomorfa que representa Tlaloc, déu asteca de la pluja Entre la nombrosa ceràmica trobada, potser la més característica és l’anomenada plumbífera , de fang molt ben cuit i policromat i de formes variadíssimes En la poca arquitectura del període colonial conservada a causa principalment dels freqüents terratrèmols és evident la influència del barroc hispànic part de les…
toponímia
Lingüística i sociolingüística
Part de l’onomàstica que estudia els noms de lloc.
La toponímia és íntimament lligada a la investigació de l’etimologia i l’evolució dels noms de lloc i constata, en un pla general, la poca relació que hi ha sovint entre els noms de lloc d’un país i la llengua dels seus habitants, a causa de la forta resistència dels substrats lingüístics en els topònims Per exemple, als EUA, la majoria de noms d’estats són d’origen indi Oregon, Massachusetts, Minnesota, Mississippí, etc Als Països Catalans són nombrosíssims els topònims que revelen un origen preromà iber, celta, basc L’estudi de la toponímia és estretament vinculat amb el d’…
leucòcit
Biologia
Nom genèric d’un conjunt polimòrfic d’elements que integren la sang.
Els leucòcits són anomenats també glòbuls blancs Procedeixen, segons el tipus, de la medulla òssia, del teixit limfàtic o del sistema reticuloendotelial La quantitat d’aquests elements a la sang oscilla entre els 4 000 i els 10 000 elements per mm 3 A diferència dels glòbuls vermells i de les plaquetes, els leucòcits són les úniques cèllules veritables de la sang, puix que tenen membrana, protoplasma i nucli Llur missió és la lluita contra els agents nocius Es classifiquen en granulòcits dividits en neutròfils , basòfils i eosinòfils , tots ells nuclears i amb funcions de fagocitosi,…
Maria Lluïsa de Parma
Història
Reina d’Espanya.
Neta de Felip V d’Espanya per part de pare i de Lluís XV de França per part de mare, es casà 1765 amb el fill de Carles III, el príncep d’Astúries Carles Amb el seu marit, Carles IV, fou proclamada reina d’Espanya, el 1788 ambdós abdicaren, a conseqüència del motí d’Aranjuez, pel març del 1808 El mes següent, Napoleó, a Baiona, exigí de Ferran VII la devolució de la corona als seus pares, i aconseguí immediatament la renúncia definitiva d’aquests a favor de Josep Bonaparte Maria Lluïsa, famosa per la seva fastuositat i la seva elegància, immoralitzades pel pinzell de Goya, seguí el seu marit…
dràvida
Etnologia
Individu d’un poble que pertany al tronc mediterrani caracteritzat per un color de pell molt fosc.
A l’antigor s’estenien per tota l’Índia i actualment ocupen els estats de Tamil Nadu, Kerala, Karnataka i Andhra Pradesh En contraposició als invasors aris, lligats al nomadisme com a forma de vida, els dràvides foren pobles agricultors i sedentaris, íntimament associats a la cultura de la ciutat estat, a la qual sembla que també pertanyien les ciutats de Mohenjo Daro i Harappā, a la vall de l’Indus Tota la cultura índia és el resultat de l’afrontament violent d’aquesta cultura preària amb el nomadisme essencial dels invasors aris, i d’aquest afrontament, que acabà convertint-se…
Activitat del cerebel
Fisiologia humana
El cerebel controla principalment la coordinació, l’ajustament i la suavitat dels moviments No és indispensable per a cap forma de motilitat, però intervé en la coordinació espacial i temporal de les contraccions musculars, que determinen el manteniment de la postura erecta i la regulació de l’actitud El cerebel es troba íntimament relacionat amb les vies sensitives i les motores, i és el responsable de corregir l’activitat motora sobre la base dels errors detectats Aquesta estructura encefàlica rep la informació de la posició a través dels impulsos procedents del laberint de l’…
gir oceànic
Geografia
Sistema de corrents de gran escala amb certa tendència circular.
En la circulació general dels oceans tenen gran importància els anomenats girs subtropicals, que ocupen la major part de la conca oceànica Els corrents en els girs subtropicals estan íntimament relacionats amb els sistemes de vents anticiclònics que tenen a sobre, però els centres respectius no coincideixen Els centres dels girs subtropicals tendeixen a estar desplaçats cap a l’W, especialment a l’hemisferi nord Així, els corrents als marges occidentals solen ser molt intensos, profunds i força estrets, mentre que als marges orientals són menys intensos, poc profunds i força…
teisme
Filosofia
Religió
Doctrina que afirma l’existència d’un Déu personal creador i provident.
Oposat a l'ateisme, es diferencia així mateix del deisme, per tal com aquest fonamenta la creença en el diví en el sentiment i la vivència personals —bases corresponents de la religió i la moral— i exclou de la divinitat la tasca de govern del món creat i rebutja així tant la providència com la revelació divines Però el teisme es diferencia també del panteisme, per tal com aquest suposa una despersonalització de Déu, inversa de la que és pròpia de l’ateisme que redueix el diví a la natura, en reduir la natura al diví És per això que el teisme dels dos darrers segles ha combatut preferentment…
Anatomia del sistema reproductor
Anatomia humana
El sistema reproductor és constituït per diversos òrgans íntimament relacionats entre si —que, en conjunt, formen l’aparell genital, amb una estructura especialment desenvolupada per a l’activitat sexual i la consecució d’embarassos— i per la mama, òrgan del sexe femení que té com a funció principal possibilitar la lactància Com que les funcions reproductores corresponents a cada sexe són diferents, els òrgans genitals masculins i els femenins de les persones adultes són completament diferents Aquests òrgans constitueixen la diferència principal entre el cos de l’home i el de la…