Resultats de la cerca

Mapa de les esglésies del Camp de Tarragona anteriors al 1300 J Salvadó El Tarragonès Altafulla Sant Martí d’Altafulla El Catllar Sant Joan Baptista del Catllar Constantí Sant Feliu de Constantí Sant Bartomeu de Centcelles Creixell Sant Jaume de Creixell La Nou de Gaià Santa Magdalena de la Nou de Gaià Els Pallaresos Sant Salvador dels Pallaresos Perafort Sant Pere del Codony La Pobla de Mafumet Sant Joan del Consell La Pobla de Montornès Santa Maria de Montornès Renau Santa Llúcia de Renau Santa Maria de Peralta Roda de Berà Sant Bartomeu de Roda Sant Pere de Berà Salomó Santa Maria de…

Conservada popularment i amb moltes variants melòdiques i textuals a través dels segles, anà adquirint caràcter d’himne nacional català a partir de la Renaixença Els dos textos més difosos han estat l’històric publicat ja per Milà i Fontanals el 1882 en el seu Romancerillo Catalán i —en la primera edició musical— per Francesc Alió el 1892 en el seu recull de Cançons populars catalanes i l’actual d' Emili Guanyavents , el més polític i reivindicatiu, vencedor en un concurs convocat amb aquesta finalitat per la Unió Catalanista el 1899 i que provocà una apassionada polèmica…

Una de les primeres mencions del lloc de Pineda data de l’any 1211, quan Guillem de Tarragona, amb el consentiment del rei Pere I de Catalunya-Aragó, va fer donació, en condomini, de la jurisdicció que li pertanyia dels llocs i castells de Salou, la Pineda i Alió a l’arquebisbe Ramon de Rocabertí La seva església, dedicada a santa Maria, és esmentada els anys 1279 i 1280 en la llista de parròquies que contribuïren a pagar la dècima collectada en aquells anys en aquest sentit, hom sap que l’església de Pineta satisféu el primer any 28 sous, i el segon, tan sols 18 sous i 4 diners…

El castell de Segura és situat sobre un turó escarpat que domina el rec del Mas de Segura, uns 4 quilòmetres al nord de Tuissan De fet, aquesta fortalesa no conserva en l’actualitat cap element d’origen romànic car fou totalment refet en època moderna, i avui dia és en estat de ruïna Els indrets de Segura i Fasta, des del segle XII i durant gairebé tota l’època moderna formaven una única comunitat i parròquia per aquesta raó, la història del castell de Segura està molt lligada a la de Fasta i la seva església de Nostra Dòna així, consta que el castrum de Segura , esmentat en una escriptura…

Una endreça «A madamo Mistral», en occità i en la mateixa estrofa que la Mirèio mistraliana, identifica l’autor com un «romeu» en camí «vers la pàtria de la divina poesia», portador d’un «reliquiari» que estotja la memòria lírica d’una joventut agitada Segueixen, a manera de suites , tresseccions que evoquen episodis successius de labiografia del poeta La primera, “Morta” coneguda en part des del 1874, en què fou premiada als Jocs Florals de Barcelona, un aplec de 41 poemes escrits a propòsit del traspàs de l’estimada, és testimoni del dolor i la desolació continguts del poeta la segona, “…

Els estudiosos creuen que aquest castell era situat al cim del puig de Bassegoda, al municipi del mateix nom Com sigui que no ens n’han arribat restes, en tenim molt poca informació Cronològicament el castell surt esmentat a partir de l’any 1070 i en tenim notícies fins L’any 1292 Tot i que no podem donar una línia successòria dels senyors del castell, sí que disposem de notícies d’algun d’ells Així, el primer del qual sabem alguna cosa és Guillem Bernat “ Guillermi Bernardi ” fill d’Arsenda, que prestà jurament de fidelitat al comte Bernat II de Besalú, probablement després de l’any 1070…

L’antiga església de Nostra Dòna de Fasta és situada a uns 3 quilòmetres al nord de Tuissan a poc més d’un quilòmetre al sud-oest del castell de Segura, al vessant est del Mont Tauch La primera referència documental de l’ ecclesia de Sanctae Mariae de Fausta data del 1119, en què fou confirmada com a possessió de l’abadia de Santa Maria de la Grassa pel papa Gelasi II en una butlla atorgada a l’esmentat monestir Posteriorment, tornà a ésser ratificada com a propietat de la Grassa per una escriptura de l’any 1228 Cal dir que, tot i la manca d’altres notícies documentals d’època medieval, les…

Situació Restes de la “bastida”, amb espitlleres a la part alta, situades al sud-est de l’església parroquial ECSA - A Roura El terme de la Bastida és situat al sud-oest dels Aspres, en contacte amb el Conflent i el Vallespir, als peus del Canigó La fortificació envoltava la part alta de la població i l’església Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 32’ 51,6” N - Long 2° 35’ 15” E Per arribar a aquest poble de la conca del Bulès, cal prendre, a partir de Perpinyà, la N-116 fins a Bulaternera, i des d’aquí la D-13, que condueix a la Bastida Història L’any 990, el poble i el terme foren incorporats al…

Situació i presentació Limita amb els municipis d’Alió N, Bràfim E, Vilabella i Nulles S, Vallmoll SW, a més de Valls W S’estén al mig de la plana de la comarca, a llevant de Valls, entre el Gaià i el Francolí, riu aquest darrer on van a parar les aigües dels torrents que drenen el terme, que són recollides pel torrent de Vallmoll o de la Fonollosa El poble de Puigpelat és l’únic nucli de població agrupada del municipi Al terme també hi ha algunes urbanitzacions i el despoblat de Torrelles Una carretera local uneix el poble amb la C-51 de Valls al Vendrell i amb Vilabella abans d…

La veu funciona com un instrument de la família del vent l’aire expulsat per la caixa toràcica durant l’expiració fa vibrar les cordes vocals en passar per l’estretor de la glotis tot provocant un so fonamental Aquest s’amplifica i s’articula a les cavitats de ressonància supraglòtiques la part superior de la faringe, la boca i les fosses nassals, que en fan modificar l’altura, la intensitat i, sobretot, el timbre En el cant, i segons la intensitat del so emès, es diu que hom canta a sota veu sotto voce , amb un fil de veu, a mitja veu mezza voce o a plena veu piena voce Amb relació a la…