Situació
Edifici romànic totalment malmès que conserva el sector de ponent construït sota una balma.
Arxiu Gavín
Aquesta església, probablement es troba situada en el mateix lloc on es dreçava el castell de Santa Eulàlia. La capella és emplaçada al peu de la roca que corona la muntanya de Sant Cosme. Es tracta d’una petita serra, d’alineació transversal, que provoca que la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana sigui accidentada, i fa de divisòria d’aigües entre els barrancs d’Esplugafreda i d’Escarlà.
Mapa: 32-11(251). Situació: 31TCG159785.
L’accés no és pas fàcil, ja que avui dia el lloc ha quedat pràcticament aïllat. Des del Pont d’Orrit, al quilòmetre 102 de la N-230, podem agafar la pista d’Esplugafreda per tal d’enfilar-nos per la canal lateral de Sant Cosme o bé seguir fins a travessar la població i el barranc d’Esplugafreda, la qual cosa ens n’allunyaria una mica però ens situaria al crestall de la serra; una tercera via parteix del mas de Concurrell, a llevant. (JBP)
Història
Malgrat no disposar de cap referència directa, creiem que l’església de Sant Cosme pot estar relacionada amb el primitiu castell de Santa Eulàlia. Els documents dels anys 1055 i 1056 consignen que el castell d’Areny confrontava a llevant amb els termes de Santa Eulàlia i Espills. La darrera notícia també és indirecta, però molt més exacta. L’any 1085 la senyora Ava amb els seus fills Guiu i Bernat Mir, i filles Gerberga i Guilga, lliuraren a Santa Maria de la Seu i al bisbe Bernat Guillem l’església de Sant Feliu amb els seus alous i les pertinences que tenia al comtat de Pallars, en els termes de Castellet, l’Espluga, Sapeira i Aulàs. L’instrument presenta els següents termenals: el coll de la Moixa a llevant, la Noguera a ponent, al nord el puig dels Cornells, i el castro Sancta Eulalie a migjorn; si ho traslladem a un mapa ens adonem de la coincidència exacta d’aquesta fita amb la serra de Sant Cosme.
Podem deduir, doncs, que castell i església foren bastits a la primera meitat del segle XI com a conseqüència de la febre constructora que caracteritzà l’avanç fronterer i la reorganització feudal. Però la vida d’aquest castell termenat va ser breu, ja que una vegada consolidat i conformat el territori semblà més adient annexar-lo a Espills. (JBP)
Església
És un edifici construït a recer de la bauma on és situat. Format per una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil rebaixat, l’església ha perdut totalment la capçalera original (que fou enderrocada per edificar-s’hi la capella nova, avui ruïnosa), la qual devia estar constituïda per un absis semicircular.
La porta s’obre a la façana sud, en direcció a la vall, i no es conserva cap finestra o element ornamental a les façanes, que han perdut el seu ràfec. L’aparell és de carreu, a penes escairat, disposat molt ordenadament en filades uniformes i regulars, que palesen les fórmules constructives de la plenitud del segle XI. (JAA)
Bibliografia
- Miquel, 1945-47, vol. I, doc. 60, pàgs. 75-76 i doc. 123, pàgs. 142-144
- Baraut, 1985, vol. VII, doc. 1 004, pàgs. 125-126.