Resultats de la cerca

Es casà 1553 amb Ruy Gómez de Silva y Teles de Meneses , primer duc de Pastrana Dama de companyia d’Isabel de França Enviduà el 1573, i, després d’un intent, frustrat, d’ingressar en la vida monacal, es reintegrà 1576 a la cort i encapçalà, juntament amb Antonio Pérez , el partit ebolista que havia aglutinat el seu marit, el qual propugnava una sortida negociada de la rebellió flamenca i defensava una solució federalista, que respectés els privilegis de cada regne Sembla que la princesa d’Èboli i Antonio Pérez tingueren negociacions secretes amb els rebels flamencs, que foren descobertes per…

Els seus orígens són semblants als dels altres pobles ibèrics Al s XIII els reis Alfons III i Dionís dugueren trobadors provençals a la cort, fet que influí segurament en l’aparició de músics com Martin Codax Els autors del Cancioneiro d’Elvas s XV palesen un alt nivell musical més tard la polifonia flamenca influí en autors com Damião de Goes i preparà el camí a l’escola polifònica autòctona d’Évora Duarte Lobo, JLourenço Rebello, etc, protegida pel rei Joan IV Al s XVIII fou important la influència de DScarlatti professor a Lisboa de la futura reina Bàrbara de Bragança, 1721-29…

Graduat en arquitectura a l’Escola Superior de Belles Arts de Porto 1980, en el curs dels seus estudis 1975-79 treballà a l’equip d’ Álvaro Siza Vieira  i del 1980 al 1991 fou professor de la Facultat d’Arquitectura a la Universitat de Porto L’any 1980 establí despatx propi L’any 2001 rebé la Medalla d’Or Heinrich-Tessenow i el 2011 el premi Pritzker Projectes Entre els seus projectes més reconeguts cal esmentar Habitatges de Neovigilde, a Porto 1982-85 Remodelació del convent de Santa Maria do Bouro en parador nacional 1989-97, premi de la I Biennal Iberoamericana 1998 Casa a Alcanena 1992…

El 1802 s’establí a Madrid, on fou compositor al servei de la casa del duc d’Osuna, i el 1805 fou nomenat compositor de cambra de Carles IV d’Espanya, càrrec que continuà exercint amb Ferran VII El 1814 publicà a Madrid l’ Escuela completa de música , obra dedicada a Ferran VII que tractava sobre els fonaments de l’harmonia basats en les teories de JPh Rameau Posteriorment publicà  Mapa harmónico 1829 i Tratado de composición musical , inèdit El 1816 sollicità del monarca el permís per a obrir el primer conservatori de música a Madrid, permís que li fou concedit el 28 de novembre del mateix…

Port franc del 1906 al 1956, es convertí en un gran centre comercial i financer annexada al Marroc i mancada dels seus privilegis, experimentà una recessió econòmica i el 1962 hi fou restablerta la condició de port franc És el segon port del país i exporta principalment productes agrícoles Produeix tabac, teixits, sabó, conserves de peix És unida per ferrocarril i carretera a Fes, Rabat i Meknès Antiga factoria púnica Tingi i colònia romana Tingis , capital de la Mauritània Tingitana, fou ocupada per vàndals segle V i bizantins segle VI i conquerida per Uqba ibn Nafī 683 i per Mūṣà ibn…

A l’Estat espanyol fou adoptada pel carlisme i significava el rebuig de les idees liberals sorgides durant la guerra contra Napoleó i el retorn a la monarquia absoluta, basada en la tesi de la legitimitat de la llei sàlica, el dret diví de la monarquia i, pr tant, la defensa aferrissada de la religió catòlica i de les seves institucions, idees que ja es troben presents en els moviments reialistes del Trienni Liberal i en la guerra dels Malcontents, al Principat Posteriorment, aquesta doctrina cercà una justificació històrica en la identificació de la monarquia absoluta amb una suposada…

Revertit a la corona, fou concedit el 1392, pel rei Carles VI, al seu germà Lluís I d’Orleans Lluís de França , fundador de la primera dinastia ducal d’Orleans , el qual tingué un fill illegítim, Joan d’Orleans mort el 1468, comte de Dunois i de Longueville, fundador de la línia dels Orleans-Longueville , i el seu successor, Carles I d’Orleans Carles d’Orleans , que fou pare del duc Lluís II d’Orleans , que esdevingué rei Lluís XII de França el 1498 Fou segregat una altra vegada de la corona el 1626 i atorgat per Lluís XIII al seu germà Gastó I d’Orleans Gastó de França , que morí sense…

El 1640 una junta de nobles reunida a Lisboa li oferí el tron del país, i Joan IV dirigí la insurrecció portuguesa contra la dominació castellana La collaboració de la seva muller, Maria Lluïsa de Guzmán, i l’habilitat política dels seus secretaris Pinto Ribeiro i Francisco de Lucena, permeteren d’atreure's a la seva causa Anglaterra i França El 1644 derrotà els castellans a Montijo, prop de Badajoz Féu d’intermediari entre Catalunya i França Les colònies portugueses el reconegueren com a rei, i, malgrat les successives conjuracions nobiliàries 1641-46 i 1653 per enderrocar-lo, consolidà el…

De família menestral, estudià a l’acadèmia de Sant Carles, on a quinze anys guanyà el primer premi de la primera classe de pintura L’any 1789 fou pensionat per l’Acadèmia per anar a Madrid a estudiar a l’acadèmia de San Fernando Allà tingué com a principal mestre el valencià Marià Salvador Maella, professor influent, que li transmeté l’estil de Mengs Tornà a València el 1794, i, amb la seva precocitat habitual, fou nomenat successivament acadèmic de mèrit, tinent de director i director de pintura de l’Acadèmia de Sant Carles 1801 L’any següent fou nomenat —a títol nominal— pintor de cambra,…

Membre de la petita noblesa, freqüentà els medis cortesans de Lisboa Estudià a Coïmbra i combaté al Marroc, on perdé l’ull dret A conseqüència d’una baralla estigué empresonat, i poc temps després embarcà cap a l’Índia Estigué a Goa, al golf Pèrsic, a la Cotxinxina i a Macau En un naufragi perdé tota la seva fortuna i només pogué salvar el manuscrit de la seva obra Os Lusiadas Novament a Goa, ingressà a la presó per deutes Es destacà com a poeta a les corts dels virreis Constantino de Bragança i Sousa Coutinho El 1569 retornà a Portugal després de passar una temporada a Moçambic El 1572…