Resultats de la cerca

S'uní a Antoni Pujol per fundar els laboratoris Fotofilm de Barcelona i Madrid que el 1949 patentaren un procediment de cinema en color, el Cinefotocolor

Membre del congrés, defensà la supremacia del poder federal sobre els estats membres de la Unió Fou secretari d’estat 1841-43 i 1850-52 i negocià un tractat fronterer amb el Regne Unit Canadà-Maine, 1842

El 1978 rebé el premi Nobel de fisiologia juntament amb WArber i HOSmith, pels seus treballs d’aplicació dels enzims de restricció a desxifrar i mapar l’estructura de l’ADN del virus cancerigen SV 40, i contribuir a la identificació de les bases moleculars del càncer

Estudià dramatúrgia amb Mauricio Kartun i teatre de titelles amb Ariel Bufano Començà la seva carrera teatral com a actor i mim L’any 1989 creà el grup El Periférico de Objetos, centrat en el treball d’integració d’actors i objectes Molts dels seus textos com a dramaturg estan recollits als volums Cuerpo de prueba i La deriva , i com a director teatral ha presentat espectacles com Máquina Hamlet 1995, Mujeres soñaron caballos 1999, Espía a una mujer que se mata 2007 o Los hijos se han dormido 2011 En els seus muntatges acostuma a revisar textos clàssics canviant-los sovint el títol i…

Graduat 1966, màster 1968 i doctor 1972 per l’Institut Technion de Haifa, féu recerca a l’Aerospace Research Laboratories de Wright Patterson  Ohio, EUA, on estudià durant els tres anys següents la microstructura i les propietats dels alumínids de titani L’any 1975 s’incorporà al departament d’enginyeria de materials de Technion En 1981-83, durant una estada a la Johns Hopkins University, descobrí la fase icosaèdrica, que obrí el camp d’estudi dels quasicristalls Per aquesta descoberta fou guardonat amb el premi Nobel de química l’any 2011 És membre de l’Acadèmia de Ciències d’Israel 1996,…

La seva obra, qualificada de barroca i tragicòmica, comprèn els reculls de narracions Un rato 1984, Juguete de nadie y otras historias 1985, Registro de causantes 1990, premi Xavier Villaurrutia 1992, Tres historias 1991,  Antología presentida 1993, Todo y la recompensa Cuentos completos 2002 i Ese modo que colma 2010 És autor també de les novelles Lampa vida 1980, Albedrío 1989, Una de dos 1994, Porque parece mentira la verdad nunca se sabe 1999, premi Nacional de Literatura José Fuentes Mares 1999, Luces Artificiales 2002, Ritmo delta 2005, premi Nacional de Narrativa Colima 2006, La…

Estudià psicologia i matemàtiques a la Universitat Hebraica de Jerusalem i l’any 1961 es doctorà en psicologia a la Universitat de Berkeley Docent a les universitats de Berkeley, Cambridge, Harvard i Princeton, on fou professor de psicologia des del 1993, rebé el premi Nobel d’economia l’any 2002 per l’aplicació dels mètodes de la psicologia a la ciència econòmica Demostrà que, en situacions d’inseguretat, les decisions adoptades se separen sistemàticament de les que prediu la teoria econòmica clàssica Juntament amb Amos Tversky 1937-1996, fou el creador de l’anomenada teoria de la…

Malgrat la tècnica neoclàssica de les seves odes, inspirades en Horaci Versei , ‘Poemes’, 1813, l’exuberància dominada, el pessimisme i l’apassionament patriòtic han fet que sigui considerat un dels més importants preromàntics del seu país El tema de les seves elegies, les millors del gènere en hongarès, és la fugacitat de la vida També conreà l’epístola, on reflectí els ideals racionalistes de la Illustració

Fill i nebot de matemàtics, s’inicià en la disciplina en la qual sobresortiren els seus antecessors, però aviat es decantà vers les ciències experimentals Després de fer estudis de medicina a Basilea, Heidelberg i Estrasburg es doctorà en aquests camp a vint-i-un anys, el 1724 publicà les Exercitationes quaedam mathematicae , que reflectien el seu interès per la matemàtica i en les quals tractava temes de probabilitat i la resolució de l’equació diferencial de Riccati Fou cridat a l’Acadèmia de Sant Petersburg on romangué del 1725 al 1733 Fou aquest el període més fèrtil de la seva creació hi…

Treballà a l’Institut Pasteur, i des del 1948 dirigí el departament de farmacologia de l’Istituto Superiore di Sanità di Roma És autor d’estudis bàsics sobre l’acció del curare i la seva utilització com a anestèsic, pels quals li fou atorgat el premi Nobel de medicina i fisiologia l’any 1957