Resultats de la cerca
Es mostren 485 resultats
Omar
Política
Líder religiós i polític musulmà.
Estudià en una madrassa i fou probablement clergue rural abans d’unir-se al començament dels anys vuitanta a la insurgència dels mujaidins guerrillers musulmans contra els soviètics, guerra durant la qual perdé un ull Amb el títol de comanador dels fidels, després de la retirada soviètica i la caiguda del règim aliat d’aquests fundà, durant la subsegüent guerra civil entre faccions, el moviment dels talibans , del qual esdevingué líder suprem Es convertí en la màxima autoritat a l’Afganistan quan els talibans prengueren el poder 1996, i imposà una estricta observació de la…
Qandahār
Ciutat
Ciutat d’Afganistan.
Situada 500 km al SW de Kābul, forma un oasi entre els rius Tarnak i Arghandāb Sovint devastada Genguis Kan, 1222 Tamerlà, segle XIV, etc, fou objecte de disputa, als segles XVI i XVII, entre el Gran Mogol i els perses Aḥmad Shāh Durrānī la convertí en capital de l’Afganistan 1747, abans de Kābul 1774 Durant les dues guerres afganes fou ocupada per les tropes britàniques 1839-42 i 1878-81
Aḥmad Shāh Durrānī
Història
Primer sobirà de l’Afganistan (1747-73).
En morir Nādir Shāh, Aḥmad Han, cap de la tribu afgana dels abdalís, fundà el regne de Kandahār 1747, es canvià el nom per Aḥmad Shāh i adoptà el títol de durr-i durran perla de les perles Construí un imperi que anava de l’Amu-Darja a l’Indus i del Tibet al Khorasan Envaí diverses vegades el Panjab 1748-52, derrotà el gran mogol, Aḥmad Shāh —que li cedí el Panjab i Caixmir 1752— i s’apoderà de Delhi 1757 En destruir l’any 1761 Pānīpat les forces dels marathes i l’any següent les dels sikhs, afavorí la política britànica a l’Índia El succeí el seu fill Tīmūr Shāh
Herāt
Ciutat
Capital de la província d’Herāt, Afganistan.
En un oasi dels més grans es troba la ciutat, centre de relacions comercials entre l’Afganistan i l’Iran i l’URSS La vall de l’Harīrūd és una de les àrees agrícoles més riques del país, productora de cereals, cotó i fruites Producció de petroli a Tīr Pol, a l’W, i alguna indústria lleugera a la pròpia Herāt
Nuristan
Regió
Regió del NE de l’Afganistan, fronterera amb el Pakistan.
Muntanyosa i boscosa, als vessants de l’Hindūkush, era anomenada antigament Kafiristan, i els seus pobladors actualment uns 100 000, kafirs ‘infidels’, és a dir, no musulmans Unida a l’Afganistan 1890 i convertida a l’islam, rebé el nom actual ‘país de la llum’
Kabul
Ciutat
Capital de l’Afganistan i de la regió Central.
L’aglomeració urbana és de 2454000 h est 1999 És situada vora el riu Kābul, afluent de l’Indus, a uns 1800 m d’altitud, en una fèrtil vall sota els cims del Hindu Kush És un nus de comunicacions important Al costat de les tradicionals indústries artesanals cuir, armes han crescut modernes indústries tèxtil, mecànica, alimentària i d’elaboració de pedres precioses Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat de Kabul, fundada el 1932 Malgrat que la conquesta musulmana tingué lloc el 1656, la seva islamització no fou efectiva fins a l’època gaznèvida segles X-XI Del 1505…
al-Bīrūnī
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic, astrònom i metge d’origen persa.
El seu nom complet era Abū al-Rayḥān Muḥammad ibn Aḥmad al-Bīrūnī Pertanyia a la secta heterodoxa i al grup de la šu'cubiyya pobles no àrabs, defensor de la igualtat de tots els musulmans És autor de llibres d’astronomia i d’astrologia i de Ta'riḫ al-Hind ‘Història de l’Índia’
paixtu
Història
Poble irànic, de família lingüística indoeuropea i religió islàmica, el més nombrós de l’Afganistan.
Distribuït en 60 tribus —les més conegudes són les dels durani , els ghilzai i els afridi —, subdividides en clans, subclans i famílies patriarcals, aquest fraccionament, l’estricte codi d’honor que regeix les relacions entre els grups i la gran força dels lligams de parentiu expliquen en bona part la tendència a resoldre violentament els conflictes i la importància de la tradició guerrera, factors que pesen també molt en la guerra civil que succeí l’enderrocament del règim prosoviètic afganès el 1992 Hom estima el seu nombre en uns 27 milions, 10 milions dels quals habiten a l’…
tadjik
Història
Individu d’un poble iranià, de raça turànida, que habita a les províncies septentrionals de l’Afganistan, des d’Herāt fins al Badakhšan (uns sis milions d’individus) i a l’actual República Socialista Soviètica del Tadjikistan.
Representen un estrat ètnic autòcton anterior a la penetració turca, el qual, a diferència dels altres grups irànics nòrdics bactrians, sogdians, tokharis, etc, no fou turquitzat Parlen diversos dialectes del persa Dominats pels turcs mongols segles XIV-XV, llur territori fou objecte de disputes entre perses i uzbeks segles XVI-XVII, i més tard segles XVIII-XIX entre l’Afganistan i els kanats de Bukhara i Kokand Amb l’annexió d’aquests kanats al domini rus 1868 i 1876, el territori restà dividit entre Rússia, que dominà tota la zona nord de l’Amudarja Tadjikistan, i l’…
operació Llibertat Duradora
Militar
Operació militar a l'Afganistan iniciada el 7 d’octubre de 2001 en resposta als atemptats terroristes de l’onze de setembre.
Dita inicialment operació “Justícia Infinita”, s’emmarca en la guerra global contra el terrorisme impulsada des del govern nord-americà presidit per George W Bush i continuada pel president Barack Obama 2009 L’enderrocament del règim dels talibans , que havia donat protecció a l’organització Al-Qai’da liderada per Ossama Bin Laden , fou planificat, a més, amb la finalitat d’evitar que l’Afganistan continués essent un focus del terrorisme internacional de signe islamista L’operació dóna suport militar al govern prooccidental establert al desembre i al president Hamid Karzai,…