Resultats de la cerca

En 1743-47 tingué el càrrec de comissari general de Mèxic Escriví Epítome de la vida de la venerable madre sor Ángela María Serafina, fundadora de las religiosas capuchinas en España Barcelona, 1743

L’autor, que signava Dr Esperanto Esperanto = el qui té esperança, l’anomenava simplement llengua internacional ben aviat, però, el seu pseudònim esdevingué el nom de la llengua La gramàtica és d’una gran simplicitat i sense excepcions L’alfabet té 28 lletres de fonètica clarament definida i constant Tots els polisíllabs són plans Un mateix radical pot fer de substantiu, adjectiu, verb o adverbi Només la desinència caracteritza les parts de l’oració les terminacions o, a, i, e indiquen, respectivament, substantiu, adjectiu, verb infinitiu i adverbi Substantius i adjectius fan el plural…

Forma part dels premis Octubre de València Relació d’obres i autors guardonats 1974 Republicans i camperols revoltats , d’ Alfons Cucó 1975 La vida valenciana , d’ Ernest Lluch 1976  Pèls i senyals , de Dolors Bramon , Teresa Carnero, JAMartínez-Serrano, Màrius Garcia Bonafè i Vicent Soler 1977  Inquisició espanyola i cultura renaixentista al País Valencià , de Jordi Ventura 1978  Lingüística i qüestió nacional , de Sebastià Serrano 1979 desert 1980 desert 1981 Contra moros i jueus , de Dolors Bramon 1982 Fuster Portàtil , de Josep Iborra 1983 Les cendres de maig , d’Ernest Garcia 1984…

La mètrica grega i la llatina la segona de les quals deriva de la primera es fonamentaven en la quantitat de les síllabes Aquestes podien ésser llargues — o breus  ̆ La síllaba llarga, segons les consideracions dels retòrics antics, era pronunciada en un temps doble de la breu, la qual corresponia a una unitat de temps anomenada mora Una agrupació determinada de síllabes llargues i breus formava els peus mètrics Així, per exemple, - ̆, troqueu  ̆-, iambe - -, espondeu - ̆̆, dàctil  ̆̆-, anapest - ̆-, crètic  ̆-̆, amfíbrac etc D’un conjunt de peus mètrics hom obtenia com a resultat el vers…

El collectiu fou dirigit fins el 1982 per la seva fundadora, Dolors Manté El 1986 l’equip gestor era format per Marta Selva, A Solà, Raquel Aranda, Mirito Torreiro i José Enrique Monterde A partir del 1989 la direcció fou assumida per M Selva, A Solà i R Aranda Al llarg de la seva història ha tingut la collaboració de Montserrat Lluch, Mercè Coll, Ramon Rull, Toni Batllori, Araceli Rilova i Lourdes Labara Ha estat una cooperativa pionera a Catalunya en l’elaboració de propostes didàctiques i programes de formació adreçats tant a docents com a alumnes, alhora que produeix materials didàctics…

En el sistema universitari català es poden distingir quatre tipus d’assignatures troncal, obligatòria, optativa i de lliure elecció L' assignatura troncal és la fixada per directrius generals pròpies i que s’ha de cursar obligatòriament en tots els plans d’estudi que condueixen al mateix títol oficial L' assignatura obligatòria ha estat fixada per la universitat i que s’ha de cursar obligatòriament per obtenir el títol L' assignatura optativa és aquella que l’estudiant tria cursar entre un conjunt d’assignatures que ofereix la titulació Finalment, l' assignatura de lliure elecció és la que no…

Vida Durant molt de temps se’l feia natural de Pollença Fill de pagesos, rebé la seva primera formació a Palma i cap al 1560 es traslladà a València, on es doctorà en medicina a l’Estudi General, lloc al qual anaren a estudiar la major part dels metges mallorquins del segle XVI Membre de la confraria d’estudiants pobres, fou deixeble de l’anatomista Lluís Collado, i es relacionà amb els intellectuals Marc Aldana i Cosme Climent Cap al 1570 anà a Roma per cursar estudis sobre monuments i esglésies i de teologia Hi fou deixeble de Gerolamo Jeroni , que molt probablement l’influí En tornar a…

Biografia Fou alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona i entrà a aquest orde a Moià el 3 de desembre de 1878 Professà el 8 de setembre de 1881 i tot seguit fou enviat a Calella, encarregat de la classe de pàrvuls Després anà a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó per cursar-hi els estudis eclesiàstics 1882-88 Rebé l’ordenació de sacerdot el 15 de juliol de 1888 Tornà a Calella, on impartí classes de primària i de comerç El 1893 fou destinat a l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona com a prefecte de secundària dels recomanats i hi ensenyà religió, matemàtiques i llatí El…

Es formà a la Facultat de Lletres i Ciències Humanes de la Universitat de Tolosa 1952-55 sota la direcció de Philippe Wolff Obtingué el diploma d’estudis superiors 1955 amb el treball La organización del trabajo en Barcelona a fines del siglo XV 1975, fruit d’una primera recerca en arxius barcelonins 1954-55 sota la direcció de J Vicens i Vives Agregat d’història el 1957, després d’haver ensenyat en liceus de Marsella i Tolosa 1957-62 passà a exercir la docència a la Universitat de Toulouse-Le Mirail 1962-97 Entre el 1961 i el 1972, amb estades freqüents als arxius de Vic, la Seu d’Urgell,…

Un Atles de la diversitat que conté 150 mapes només pot acabar amb un altre mapa o, millor dit, amb un mapa de mapes com aquest, que vol apuntar-se com una primera conclusió de l’equip que ha dirigit els treballs És clar que molts dels altres 149 mapes presentats fins ara són d’alguna manera, ells mateixos, una conclusió del treball dels seus autors, però cadascun, com tots els mapes, obre reflexions noves en el lector Cada mapa és alhora, com a mínim, resultat d’un treball i font d’informació de nous treballs presentació d’un punt de vista i suggeriment de punts de vista diferents Aquests…