Resultats de la cerca
Es mostren 227 resultats
Pere Verdós i Mauri
Metge.
Es doctorà el 1882 i fou un dels primers que practicà l’otorrinolaringologia a Barcelona Obtingué el premi Garí 1883 Fou redactor de la Gaceta Médica de Cataluña i membre corresponent de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Publicà diverses obres professionals i inventà un aparell que anomenà otoscopoprensor El seu germà Ignasi Verdós i Mauri Terrassa 1853 — Barcelona 1918, eclesiàstic i advocat, dirigí i redactà la Revista Piadosa i promogué la construcció del santuari barceloní de Sant Josep de la Muntanya
Bernat Desclot
Literatura catalana
Cronista.
Vida i obra Autor de la crònica del seu nom, coneguda també a través d’un manuscrit amb el títol de Llibre del rei En Pere d’Aragó e dels seus antecessors passats → Llibre del rei En Pere És probable que fos funcionari de la cort, i hom proposa la seva identificació amb Bernat ↑ Escrivà Bibliografia Cingolani, SM 2006 1 Cingolani, SM 2007 1 Ferrando Francés, A 1996 Elliot, A 1984 Garí, B 1985 Rubió i Balaguer, J 1987 Vila, M 1993 Vegeu bibliografia
Banco Exterior de España
Entitat bancària paraestatal constituïda a Madrid per decret el 1928 i adjudicada a la Sociedad Anónima de Crédito Nacional Peninsular y Americano, amb l’objecte de fomentar el comerç exterior d’Espanya i les relacions econòmiques amb altres estats.
La societat adjudicatària era encapçalada pel Banc de Catalunya, acompanyat pel Banco Central, l’Hispanocolonial, la Banca Marsans i Arnús-Garí El 1940 l’INI n'inicià la privatització, però el 1962 s’invertí aquesta política i les accions passaren a l’Instituto de Crédito Oficial ICO El 1981 absorbí el Banco Rural y Mediterráneo i, posteriorment, alguns altres bancs, afectats per la crisi bancària El 1991 es fusionà amb la Caja Postal de Ahorros i altres entitats públiques per a formar Argentaria Corporación Bancaria de España SA, entitat que el 1999 constituí, amb el Banco…
Joan Mundet i Altimira
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant de còmics.
El 1974 començà a dibuixar còmics per encàrrec Signà la seva primera historieta l’any 1983 a la revistta Rambla , fins el 1985 En aquesta publicació publicà la sèrie Gari Folch , que aparegué en forma d’àlbum l’any 2008 Destaca també la versió al còmic de Capitán Alatriste , a partir de les novelles de José Pérez Reverte 2005 També és autor de Limpieza de sangre 2008 i de 11-M La novela gráfica 2009, amb guió de José Gálvez i Antoni Guiral Amb Gálvez i el dibuixant Alfons López compartí l’any 2011 el Premi Nacional de Cultura del CONCA en l’apartat de còmics
Narcís Serrallach i Mauri
Metge.
Estudià a Barcelona i s’especialitzà en urologia a París amb Félix Guyon Tornà a Barcelona i emprengué estudis sobre la secreció interna prostàtica i el tractament de la sífilis Fundà i dirigí la revista Hojas Urológicas i collaborà en publicacions mèdiques estrangeres El 1908 guanyà el premi Garí Publicà obres com Valor semiológico del examen de la urea en la sangre 1911, Las retenciones de orina en el hombre, La vacunoterapia en la clínica 1926, etc El seu fill, Francesc Serrallach i Julià Barcelona 1899—1986, també uròleg, publicà diverses obres sobre l’especialitat, com La…
Pere Guilanyà i Roure
Literatura catalana
Poeta.
Fou collaborador de La Revista , La Nova Revista i, amb el pseudònim Pere de Berguedà , de Ressorgiment de Buenos Aires i de “Veu Catalana” de Mèxic S’exilià a França com a pròfug militar, i més tard a Buenos Aires La seva poesia, influïda per Ventura Gassol, s’emmarca en temes populars i segueix unes pautes estètiques que tenen el seu origen en determinats tòpics del modernisme i en certes referències guimeranianes, però passats pel sedàs formal de la influènciadel noucentisme Publicà Voluptat 1926, Elegies 1933, Evocacions París 1943, amb litografies d’Edmond Desjobert, i Odes París 1945,…
Fèlix Martínez i Comín
Música
Músic.
Estudià piano i violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, composició amb J Zamacois i instrumentació per a cobla amb Joaquim Serra Fou intèrpret de trompa a l’Orquestra Filharmònica de Barcelona i a l’Orquestra Amics dels Clàssics fins el 1936 Als anys quaranta fou arranjador de música de ball i començà a compondre per cobla De les seves obres es destaquen la suite simfònica Poema de l’amor que neix 1951, el poema Fra Garí 1963, Joiosa 1966, Suite per a cobla i percussió 1975, Concert per a trompa i cobla 1984, obres per a cobla com Tríptic de records 1971 i diverses…
Joan Antònio i Guàrdias
Literatura catalana
Poeta.
Estudià magisteri i fou mestre a Tarragona Collaborà al diari catòlic “La Cruz” i a la revista “El Magisterio Tarraconense”, de la qual, entre el 1921 i el 1922, coordinà la redacció amb Ramon Casares i hi signà, amb el pseudònim de Joan Garí , la secció “L’hora que passa” Guanyà diversos premis en els jocs florals El 1926 es feu càrrec de l’antiga Llibreria Catòlica, convertida en Llibreria Guàrdias Publicà cinc llibres de poemes A flor de llavi 1948, Sonets tarragonins 1951, Tres poemes de la devoció tarragonina 1953, Viatgera amb mi 1957 i Oda nova a Tarragona i altres poemes…
Ignasi Corrons
Literatura catalana
Poeta.
Fou monjo de Montserrat des del 1826, però després dels fets revolucionaris del 1835 residí gairebé sense interrupció en diversos monestirs d’Itàlia, on, no abans del 1866, enllestí el poema Joan Garí, l’ermità de Montserrat Manresa 1868 Es tracta d’un extens poema en codolada, fora d’uns pocs passatges autònoms en altres metres, escrit amb l’objectiu prou corrent de proporcionar a la literatura catalana un poema heroic que complís els requisits clàssics de tractar d’un tema «fundat en la història i que toqués de prop la nació catalana» Bé que el poema era presentat, en contrast…
Romuald
Cristianisme
Monjo.
Vers el 970 es féu monjo benedictí el 978 residia a Venècia i convencé el duc Pere Orsèol de deixar el món, cosa que féu tot seguit i es dirigí a Cuixà seguint l’abat Garí Romuald, amb un company dit Marí i altres nobles venecians, seguí el duc i s’establí prop de Cuixà, on féu vida eremítica Aquí, segons el seu biògraf Pere Damià, convencé el comte Oliba Cabreta de deixar el món i de retirar-se a fer penitència a Montecassino Abans del 988 deixà Cuixà per anar en ajuda del seu pare Més tard entrà al monestir de San Apollinare in Classe Ravenna, d’on fou…