Resultats de la cerca

Es formà musicalment a Frankfurt i a les universitats de Heidelberg, Berlín i Basilea Entre els seus mestres, cal esmentar H Besseler, H Sachs, F Blume, J Handschin i P Hindemith Després d’un període dedicat a l’ensenyament en diverses universitats europees, el 1939 emigrà a l’Amèrica del Nord, on el 1941 esdevingué professor a Berkeley Com a investigador treballà en camps tan diversos com la música anglesa dels segles XIV i XV o la música barroca El seu llibre Música en l’època barroca 1947 fou durant molt temps el principal manual sobre la història de la música d’aquest període

Els diferents moviments de les dues platines combinades poden ésser efectuats al voltant de cinc eixos això permet d’orientar en posicions especials una secció del mineral tallada en una direcció qualsevol, i per combinació dels moviments de gir és possible de determinar, en aquesta secció, la seva orientació òptica, la natura de l’ellipsoide que correspon al mineral de tres eixos o de rotació i la classe del cristall biaxial, uniaxial o isòtrop Hom pot mesurar també l’angle 2V dels eixos òptics d’un critall biaxial La platina de F'odorov és emprada sobretot per a classificar els…

Calvo, Ana 2003 Conservación y restauración Materiales, técnicas y procedimientos De la A a la Z , Ediciones del Serbal, Barcelona Camille, Michael 1996 Gothic Art Glorious Visions , Calman & King Ltd, Londres edició en castellà Madrid 2005 Camps Soria, Jordi 1988 El claustre de la catedral de Tarragona escultura de l’ala meridional , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1992 El final del románico en Cataluña , “Cuadernos de Arte Español”, 43, Historia 16, Madrid Cañellas, Sílvia 1997 “Les vidrieres gòtiques de la catedral de Barcelona Estat de la qüestió”, Els vitralls de la catedral…

Deixeble de Carl Orff en composició, fou director de l’Òpera de Berlín 1924-25 i de la de Magúncia 1925-29 El 1939 s’establí a Anglaterra i el 1947 obtingué la nacionalitat britànica Fou professor de música a les universitats de Cambridge 1942-55, Birmingham 1949-55, Edimburg 1955-62 i Manchester 1962-68 Contribuí a desvetllar l’interès per la música de C Monteverdi i també pels compositors austríacs dels segles XIX i XX, com G Mahler i A Berg, la música dels quals era poc coneguda És autor de llibres sobre G Mahler, A Bruckner, A Berg, C Monteverdi i les òperes de R Wagner La seva producció…

Estudià violoncel a Tbilisi fins el 1942 amb E Kapel’nitskij, i posteriorment amb S Kozolupov al Conservatori de Moscou, on també estudià composició amb S Bogatirev Formà part del Quartet de la Filharmònica Georgiana 1944-46 A partir del 1960 ensenyà al Conservatori de Tbilisi, del qual esdevingué rector el 1965 Durant els primers anys de la seva carrera dedicà gran part de la seva obra a la música de cambra, en la qual sabé unir els tons modals del folklore del seu país i la tradició clàssica russa, en una paleta de poderós efecte colorista Amb la maduresa guanyà densitat harmònica,…

Fou alumne del Conservatori de Sant Petersburg, on estudià fins el 1888 Aviat assolí un gran prestigi en el món del periodisme rus, al qual contribuí amb nombrosos articles biogràfics i crítics sobre música i músics russos Traduí al rus la Illustrierte Musikgeschichte 'Història Illustrada de la Música' d’Emil Naumann 1897 i fou responsable de dues edicions russes del Musik Lexikon d’Hugo Riemann 1901 i 1906 El seu treball més important fou un estudi sobre la música russa del segle XVIII, que posà els fonaments sobre els quals es construïren tots els estudis posteriors que tractaven de la…

A sis anys començà a tocar el piano i quan en tenia deu escriví les primeres composicions Fins el 1951 estudià a l’Escola Gnessin de Moscou, formació que completà posteriorment al conservatori d’aquesta ciutat, on tingué Aleksandr Gauk entre els seus mestres Gauk l’influí poderosament, i feu possible que la seva carrera professional s’iniciés amb un càrrec important assistent de la Gran Orquestra Simfònica de la Ràdio de Moscou 1953-55 El mateix Gauk el recomanà després com a mestre d’assaig al Teatre Bol’šoj de Moscou, del qual arribà a ser director principal durant deu anys Fou també…

Enviat als EUA vers el 1950, residí a Nova York i fou el cap d’una xarxa d’espionatge Obtingué els plans del primer creuer nord-americà de propulsió nuclear Detingut el 1957, fou condemnat a 30 anys de presó però el 1962 fou bescanviat per dos espies nord-americans, un dels quals era Francis Gary Powers

Membre d’una família jueva, des dels cinc anys fins que es diplomà al conservatori de la seva ciutat natal, el 1926, fou alumne de P’otr Stol’arskij Després d’haver participat en diversos concerts organitzats pel seu mestre, en què actuà sovint el violinista Nathan Milstein, feu el seu debut oficial el 1923 amb un concert de programa molt virtuosístic El 1925 feu la seva primera gira per Ucraïna com a solista, i el 1927 fou convidat a la capital, Kíev, per a interpretar el Concert per a violí d’A Glazunov sota la direcció del mateix compositor Des d’aleshores recorregué el món i assolí una…