Resultats de la cerca

Fill de Ferran II El seu govern es caracteritzà per la voluntat de romandre neutral en les guerres de Lluís XIV i per la decadència interna a mans de la noblesa cortesana i del clericat Tement l’extinció de la línia masculina de la dinastia, i després de rebutjar la idea d’una restauració republicana, abolí la bulla aurea de Carles V, que prohibia la successió femenina, per a possibilitar la de la seva filla Anna Lluïsa, mentre la Quàdruple Aliança França, Anglaterra, Holanda i l’Imperi decidí, pel tractat de Londres 1718, que en cas d’extinció de la línia masculina Toscana passaria,…

Fill de Ferran I Intentà de seguir una política d’equilibri en les hostilitats entre Espanya i França i féu de mitjançer en les negociacions de 1611-12 hagué d’ajudar Felip IV durant la guerra de Successió de Màntua 1613 La seva flota s’enfrontà amb èxit als turcs a la Mediterrània i mantingué relacions comercials amb el Llevant Tancà definitivament la banca dels Mèdici, puix que la considerava impròpia d’un sobirà Protegí diferents artistes i científics, en particular Galileu

Germà de Josep Ribera i Miró , fou un dels fundadors de la Societat Barcelonina de Quartets i dirigí la Banda Municipal de Lleida Dirigí el Teatre Principal de Barcelona 1873-76, el Gran Teatre del Liceu 1876-77 i el Principal de València i fou professor de violí del Conservatori del Liceu Actuà com a organista a l’Albi És autor, entre d’altres, d’un Rèquiem , una Missa de Glòria per a gran orquestra, la cantata A la musa catalana , estrenada per la Societat Euterpe als Jardins del Tívoli, i la sarsuela en tres actes L’Esparver 1883, a partir un text de Feliu i Codina També escriví les obres…

Fill de Gabriel Palma de Fontes Doctor en teologia, participà en el concili de Trento Defensà la religió catòlica a Flandes i per això fou perseguit aconsellà a Felip II que manés retornar a la península Ibèrica els estudiants que estudiaven a Flandes Fou el primer canonge lectoral 1564 de la recentment creada catedral d’Oriola Felip II el reclamà a la cort, on li encarregà la traducció al llatí d’algunes obres gregues de sant Atanasi que es trobaven, en mal estat, a la biblioteca d’El Escorial

Exercí de tipògraf i publicista D’ideologia republicana i federal, fou el capdavanter del moviment modernista a Reus, on habità intermitentment des del 1893 i on portà a terme tota mena d’activitats, especialment des de la seva llibreria, centre aglutinador del grup modernista local Hi fundà les colleccions Lo Modernisme 1891 i Foc Nou 1905-06 i les revistes La Gent del Llamp 1893, Almanac Modernista de la Literatura Catalana 1895, Nova Catalunya 1896 i 1898 i Reus Tranquil 1897 i hi dirigí el diari Lo Sometent 1898 El 1899 es traslladà a Barcelona i treballà en La Veu de Catalunya , La…

Enviat pel seu pare a Catalunya, estudià medicina a la Universitat de Cervera, on es graduà el 1780, i hi romangué probablement fins el 1793 En tornar a Buenos Aires, tot seguit s’integrà al Colegio de Medicina y Cirugía El 1794 fou nomenat primer examinador del Protomedicat Durant les invasions britàniques 1806-07 prestà serveis en els hospitals de sang Defensà al Cabildo Abierto 1810 la independència de Buenos Aires Amb els canvis del 1810, cresqué el seu protagonisme i intervingué en l’organització i promoció de l’ensenyament de medicina, sobretot a la nova facultat mèdica i quirúrgica…

Situació Edifici romànic totalment malmès que conserva el sector de ponent construït sota una balma Arxiu Gavín Aquesta església, probablement es troba situada en el mateix lloc on es dreçava el castell de Santa Eulàlia La capella és emplaçada al peu de la roca que corona la muntanya de Sant Cosme Es tracta d’una petita serra, d’alineació transversal, que provoca que la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana sigui accidentada, i fa de divisòria d’aigües entre els barrancs d’Esplugafreda i d’Escarlà Mapa 32-11251 Situació 31TCG159785 L’accés no és pas fàcil, ja que avui dia el…