Resultats de la cerca
Es mostren 114 resultats
El Once
Setmanari
Setmanari esportiu d’humor, publicat a Barcelona des del 24 de gener de 1945 al 29 de gener de 1968.
Bé que en castellà, fou continuador de la fórmula de Xut Fundat i dirigit per Valentí Castanys, tingué en aquest el seu principal animador Hi collaboraren els dibuixants Moreno, Roca, Puigmiquel, Tinet, Mestres i altres, així com els periodistes Manuel Amat, Antoni Ollé i Bertran, Celestí Martí i Farreras i Andreu Avellí Artís La mort de Castanys representà la davallada del setmanari, que ja havia deixat d’interessar en part el gran públic Els últims anys 1965-68 fou dirigit pel periodista Guillermo Sánchez
L’Escena Catalana
Periodisme
Periòdic setmanal fundat el 1908 i destinat a la publicació de texts dramàtics.
Cessà el 1913 en passar a formar part, els seus redactors, d’"El Teatre Català” Desapareguda aquesta publicació, reprengué de bell nou, el 1918, amb el mateix equip de la primera etapa, i perdurà fins el 1936 Publicà en total uns vuit-cents números, i complí una tasca de difusió, entre les associacions d’afeccionats, de les obres estrenades a Barcelona en règim comercial no es plantejà mai, però, cap criteri de qualitat Entre els autors més lligats cal esmentar Pompeu Crehuet, Salvador Vilaregut, Josep Pous i Pagès, Avellí Artís i, sobretot, Salvador Bonavia i Flores, el seu fundador, i…
Xaloc
Publicacions periòdiques
Revista cultural, publicada bimensualment, en català, a Mèxic (1964-81), amb un tiratge d’uns set-cents exemplars.
En fou promotor i director Ramon Fabregat i Arrufat, l’escriptor Vicenç Riera Llorca com a assesor de la secció de lletres i Joan Giménez encarregat de la secció d’arts plàstiques Publicà 116 números, i de fet era la continuació de Pont Blau , de la qual en conservà la presentació Recollia articles de crítica, ressenyes, assaigs, cròniques i informacions sobre la literatura, les arts plàstiques i la política a l’exili i a Catalunya Els darrers anys minvà en interès i en planes En foren principals collaboradors Josep Carner, Manuel de Pedrolo, Avellí Artís-Gener, Pere Calders, Rafael Tasis,…
Joan Boldó i Climent
© Arxiu Família Boldó
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Es formà a Barcelona a la imprempta La Catalana, de Francesc Millà, i a la Neotípia, cooperativa d’ensenyament de les arts gràfiques L’any 1950, emigrà, amb la família, a Mèxic Hi treballà a la Companyia Internacional d’Edicions, de l’exiliat Avellí Artís, i a l’editorial intercontinental La Carpeta El 1957 fundà l’editorial Fournier, de la qual fou director fins a la seva mort Fou un dels fundadors de la revista Pont Blau , que ell mateix imprimí també fou l’impressor dels tres primers volums de la Historia gráfica de la Revolución Mexicana del archivo Casaola , i d’una bona part dels…
Maria Carratalà i Van den Wouver
Música
Pianista i crítica musical catalana.
Vida Inicià els seus estudis a l’Escola Francesa de Barcelona amb Julie Sicard Posteriorment els amplià al Conservatori Superior de Música del Liceu, on fou deixebla, entre d’altres, d’Avellí Abreu, Frank Marshall i Felip Pedrell El 1920 debutà a París amb un recital, cinc anys després d’haver-ho fet a Barcelona El 1925 es presentà a la Sala Mozart de la capital catalana i un any després començà a difondre la música hispànica per a teclat d’autors del segle XVI especialment de Cabezón i contemporanis com M de Falla o J Pahissa Combinà la seva tasca concertística amb la docent, i exercí la…
Lumière
Cinematografia
Butlletí del Cineclub de Perpinyà concebut, editat i pràcticament difós del 1962 al 1973 pel crític Enric Ripoll i Freixes, sota el patrocini de Les Amis du Cinéma de Perpinyà.
N’aparegueren 65 números Tot i ser una publicació bàsicament personal, tingué l’aportació essencial d’Arnau Olivar amb unes exhaustives i ben documentades cròniques de la Mostra de Venècia des del 1964 i també amb textos esporàdics de R Julià, A Pintó, J M Ramon i Morera o R Ramis i Avellí S’hi publicaren treballs monogràfics el nazisme vist pel cinema, el Nuevo Cine Español i les seves crisis, el Free Cinema anglès i els cinemes italià, polonès, txec, francès, hongarès, suec o cubà, la censura i el cinema, cròniques crítiques de festivals europeus, separates o suplements monogràfics i,…
Emili Pi i Molist
© Fototeca.cat
Literatura
Medicina
Metge i escriptor.
Era fill d’Andreu Avellí Pi i Arimon El 1846 presentà a la Societat Barcelonesa d’Amics del País un projecte de manicomi que li valgué el títol de soci de mèrit El 1850 ingressà a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Fou un dels promotors de la construcció d’un manicomi dependent de l’Hospital de la Santa Creu, i el dirigí Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i d’un gran nombre de societats científiques catalanes i estrangeres Fou cervantista i botànic i publicà obres sobre temes diversos, com Noticia histórica del estado actual de la botánica en las islas Baleares 1843,…
Pin Crespo
Cinematografia
Actriu.
Vida Filla de l’esmaltador Ricard Crespo Fou funcionària de la Generalitat republicana i secretària particular del conseller Joan Comorera El 1940 s’exilià a Mèxic i es casà amb Avellí Artís-Gener, Tísner , matrimoni que durà poc Escriví contes en català que publicà en revistes de l’exili, i fou guardonada als Jocs Florals de la Llengua Catalana Debutà en el cinema mexicà el 1946 a Contra la ley de Dios , d’Adolfo Fernández Bustamante Intervingué també en els escenaris del Teatro Latino La heredera , dos anys en permanència i Teatro del Caballito Una esfinge llamada Cordelia , i participà…
Tele-estel
Setmanari
Setmanari en català, aparegut a Barcelona pel juliol del 1966.
Fou la primera publicació no eclesiàstica, regular i pública, impresa totalment en català a l’Estat espanyol després de la Guerra Civil de 1936-39 Dirigida per Andreu Avellí Artís, era una revista d’actualitat, amb seccions fixes d’art JGich, música i discs OMartorell, excursions JMArmengou, lletres MFarreras, notes de lectura JFaulí, ciència MLleget, aclariments lingüístics JIbáñez i Sensarrich i, des del 1967, AJané, nova cançó RPradas, dones AIsanda, actualitats RSaladrigas i altres, i amb collaboracions de PCalders, JFuster, JVallverdú, ÀCasas creador del full Tuset Street —1967—,…
Nacionalistes d’Esquerra
Política
Moviment polític sorgit el desembre del 1979 amb el propòsit d’unir, davant les eleccions per al Parlament de Catalunya, l’esquerra independentista del Principat.
Sense aconseguir-ho del tot, aplegà un sector del Front Nacional de Catalunya , una part del PSAN, el Collectiu Comunista de Catalunya, independents i nuclis nacionalistes radicals, i obtingué 45 000 vots, però no assolí cap escó ni llavors ni a les eleccions generals del 1982 D’estructura assembleària, reivindicà el dret d’autodeterminació en un marc confederal, es definí com a socialista i nacional-popular i englobà agrupaments ecologistes, feministes, gais, de joves, etc En foren figures representatives Jordi Carbonell, Josep MEspinàs, Magda Oranich, Avellí Artís i Gener i Armand de Fluvià…